Donant forma al relat de l'atenció als pacients

Nacho Vallejo
Atenció integral

A propòsit de l'experiencia a l'Hospital d'Emergències Covid-HUVR de Sevilla

Façana principal de l'edifici en rehabilitació de 

l'antic Hospital Militar de Sevilla.

John P. Kotter és economista, professor de Harvard Business School i expert en gestió del canvi. En una de les seves últimes publicacions, Accelerarate, aborda com sol ser l'evolució dels models organitzatius en el món empresarial. Kotter explica que quan les institucions abandonen l’etapa de gestació i desenvolupament es perfeccionen cap a l'eficiència oblidant la importància de mantenir l'agilitat en l'estratègia. I en aquest escenari, quan sorgeix la necessitat d'enfrontar-se a nous reptes o canvis, és molt probable que l'acció acabi en fracàs pel fet d’utilitzar estructures, processos o mètodes útils en el passat, però que s'adapten pitjor a entorns com els actuals, ràpidament canviants. La COVID-19 ens ha deixat nombroses lliçons sobre aquesta idea en la transformació que hem viscut a les organitzacions sanitàries. En aquesta entrada ens agradaria aportar la nostra experiència: la visió del professional en la posada en marxa i el desenvolupament de l'activitat assistencial en un nou hospital durant la pandèmia i la cerca de noves maneres d'organitzar-nos.

10 propostes per canviar els nostres hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

La història del grup de pirates de la NASA

A la dècada dels vuitanta, l'agència espacial NASA va començar a treballar en el desenvolupament dels transbordadors espacials. Responsable de portar l'home a la Lluna, mantenia amb zel l'ús del sistema operatiu de l'era Apol·lo. En aquell moment, un grup de joves enginyers incorporats recentment a l'agència es cuestionaven si el sistema seria capaç de donar resposta als reptes plantejats. Autoanomenats "els pirates de la Nasa", van decidir proposar un control de missió alternatiu. El mantra de l'agència "sempre ho hem fet d'aquesta manera, per tant deu ser la millor", no va frenar les intencions d'aquests rebels que van escriure el seu propi "manifest" desafiant l'statu quo.

Transformar el nostre sistema de salut requereix continuïtat i coherència

Nacho Vallejo
Atenció integral

Foto d'Alexas. Fotos a Pexels

“Transformar l'atenció mèdica requereix continuïtat i coherència”. Aquest és el títol d'un article de Harvard Business Review que escriu Mark Britnell. El Dr. Britnell és un executiu de KPMG Internacional i un expert mundial en sistemes de salut. Ha dedicat la seva vida professional a aquest camp i ha treballat en més de 80 països, circumstància que li ha permès adquirir de primera mà una experiència única sobre els models d'atenció sanitària. L'any 2000 va ser nomenat director executiu d'University Hospitals Birmingham NHS Foundation Trust on va ser responsable del disseny de l'hospital més gran de l'NHS. A més a més és autor del llibre En busca del sistema de salud perfecto.

Millorar la cultura de les nostres organitzacions: trencant inèrcies

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Sasin Tipchai a Pixabay

La cultura d'una organització sanitària no deixa de ser un concepte una mica abstracte. Pretén incorporar normes no escrites, creences o valors que compartim tots els treballadors. És la personalitat de l'organització i, en institucions com els hospitals, pot ser fins i tot diferent entre serveis o categories professionals, pot estar lligada al barroquisme de les nostres jerarquies i, sobretot, al tradicional: “Aquí sempre s'ha fet així.”

Passant a l'acció en l'atenció centrada en el pacient

Nacho Vallejo

Atenció integral

Fotograma de la sèrie New Amsterdam

Parlar sobre l'atenció centrada en el pacient a les nostres organitzacions sanitàries pot fer so de paraules buides o d'una tradició de bones intencions. Hi sovintegen tòpics molt atractius com ara "prioritat als pacients" o "els pacients abans de tot". En qualsevol cas, posar els pacients en primer lloc, abandonant el paternalisme mèdic tradicional, ha esdevingut de vegades una excusa per configurar una varietat d'intencions que corren el risc de quedar només en discursos simbòlics. Crec que una de las raons que no permeten avançar en aquesta tasca és la necessitat de concretar-la en accions que el professional del carrer pugui entendre, portar realment a terme i comprovar-ne les bondats i els resultats.

