L'atenció als pacients crònics durant la pandèmia. 5 propostes des dels hospitals

Nacho Vallejo
Atenció integral

Imatge de Parentingupstream a Pixabay

Enfrontats a les dificultats d'una tercera onada de la pandèmia, els clínics tenim novament la necessitat de posar de manifest les nostres preocupacions. I no només davant l'increment exponencial del nombre de malalts de COVID-19, sinó per la sensació de deixar enrere una vegada més l'atenció dels pacients amb problemes crònics de salut. Una situació que desgraciadament és afavorida pel col·lapse de l'atenció primària i uns hospitals a punt de quedar bloquejats.

En aquest blog ja hem abordat aquesta circumstància anteriorment: Salvador Casado ha proposat algunes idees pràctiques per a una atenció primària de transició; Anna Sant ha fet recentment una reflexió sobre la necessitat de redefinir o crear nous rols, i Jordi Varela ha argumentat la importància de generar canvis radicals per atendre les necessitats dels pacients complexos a la comunitat. Però, què podem fer des dels hospitals?

El mes de juliol passat, la revista Harvard Business Review va publicar un interessant article How Hospital Can Meet the Needs of Non-Covid Patients During the Pandemic (Com poden atendre els hospitals les necessitats dels pacients no-COVID durant la pandèmia). Una de les claus que identifica aquesta entrada és la importància de centrar-nos no sols en l'atenció aguda dels pacients amb COVID-19, sinó també a treballar de manera proactiva per continuar atenent la resta de problemes de salut. L'objectiu és proporcionar la màxima estabilitat possible als processos, guanyar en salut i evitar el perill d'ajornar l'assistència sanitària, la qual cosa es traduirà en el futur en un increment d'hospitalitzacions, estades i reingressos i acabarà posant en tensió el sistema en tots els nivells, no només als hospitals.

Quines són les propostes que aporta aquest treball per orientar l'atenció dels problemes crònics de salut en temps de pandèmia?

1. Oferir estratègies digitals efectives per a un maneig proactiu i ambulatori de les malalties cròniques: registres clínics en temps real, eines per a l'atenció virtual dels pacients de manera sincrònica i asincrònica, educació sanitària, visites virtuals en grups i intervencions de telemedicina  que se centrin en els canvis en l'estil de vida, aprofitant fins i tot les xarxes socials.

2. Redistribuir els serveis clínics essencials entre diversos hospitals. En comptes de fer que cada hospital proporcioni de manera redundant el conjunt complet de serveis clínics, concentrar-los en un sol lloc. Aquesta estratègia està plagada de reptes i requereix augmentar la col·laboració entre institucions i reforçar el paper de l'administració sanitària per centralitzar les decisions, però, tot això, n’hi ha exemples i els beneficis que comporta es comencen a identificar tal com passa a Nova York, Boston o Daegu (Corea del Sud).

3. Hospitalitzar els pacients COVID-19 atenent les seves patologies subjacents. En la meva interpretació, collar encara més els equips multidisciplinaris COVID. És a dir, sense perdre el caràcter de “treball en equip i multidisciplinari”, aprofitar les competències dels professionals més generalistes per a l'atenció de les persones amb diversos problemes crònics de salut i infecció per SARS-CoV-2 i facilitar que altres professionals atenguin de manera preferent pacients amb problemes de salut que els siguin més propers.

4. Disposar de centres de cures postagudes segons que siguin pacients COVID o no-COVID i reforçar estratègies de seguiment ambulatori/domiciliari per agilitar estades i evitar un dels problemes a què ens enfrontem els clínics i que sol generar colls d'ampolla: la necessitat de retardar l'alta hospitalària. Això pot ser degut a problemes clínics, però també al deteriorament funcional que produeix l'hospitalització (més acusat encara en condicions d'aïllament), insuficiències de les famílies per complir les recomanacions d'aïllament al domicili i l’absència de recursos sociosanitaris en l'àmbit ambulatori.

5. Finalment, tot i que això no és menys important, una atenció primària com a baluard davant de la COVID-19 i amb un clar objectiu: mantenir els pacients a casa seva, lluny dels hospitals i dels serveis d'urgències. Molt interessant com a lectura addicional per a aquest apartat l’article publicat a The Lancet Prevention and control of non-communicable diseases in the COVID-19 response (Prevenció i control de les malalties no transmissibles en la resposta a CODIV-19).

Atendre les necessitats de les persones amb problemes crònics de salut ha de ser un punt més de l’agenda diària de prioritats malgrat les pressions i les dificultats. La reinvenció del nostre sistema de salut sembla imprescindible per donar una resposta eficaç en tots els fronts oberts, incloent-hi l'atenció a la cronicitat. Però, per fer-ho, cal més implicació de polítics i administracions, tenir en compte l'opinió dels pacients crònics i la veu dels professionals, facilitar una innovació disruptiva, més telemedicina, lideratges transversals, més autonomia i menys burocràcia a les institucions i un millor aprofitament dels recursos. Esperem que amb aquestes i altres mesures puguem reduir, entre tots, l'impacte i els danys col·laterals que ens està deixant la pandèmia.