Decàleg per a una consulta virtual més humana. Per on començo?

Últimament sentim molt a parlar dels passos de gegant que la telemedicina està fent arran de la pandèmia del coronavirus. Alguns creuen que hem avançat 5 anys i d'altres que en un mes hem aconseguit el que estàvem intentant des de fa 10 anys, diu J. M. Alaball, col·laborador d’aquest blog i un dels autors de dos estudis recents que conclouen que la consulta telemàtica redueix d’un 55 a un 79% la consulta presencial. 

La percepció de la magnitud de la tragèdia i una possible resposta: salut comunitària

foto rclusa

La valoració que fins ara ha merescut la crisi provocada per la COVID-19 ha estat pràcticament unànime. La immensa majoria dels professionals, dels mitjans de comunicació i de la població en general coincideixen que es tracta d'un problema singular, inèdit i dels més greus, o potser el més greu, amb què s'ha enfrontat la humanitat fins ara. Alguns comencen a preguntar-se per les conseqüències negatives de les mesures preventives, perquè fins fa ben poc les crítiques més destacades a les autoritats eren a causa de la lentitud en la implantació d'aquestes mesures.

Un somriure marca la diferència

@captain_wolf82

Aquesta pandèmia ha estat i és una dura experiència per a qualsevol de nosaltres. En primer lloc perquè ens enfrontàvem a una malaltia desconeguda, i això ho sabíem els professionals i els pacients. En segon lloc, perquè la sensació de caos, de por i de manca de material era evident en els primers moments de la pandèmia en molts hospitals, i això ho patíem els professionals i els pacients. I, finalment, perquè els pacients havien d'estar aïllats, sense rebre visites de familiars i amics, i a més a més el seu únic contacte eren els professionals, els quals no podien reconèixer perquè els vestits de protecció (ulleres, màscares, bates, gorres, guants...) els ho impedien, i això ho vivíem els professionals i els pacients.

Lideratge clínic: creure i crear en temps de pandèmia

El lideratge i la gestió en directe d'una situació com l'actual, derivada de la pandèmia de la COVID-19, està obligant els líders clínics a activar i desenvolupar un conjunt d'habilitats (noves o amb un prisma diferent a l'utilitzat anteriorment) que els permetin donar resposta a un repte sense precedents. 

Tornar a la normalitat (en l'assistència sanitària)

Image by Gerd Altmann from Pixabay

Ara que estem començant a notar, en relació amb la pandèmia per COVID-19, una disminució en la pressió que el sistema manté sostingudament, sorgeix la necessitat de reflexionar sobre com “tornar a la normalitat” en l'assistència sanitària i també, en la mesura del possible, a la vida d'abans. Pel que fa a la sanitat –i com a treballador de la salut–, em sorgeix la inquietud de si hem de tornar al que teníem abans o no. Seria un bon moment per aprofitar l'experiència apresa i capgirar el sistema de salut? 

Apunts de gestió per a centres de salut

No és igual navegar sense vent que amb maror, no és igual gestionar una unitat sanitària en temps de calma que en pandèmia, però és útil aprendre de les tempestes perquè, com bé saben els mariners, no venen mai soles. 

Els sistemes sanitaris públics europeus són estructures enormes que podríem comparar a una flota, en la qual els hospitals serien naus molt grosses i els centres de salut vaixells més petits i àgils. En aquests dies de desori, amb una pluja de protocols des de la comandància general però sense una visió clara d'allò a què ens estàvem enfrontant, cada unitat ha fet el que ha pogut. Algunes han maniobrat ràpidament, d'altres no tant, les unes ho han fet amb destresa, les altres han estat superades per les circumstàncies.  

Coses que hem de continuar fent després de la crisi

"Que bèstia!", que diu el Tortell Poltrona. Ho sabia però mai no havia estat tan conscient com ara que la nostra societat viu d’esquena a les malalties i a la mort i que quan aquestes surten a la llum és presa del pànic. I com m’agradaria que tots poguéssim sentir paraules serenes, professionals i decidides com les que jo sento cada matí del director mèdic, la directora d’infermeria i la directora per a les persones del meu hospital quan acaba el comitè de crisi de la COVID-19. 

Aquests dies he pogut llegir diferents llibres sobre com transformar les organitzacions per millorar-les. Vull recomanar especialment Corporate Rebels. Make Work More Fun. Joost Minnaar i Pim de Morree van decidir, desmotivats a la seva feina i mentre feien una cervesa en un jardí de Barcelona, viatjar per conèixer els millors llocs de treball arreu del món i aprendre de pioners entusiastes. Ho comparteixen en un blog, amb xerrades i workshops en línia, a la comunitat Corporate Rebels creada per ells i en un llibre.

Vuit claus per a l'atenció primària postcoronavirus

A causa de la crisi provocada pel coronavirus, el sistema de salut –i en particular l'atenció primària– ha frenat en sec la seva activitat habitual. Des de fa un mes estem lliurats a la gestió de la pandèmia: la prevenció del contagi, la detecció de casos i el seguiment de pacients i grups de risc són les tasques fonamentals. 

Però, on és tota l'activitat que es feia fins ara? D'una banda, s'ha deixat de fer l'activitat comunitària, també s'ha produït una retracció de les consultes per patologia aguda i, finalment, s'han deixat en standby les accions preventives i les intervencions que evitaven descompensacions en malalties cròniques que continuen sent aquí.

La crisi com acceleradora de canvis latents

S'ha dit per activa i per passiva: d'aquesta crisi en sortirà una societat diferent, amb canvis profunds en els seus valors i les seves pràctiques. Pel que fa al sistema sanitari, hi haurà temps per analitzar-lo, una vegada es calmi la tempesta!, però els que som al backstage podem anar aplanant el terreny. A continuació, tres propostes d'aspectes que crec que es podrien començar a esmenar.

En primer lloc, el rol de l'atenció primària i comunitària. Ho explica un equip de metges de l'Hospital Papa Giovanni XXIII de Bèrgam, el focus del virus a Itàlia, en un article publicat al NEJM. Els sistemes sanitaris occidentals s'han construït al voltant del mantra de l'atenció centrada en el pacient, però en un estat de pandèmia aquest enfocament ha de ser substituït per un model centrat en la comunitat (vegeu la interessant iniciativa d'introduir community health workers posada en marxa a l'NHS). En el nostre context, els equips d'atenció primària han reaccionat davant d'aquesta situació reorganitzant-se amb canvis en els equips de treball, adequant els serveis i assumint noves funcions com el suport al procés final de vida, entre altres accions. Tot i així, el primer nivell d'atenció podria ser més protagonista en la gestió de la crisi actual?