L'atenció als pacients crònics durant la pandèmia. 5 propostes des dels hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Parentingupstream a Pixabay

Enfrontats a les dificultats d'una tercera onada de la pandèmia, els clínics tenim novament la necessitat de posar de manifest les nostres preocupacions. I no només davant l'increment exponencial del nombre de malalts de COVID-19, sinó per la sensació de deixar enrere una vegada més l'atenció dels pacients amb problemes crònics de salut. Una situació que desgraciadament és afavorida pel col·lapse de l'atenció primària i uns hospitals a punt de quedar bloquejats.

Pla de cinc punts per augmentar el valor de la pràctica clínica

Jordi Varela
Editor

En un recent article publicat a Medicina Clínica, "Cinco recomendaciones para aumentar el valor de la práctica clínica" vaig proposar un pla amb la vista posada en una pràctica clínica més valuosa i, donada l'actualitat del tema, em permeto reproduir-lo en part en aquest post. Cal destacar que aquest pla no admet ni proves pilot ni mitges tintes, sinó que hauria d'executar-se amb una perspectiva de canvi organitzacional en profunditat, amb l'objectiu de generar un perfil institucional de valor i excel·lència.

6 recomanacions per millorar la nostra formació online

Imatge de Julian Lefebvre a Pixabay

La tardor és temps de tornar a les rutines, entre les quals es troben les activitats formatives i docents en el camp de la salut. Preservar la seguretat dels professionals continua sent una prioritat que ens obliga a plantejar alternatives a les habituals trobades presencials, sessions clíniques, reunions, etc. Els seminaris online o webinars han sorgit com a proposta alternativa i, veient l'avenç de la pandèmia, potser convindria estandarditzar-los i reflexionar sobre el seu format i continguts, com també sobre la seva relació amb la indústria farmacèutica, que n'està promovent molts, i finalment amb les organitzacions sanitàries que han vist en l'horari de tarda de moltes d'aquestes trobades virtuals una "oportunitat" per traslladar accions formatives al temps lliure dels professionals. 

Tornar a la normalitat (en l'assistència sanitària)

Image by Gerd Altmann from Pixabay

Ara que estem començant a notar, en relació amb la pandèmia per COVID-19, una disminució en la pressió que el sistema manté sostingudament, sorgeix la necessitat de reflexionar sobre com “tornar a la normalitat” en l'assistència sanitària i també, en la mesura del possible, a la vida d'abans. Pel que fa a la sanitat –i com a treballador de la salut–, em sorgeix la inquietud de si hem de tornar al que teníem abans o no. Seria un bon moment per aprofitar l'experiència apresa i capgirar el sistema de salut? 

Treballant per aportar alegria a la nostra tasca

Foto de @MireiaSansC

En aquests temps de pandèmia, amb les dificultats a què ens enfrontem els treballadors de la salut, crida l'atenció que The Institute for Healthcare Improvement (IHI) publiqui una entrada al seu blog abordant la importància de l'alegria a la feina durant la pandèmia.

Aquest és un moment en què s'ha modificat notablement la nostra manera de treballar amb els pacients i les seves famílies. Convivim amb protocols diàriament canviants, l'organització i la cultura als hospitals s'han transformat en 24 hores i hem hagut d'adaptar-nos-hi ràpidament. Hem perdut gran part del contacte físic i la proximitat amb les persones. Patim, a més a més, les nostres pròpies inquietuds i la repercussió que la tasca sanitària que exercim pugui tenir en els nostres familiars. També ens preocupa la salut dels companys de treball. Som testimonis de la virulència d'aquesta malaltia, que s'acarnissa en la gent gran i aïlla els pacients, confinats no només a casa seva sinó també a les sales dels hospitals. Vivim una època en què el professionalisme es manifesta en la forma més destacada: “Persones qualificades que posen els interessos d'aquells a qui serveixen per sobre dels seus propis interessos”.

