Qui deia que els models hospitalaris eren massa rígids?

@varelalaf

A partir de la segona meitat del segle passat, els hospitals es van organitzar de manera compartimentada en serveis mèdics que, des de llavors, s'esforcen a defensar els límits del que els hi pertoca i del que no. Cal reconèixer que aquest model ha donat els seus fruits, sobretot en procediments protocol·litzats però, per altra banda, som molts els que pensem que tanta fragmentació està sent un llast per abordar el tractament als pacients complexos que requereixen avaluació integral i treball en equip multidisciplinar.

Els innovadors donen un cop de mà contra la pandèmia

“A casa, sí, però no de braços creuats”, és el lema d’un grup de dissenyadors i enginyers que al voltant de Design2Fight COVID-19 s’han posat a treballar col·laborativament, la majoria des de casa, per ajudar als professionals sanitaris. Deixin-me ser positiu dins de l’adversitat. El que ens està passant als innovadors es pot veure com un gran experiment (stress test) que sense avís previ ho posa tot a prova: la tecnologia, la solidaritat i el potencial d'auto-organització. L'epidèmia actual no només està tensionant els sistemes de salut, sinó la capacitat de resposta de tots els components del sistema PEST (Polític-Social-Econòmic-Tècnic) i, per aquest motiu, ara és el moment d’actuar, que ja hi haurà temps per avaluar.

Priorització per a l'atenció intensiva: una mirada des de l’ètica

@varelalaf

Fa poc més d’un any, la revista Nature publicava aquest article sobre el que en aquell moment semblava un dels reptes ètics de futur més rellevants: el dels dilemes morals en els vehicles autònoms. En una enquesta realitzada a 40 milions de persones de 233 països i territoris de tot el món, es demanava l’opinió de les persones sobre quina decisió hauria de prendre un cotxe intel·ligent que es queda sense frens, en cas de trobar-se en la dicotomia d’escollir entre atropellar una persona que creua de sobte el carrer o dos gats que es troben en el carril contrari; la resposta va ser unànime en pro de salvar la vida humana. Què passava, però, quan s'havia d'escollir entre dues persones grans i una dona embarassada? I si eren 5, les persones grans? o 10? Una persona pobra vs una de rica? Una dona vs un home? els passatgers del vehicle vs els vianants?... En aquelles situacions, es constatà una cridanera diversitat d’opinions, curiosament amb diferències culturals significatives. 

Ràpida adaptació de l’atenció primària a l'epidèmia

@varelalaf

La pandèmia de coronavirus representa una emergència sanitària a la que mai havíem fet front. L’elevada contagiositat del virus, la manca d’equips de protecció individual (EPI) suficients i la reducció de professionals disponibles degut a baixes per aïllament o malaltia, ens han obligat a repensar l’organització ordinària dels equips d’atenció primària. Aquest replantejament ha d’ajudar a fer efectiva la resposta del sistema de salut mitjançant un pla de contingència per a la detecció, contenció i tractament des de l’atenció primària amb una resposta combinada a diverses prioritats sanitàries. L’atenció a les demandes vinculades amb infeccions respiratòries de vies altes ha de ser combinada amb l’atenció a pacients amb problemes de salut d’altre caire potencialment greus i, a l’hora, evitar contagis professionals.

Protegir els cuidadors, una prioritat

@varelalaf

“Espero que us vagi bé. A Itàlia estem vivint una emergència molt excepcional ocasionada per un virus fins ara desconegut. La meva recomanació és que els treballadors sanitaris us ho heu de prendre molt seriosament des del principi... A Itàlia hi està havent massa professionals infectats." Aquest és un extracte del missatge que una bona amiga, Paola Obbia, presidenta de l’associació italiana d’infermeria comunitària, ens va enviar ara fa uns dies, acompanyat d’un informe de l’OMS que explica quines haurien de ser les mesures de protecció dels treballadors sanitaris en aquesta crisi. La qüestió és que, ara per ara, els epidemiòlegs ens diuen que el període d’incubació de la malaltia és d’uns 5 ò 6 dies, però que la infecciositat comença un o dos dies abans dels símptomes, la qual cosa explica, en part, la seva elevada contagiositat. Amb tot això, les preguntes que ens fem els professionals: metges, infermeres, auxiliars d’infermeria, administratius, personal de la neteja i la llarga llista d’altres col·laboradors, són:

Com comportar-se (i com ens comportem) davant l'epidèmia de coronavirus?

Nota dels editors. Aquest post va ser publicat per Pedro Rey el passat dijous en el blog "Nada es Gratis" i és una versió d'un informe més extens sobre economia i coronavirus publicat per ESADE EcPol. Volem expressar el nostre agraïment a l'autor per la seva predisposició a compartir amb nosaltres aquest article com inici del nostre "especial emergència Covid-19". 

Creador: Nuthawut Somsuk
Contribució: Getty Images/iStockphoto

Les autoritats sanitàries estan advertint que l'evolució de l'epidèmia de coronavirus dependrà de forma crucial del comportament individual responsable de tots nosaltres. El comportament dels éssers humans davant d'una epidèmia, com l'actual del Covid-19, tendeix a ser "irracional", no només en l'accepció comuna del terme, sinó també en el sentit que atorguen els economistes a la irracionalitat, enfrontant l'economia tradicional a l'economia del comportament (behavioral economics). Si es fixen, els tres temes principals, provinents de la psicologia, que ha incorporat l'economia del comportament a l'estudi de les decisions econòmiques (en sentit ampli) són presents en l'actual crisi epidemiològica: