El model jeràrquic vigent està sent un fre per a la bona marxa de les empreses i, per sustentar aquesta afirmació, em cenyiré a l'evidència, mitjançant dues fonts diferents, una japonesa-neerlandesa, la de l'iceberg de la ignorància i l'altra anglesa, la del cost del silenci.
L'iceberg de la ignorància
El 1989, una consultora, Sydney Yoshida, va fer un estudi (recollit en un post de Corporate Rebels), per a Casonic, una empresa japonesa d'automòbils i va esbrinar que els problemes reals de les cadenes de producció, coneguts pel 100% dels operaris, són captats per un 74% dels caps d’equip, però només per un 9% dels gestors intermedis i per un escàs 4% dels directors executius, els quals són els que acaben prenent les decisions pressupostàries i d’inversions de les cadenes de producció. Aquest sorprenent fenomen d'incomunicació i d'empobriment de les organitzacions el van denominar l’iceberg de la ignorància.