Aportant valor, equilibri i humanitat als serveis d'urgències

@varelalaf

La urgència és un entorn únic en l'assistència sanitària. Funciona amb l'objectiu d'atendre situacions que poden posar en risc la vida de la persona, però també és una "xarxa de seguretat" o, com l'hem definit en alguna ocasió en aquest blog, "un camp de refugiats del sistema sanitari". L'atenció de les persones en aquest àmbit assistencial no obeeix només a trastorns fisiopatològics, sinó que de vegades els que acudeixen a urgències ho fan com a conseqüència d'una disfunció del nostre sistema sanitari que es manifesta amb "danys col·laterals" derivats d'una accessibilitat deficient i, en altres casos, d'un excés d'activitat.

La formació és imprescindible per a la gestió del canvi

Els actors que pretenem implicar-nos en l'orquestració de canvis en el nostre sistema sanitari solem coincidir pel que fa a les dificultats i barreres que limiten el desenvolupament d'estratègies de millora de les organitzacions sanitàries. Ja ho hem vist en entrades anteriors d'aquest blog, on ens preguntàvem què se n'ha fet de l'experiència del professional i com “desencallar” les nostres institucions.

En l'àmbit clínic, els avanços i les millores semblen imprescindibles, però l'adaptació de les organitzacions a les necessitats de les persones i dels professionals sovint manifesta resistències. Un dels principals motius és la complexitat del nostre sistema sanitari davant la realitat d'altres sectors. Aquesta és una de les reflexions que proposa l'article “Changing how we think about healthcare improvement”, publicat a The BMJ. Perquè el canvi sigui efectiu, és rellevant no només insistir en aquesta necessitat de millora, sinó també augmentar el coneixement sobre la complexitat de les organitzacions. Cap altra indústria o sector té tantes variables: finançament, regulació, proveïdors, “clients” amb diverses necessitats i diferents opcions d'intervenció. Fins i tot en l'àmbit de la clínica, l'atenció sanitària ha de ser individualitzada per a cada pacient. En aquesta situació, quan es busca la implementació d'un canvi, de vegades el sistema no reacciona de forma predictible. D'altra banda, els resultats tampoc provenen sempre d'experiències positives del passat.

Pacients crònics: talla estàndard o plans a mida?

L'atenció a les persones amb altes necessitats o amb malalties cròniques complexes continua sent un problema no resolt en el nostre sistema sanitari i un tema recurrent en aquest blog.

Malgrat els esforços fets fins avui, en línies generals seguim gestionant l'episodi agut de forma aïllada, sense convidar a la tan necessària coordinació que requereixen aquests pacients.

Adaptar-nos al canvi del patró demogràfic i del perfil epidemiològic de les malalties i al pes, cada vegada més rellevant, de la cronicitat complexa continua sent un repte per als sistemes de salut. Demostrar, a més a més, que les estratègies proposades són vàlides en termes d'efectivitat i eficiència, tal com planteja Sergio Minuet a l'anàlisi Visión crítica y argumentación sobre los programas de atención de la cronicidad en atención primaria y comunitaria, és una tasca que està pendent.

Algunes propostes per reduir les coses que fem sense motiu

La reducció de proves i tractaments innecessaris a les organitzacions pot resultar una tasca complexa, especialment pel que fa a posar-la en marxa. Per facilitar-ne el desenvolupament, i d'acord amb la reflexió prèvia sobre la recerca de les coses que fem sense motiu, disposem de referències interessants que ens poden servir de suport.

La campanya Diving into Overuse in Hospitals (Bussejant en el sobreús als hospitals) de la canadenca Choosing Wisely té com a objectiu sensibilitzar les institucions perquè participin en aquesta anàlisi fent canvis (petits o grans) per reduir aquest ús excessiu. A la seva web, els professionals tenen accés a una gran quantitat de recursos com ara un “kit d'inici”, seminaris web i altres suports interessants.

A la recerca de les coses que fem sense motiu

A l'àmbit sanitari hi sol haver una estima especial per la tradició o l'antiguitat que no sempre es tradueix en una millor atenció clínica. La realitat és que hi ha coses que nosaltres, els professionals, fem sense el contrast d'una evidència adequada o, simplement, sense que aquestes actuacions aportin un valor suficient.

La iniciativa Choosing Wisely es va posar en marxa fa uns anys des d'una institució nord-americana privada, quan aquesta va considerar necessari suggerir a les societats científiques d'aquell país el desenvolupament d'unes recomanacions sobre pràctiques clíniques que tant els metges com els pacients ens hauríem de replantejar.