Per elaborar aquest post he convidat a Mireia Subirana, infermera i Directora de Cures del Consorci Hospitalari de Vic, a presentar els continguts de la seva tesi doctoral. No és un fet habitual que una infermera obtingui el grau de doctora, i encara menys que una infermera del nostre país llegeixi la seva tesi a la Universitat de Leeds a Anglaterra. Ara, per tant, té el grau de PhD i és Fellow de la European Academy of Nursing Science.
Però Mireia Subirana no ha estat invitada només per lloar la seva trajectòria professional i acadèmica, sinó perquè crec que val la pena que ens expliqui el punt on es troba la seva recerca, després d'haver plantejat una hipòtesi que afirma que si les infermeres de les plantes d'hospitalització estan ben formades i les plantilles estan ben dimensionades, aquest fet pot tenir repercussió en els resultats clínics dels pacients ingressats.
Però Mireia Subirana no ha estat invitada només per lloar la seva trajectòria professional i acadèmica, sinó perquè crec que val la pena que ens expliqui el punt on es troba la seva recerca, després d'haver plantejat una hipòtesi que afirma que si les infermeres de les plantes d'hospitalització estan ben formades i les plantilles estan ben dimensionades, aquest fet pot tenir repercussió en els resultats clínics dels pacients ingressats.
En els últims deu anys s'ha consolidat la recerca que estableix la relació entre les característiques de la dotació infermera i els resultats clínics dels pacients ingressats, objectivant-se així la contribució de les infermeres en el procés assistencial. Resta pendent esbrinar com s’estableix aquesta relació i quins són els mecanismes que l’articulen. Aquest treball, amb una metodologia d’enfoc realista, identifica factors claus en el procés de cures (la monitorització, el judici clínic, el nivell formatiu, l’expertesa i les tasques que no s'han pogut fer) que junt amb les característiques definitòries dels hospitals magnètics esdevenen possibles mecanismes que podrien explicar l’impacte de la dotació infermera en els resultats dels pacients.
Què és un hospital magnètic?
El terme hospital magnètic s’utilitza a partir de la dècada dels anys 80 per designar aquells hospitals que en un context de manca d’infermeres són capaços de retenir aquests professionals. Tant l’estudi original, com els desenvolupats posteriorment (McClure), van identificar característiques especifiques que actuen com un imant per a les infermeres, al mateix temps que es posa de manifest que en aquests hospitals, a més a més, s’obtenen millors resultats clínics.
I en aquest punt m'agradaria destacar els elements que defineixen el magnetisme (es poden veure en el gràfic anterior en els rectangles amb vèrtexs arrodonits):
- Autonomia de la infermera i "Accountability"
- Presència de supervisores de suport
- Control sobre la pràctica infermera i sobre l'entorn en el que aquesta es practica
- Suport a la formació continuada
- Treball orientat a la preocupació global per al pacient
- Bona relació i bona comunicació entre les infermeres i els metges
- Clima de treball on destaca la competència clínica
Prenguin nota que la remuneració econòmica no sembla ser un element magnètic.
El centre de credencials de les infermeres americanes (ANCC) disposa d’un programa que reconeix les organitzacions de salut per la qualitat i l’excel·lència en les cures i la innovació en la pràctica professional de les infermeres.
Bibliografia
“Essentials of Magnetism,” in Magnet Hospitals Revisited: Attraction and Retention of Professional Nurses, M. McClure and A. Hinshaw (eds). Kansas City, Mo., American Nurses Publishing, 2002.
El proper dilluns, com a continuació de la sèrie "Pràctica Clínica Virtual", vull presentar els premis Bsalut d'Innovació Sanitària 2012 atorgats a dues experiències d'ús de tecnologies de la informació i la comunicació aplicades a la consulta en atenció primària.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada