En el seu darrer
llibre, "Traking Medicine", presentat a la primera entrega d'aquest
bloc, Wennberg afirma que és possible reconèixer un hospital pel perfil de les
seves taxes d'intervencions (amb base poblacional) d'un petit grapat de
procediments quirúrgics. I ho demostra amb el següent gràfic:
L'anàlisi de les 5
àrees escollides en aquest treball de 1975 mostra el perfil quirúrgic de 5
procediments ("The Surgical Signature") de cadascuna d'elles. Així es
pot veure com els homes de Portland tenen les probabilitats més elevades de la
sèrie de ser intervinguts de prostatectomia (50% per damunt de la mitjana),
mentre que els ciutadans del mateix Portland, en general, tenen les
probabilitats més baixes de ser operats d'hemorroidectomia (40% per sota de la
mitjana); les dones de Lewinston afronten les taxes més elevades
d'histerectomia (60% per damunt), Augusta dobla la mitjana en extraccions de
varices, mentre Waterville és la campiona operant hemorroides (quasi triplica
la taxa mitjana) i, finalment, l'àrea de Bangor només destaca per tenir les
taxes més baixes de la sèrie en prostatectomies.
Del treball es
conclou que les variacions en l'ús de recursos quirúrgics s'observen no només a
les comparacions entre sistemes (veure entrega anterior) sinó que, a més a més,
el fenomen té una marca territorial al marge de les característiques sociodemogràfiques
de cada població, que estan ajustades.
Una altra troballa
dels mateixos autors és que aquests perfils quirúrgics territorials, que presumiblement tenen a veure amb els criteris dels metges que hi actuen, són a
més persistents al llarg del temps. Vegin-se a continuació els dos gràfics que
comparen les taxes de pròtesis de maluc i de genoll d'un nombre elevat d'àrees
territorials als Estat Units, entre els anys 1996 i 2005. D'un cop d'ull és
evident que en el decenni observat les taxes no només han augmentat d'una manera
general, sinó que amb una correlació de 0,72 per al maluc i de 0,70 per al
genoll, els valors d'aquestes taxes s'ha mantingut, després de deu anys, amb el
mateix perfil: les àrees on s'operava poc es continua operant poc, i viceversa;
i a més les diferències entre àrees, que poden arribar a triplicar els seus
valors si es comparen les més consumidores amb les menys, es mantenen
inalterables.
La medicina
basada en les preferències dels pacients
Amb l'objectiu de
pal·liar tanta arbitrarietat en el criteri mèdic, a principis dels anys 80 va
néixer als Estats Units una iniciativa que va donar lloc a la creació de la
"Informed Medical Decision Making Foundation" i de seguida es va
veure que, quan els pacients que eren diagnosticats d'una patologia susceptible
d'intervenció quirúrgica rebien una informació independent basada en
l'evidència i compartien grups focals amb altres pacients que ja havien passat
pel tràngol, les opcions no quirúrgiques guanyaven protagonisme i els pacients mostraven
major implicació i satisfacció amb el procés.
Els materials que
la Fundació posa a disposició dels pacients s'han de demanar específicament,
malgrat que si es té interès es pot punxar la col·lecció de videos que tenen en
obert a IMDFoundation's Channel
També val la pena
donar un cop d'ull als serveis i productes de suport als pacients que ofereix
l'empresa "not-for-profit" Healthwise. Aquesta empresa va ser creada
l'any 1975 i té com a missió ajudar a la gent a prendre decisions que afecten
la seva salut.
Cochrane
Collaboration, en una revisió de 2011 basada en 86 assaigs clínics. "Decision aids for people facing healthtreatment or screening decisions", conclou que
els programes de suport als pacients per a la presa de decisions, tant en
tractaments com en intervencions preventives, ofereixen millors resultats que
els sistemes tradicionals (només metge-malalt), en termes de:
- Més i millor coneixement del procés per part del pacient.
- Menys conflictes deguts a les carències en la informació rebuda.
- Menys conflictes deguts a la manca de consideració dels valors i creences del pacient.
- Més participació i implicació per part del pacient.
I
pel que fa al sistema sanitari, i a les dificultats pressupostàries, una dada
molt interessant d'aquest revisió Cochrane, que ja s'havia vist en revisions
prèvies, és que aquesta mena de programes de suport a la presa de decisions
dirigits directament als pacients redueixen l'intervencionisme quirúrgic en
favor d'opcions més conservadores. Fins i tot alguns treballs sobre patologies
específiques conclouen que aquestes reduccions poden ser del 20%, o fins i tot
superiors (Mulley 2012 a la bibiliografia recomanada).
Això
és tot pel que fa a l'entrega d'avui de com els pacients poden contrarrestar,
en part, l'elevada arbrietat dels metges en les indicacions quirúrgiques de
patologies que també poden tenir altres abordatges (i on de vegades també
compta el no fer res).
Bibliografia recomanada sobre la medicina basada en les preferències dels pacients:
- Mulley A, Trimble C, Elwyn G. Patients' Preferences Matter. Stop the silent misdiagnosis. The Kings Fund 2012 (l'edició en pdf és accessible sense subscripció).
- Quill TE, Holloway RG. Evidence, Preferences, Recommendations. Finding the Right Balance in Patient Care. NEJM May 3, 2012;366(18):1653-5.
------------------------
El
proper dilluns 3 de setembre faré aportacions sobre la tercera categoria de
problemes de salut (anunciada a la primera entrega) que tracta de l'atenció
sanitària influenciable per l'oferta. Recordi's que s'estima que pot ser d'un
60% del global. I ho faré contrastant la hipòtesi de Wennberg sobre el poder
d'atracció de la capacitat de llits instal·lats en una comunitat, amb la del
darrer informe d'abril de 2012 de King's Fund que prova que la pobresa és el
principal traçador que influeix sobre els ingressos mèdics evitables.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada