Tancar hospitals amb sentit comunitari: és possible?

Any idiot can close a hospital but it takes talent, time, and money to improve services in the community. http://t.co/90XFbpW14d
— Richard Smith (@Richard56) enero 14, 2014

Aquesta setmana tenim doblet de tweets de Richard Smith, ex editor del British Medical Journal. El primer d'ells, prou eloqüent, ens remet a un article seu publicat a The Guardian on planteja una controvèrsia, perquè contra el seu parer, els llits d'hospital han esdevingut, en el llenguatge polític, un bé a preservar contra les retallades. Però la realitat és tossuda, diu Mr. Smith i, ho mirem com ho mirem, s'han de tancar llits d'hospital, no pas per retirar recursos del sistema sanitari, sinó per reforçar serveis a la comunitat. Per tancar llits amb sentit comunitari, afirma, cal talent, inversió i temps, i de tot això anem justets. Però, si no es fa, el preu és molt alt, perquè tractar persones als hospitals quan es pot fer a casa és incòmode, perillós i car.

Why does the NHS pay for horrible expensive deaths in ICU but not good deaths cared for by hospices? http://t.co/y8Y3pUg4jj
— Richard Smith (@Richard56) enero 17, 2014

En el segon tweet, la font és un post del propi blog de Richard Smith, en el que es pregunta per què el NHS regateja preus als serveis pal·liatius dels sociosanitaris, al mateix temps que paga, sense queixes, costosíssimes factures de persones que moren a la UCI de manera inapropiada. Donat que l'atenció especialitzada en els darrers mesos de vida, diu, és una manera cara i poc adequada d'afrontar aquest període, els commissioners (compradors de serveis del sistema públic anglès) s'haurien de plantejar, de manera urgent, com canviar les maneres de pagar aquests serveis. Es tracta d'un win-win, ja que la situació és tan desproporcionada, que segur que de la disminució de serveis especialitzats (i el lògic augment de serveis comunitaris) per atendre el període final de vida, s'aconseguirà fàcilment la "Triple Aim": + resultats + qualitat - costos.

La nota d'humor anglès

Si poden punxar el post de referència, veuran al final de tot, la declaració de conflicte d'interessos de Richard Smith. Cal aclarir que el post el va escriure després d'una conferència al Trinity Hospice, un històric sociosanitari londinenc. La declaració diu així: "He de confessar que després de la conferència vaig tenir una reunió amb la Direcció del centre. De cap de les dues coses no vaig cobrar res, però els hi vaig dir que m'agradaria que quan m'arribin els darrers dies, que sisplau siguin ells mateixos els que s'ocupin de mi".