Els programes de cribratge mancats d'avaluació independent

Jordi Varela

Editor

Un grup d'experts en programes de cribratge han publicat un article al BMJ, "Health screening needs independent regular re-evaluation", en el que reclamen establir nous criteris per avaluar la prevenció secundària de manera independent. Afirmen que aquests programes van néixer en unes determinades circumstàncies i que ara moltes d'elles, com la incidència de les malalties cribrades, els avenços diagnòstics o els nous tractaments han canviat força, cosa que fa que el balanç entre efectes positius i negatius dels cribratges ja no és el mateix. Els autors de l'article també diuen que els estudis que van justificar la creació de determinats programes no van tenir en compte l'impacte del sobrediagnòstic i del sobretractament, fet que, en el mòn real, ha empitjorat les estimacions en mortalitat i en anys de vida guanyats. 

El terror quotidià

Antoni Peris

Derives de cine

El parc d’atraccions (The amusement park, G. Romero, 1973)

Font: Shudder

Mentre la població del món occidental segueix envellint, les finestres des d'on mira sovint són tancades. Plataformes audiovisuals, cinema i, fins i tot, bona part de la graella televisiva estan pensats per a un públic adolescent i ofereixen una programació que és difícilment atractiva per a les franges de població que han arribat a l’edat de jubilació. És trist veure com les pel·lícules que tenen en compte l’anomenada tercera edat pateixen dos mals contraposats: o bé són obres reivindicatives, basades en el drama més clàssic i enregistrades en formats televisius, tot sovint poc imaginatius, o bé són obres més arriscades, assagístiques, que són ignorades per la distribució comercial i el públic més ampli. Entre aquestes, en va ser un exemple il·lustratiu The amusement park. 

Shadowing per conèixer l'experiència del pacient

Gloria Gálvez
Amb una sola veu

Font: SoyArte

Qui no ha vist i atès un pacient que sembla perdut pels passadissos de l'hospital i que va demanant informació a cada persona amb bata blanca amb qui es topa? És probable que si al cap d'uns dies li preguntessin com li ha anat, manifestés que en general està satisfet amb l'atenció i que centrés la seva narrativa en la part més clínica, o potser podria ometre informació d'interès i donar les respostes que cregués que esperem sentir. 

Dades per a la gestió: la mateixa lògica amb mètodes diferents

Cristina Adroher
Des del backstage

Foto: Command Center de l'Hospital 

Sant Joan de Déu de Barcelona

Les persones s'enfronten a les disjuntives amb dues grans classes d'instruments: intuïcions i dades. Les decisions a què han de fer front les organitzacions (conjunts de persones) solen ser més transcendents i tendeixen a prendre's de manera col·legiada, per la qual cosa en aquests contextos hi ha menys espai per a les intuïcions i més pes de l'evidència. Per tant, no sorprèn que les dades hagin estat sempre la matèria primera de les decisions de les organitzacions sanitàries. 

Quina utilitat tenen els indicadors de qualitat assistencial?

Jordi Varela

Editor

Els sistemes sanitaris destinen molts recursos a elaborar bateries d'indicadors que, des de diverses perspectives, analitzen la qualitat assistencial; bé sigui en termes d'efectivitat, bàsicament mortalitat i reingressos; d'homologació de processos, com ara les hores per a la intervenció després d'un ingrés urgent per fractura de fèmur o el temps porta-agulla en el tractament de les persones amb infart agut de miocardi, o de seguretat dels pacients, com per exemple, el nombre de bacterièmies provocades pels cateterismes o el nombre de caigudes dels pacients ingressats. Donem per fet, malauradament, que l'experiència dels pacients i la mesura dels resultats que realment interessen a les persones malaltes, ara per ara, queden lluny dels marcs avaluatius de la qualitat assistencial.

El poder dels influencers en els missatges de salut

Andrés Fontalba

Mental fugit

Els ídols són figures o imatges que representen éssers sobrenaturals o deïtats que, des de les civilitzacions més antigues, són adorats com si fossin la divinitat mateixa. Avui dia, els ídols moderns continuen gaudint d'una poderosa capacitat d'atracció. Un influencer és una persona que, per la seva presència i influència a les xarxes socials, té credibilitat en un àmbit concret i pot arribar a esdevenir un prescriptor molt interessant per a qualsevol marca o producte. És a dir, queda investit d'autoritat i legitimat pel seu públic per parlar de qualsevol assumpte del qual és referent i com més opinions i reaccions genera per part dels usuaris, més important és. Estem immersos en un gran canvi d'hàbits de vida on les plataformes digitals substitueixen la televisió tradicional, la qual cosa ens porta a estar exposats a grans quantitats de publicitat i a mètodes molt més subtils encara. Qualsevol producte pot aparèixer dins d'una imatge o un vídeo que en principi sembla destinat exclusivament a l'entreteniment, la qual cosa el fa menys intrusiu i, per tant, més difícil de reconèixer. I dins de tot l'espectre de la població diana a la qual pot anar dirigit, els nens sempre han estat un grup objectiu important, tant pel seu impacte en les decisions de compra dels pares com també pel seu paper com a futurs consumidors adults.

Autorització exprés de medicaments, una arma de doble tall

Cristina Roure
Pantone 

L'aprovació de l'aducanumab per via accelerada, per la Food and Drug Administration (FDA), per al tractament de l'Alzheimer s'ha fet en contra de l'opinió unànime del seu Comitè Assessor en aquesta matèria, la qual cosa ha aixecat una enorme polseguera. Es tracta del primer fàrmac que ataca una suposada causa de la malaltia i no els símptomes d'aquesta i que ha generat una gran expectativa en una àrea terapèutica en què el buit és notable. 

Salut digital: sobre desigualtats en les persones grans

Marco Inzitari
Manejar amb cura

“La priorització de l'atenció a la COVID-19 va canviar la relació metge-pacient en detriment de les visites presencials programades per a la detecció i seguiment de malalties cròniques, que van baixar gairebé un 41%. Per tornar als nivells prepandèmics de diagnòstic i gestió de les malalties cròniques, els serveis d'atenció primària de salut s’haurien de reorganitzar i dur a terme accions específiques per als col·lectius de major risc”. Cito textualment un article recent, molt interessant, del grup del Dr. Antoni Sisó, actual president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i destacat investigador.

Co-creació entre pacients i professionals per millorar les pràctiques clíniques

Jordi Varela

Editor

Les mesures per potenciar les pràctiques clíniques de valor es poden consultar a la web "DianaSalud.com" on, a data d'avui, hi ha 5.838 recomanacions procedents de 28 fonts diferents. En aquest assumpte, com en tantes altres coses, l'excés d'informació pot bloquejar i pot, per tant, dificultar la bona marxa d'iniciatives locals ben intencionades. Per superar aquest problema, algunes organitzacions sanitàries (incloc hospitals, atenció primària i sistemes integrats) han creat comissions "right care", la finalitat de les quals és prioritzar recomanacions en funció d'oportunitats i circumstàncies internes i, en aquesta línia, val la pena parar atenció a una dinàmica de co-creació promoguda per "Right Care Alliance", en la qual hi van participar deu clínics i onze pacients, on van contemplar pràctiques valuoses que es feien poc i pràctiques poc valuoses que, sempre segons els seus criteris, es feien massa, a les plantes d'hospitalització. També van acordar quin havia de ser el marc que havia de prevaldre per a la inclusió de propostes, que es podria resumir en quatre criteris: a) temes que interessen als pacients, b) pràctiques basades en l'evidència, c) pràctiques que no estan basades en el valor, i d) activitats clíniques que tenen un potencial elevat tant d'aportar benefici com de fer mal.