dilluns, 28 de maig de 2018

S’estima que el malbaratament en recerca biomèdica arriba al 85%








Amoïnats per la mala qualitat de la recerca biomèdica, l’any 2014, The Lancet va publicar una sèrie de 5 articles per analitzar l’abast del problema i proposar-ne solucions i, amb aquesta finalitat, va néixer Reward Alliance, una plataforma que té per finalitat defensar el valor de la recerca, d’on he extret l’escandalosa xifra del 85% i, d'acord amb Paul Glasziou i Iain Chalmers, dos dels líders del moviment, el volum dels diners malbaratats per la recerca biomèdica podria arribar als 170 mil milions de dòlars anuals, un import superior al producte interior brut d’Hongria. Els dos autors, que ja van vaticinar aquesta xifra el 2009, defensen que aquest import emana d’una acumulació de fins a tres vegades el 50%.

El primer (quasi) 50%: la manca de rigor metodològic

Seria desitjable que quan es vagi a posar en marxa una nova recerca, abans es fes una revisió exhaustiva de tot el que s’ha investigat anteriorment sobre aquella matèria, a més de cenyir-se a una metodologia homologable i a una elaboració impecable, però sembla que, en aquest aspecte nuclear, les coses no acaben de funcionar. Un equip d’investigadors va analitzar 1.286 assaigs clínics inclosos en 205 meta-anàlisis de les revisions Cochrane i va concloure que el malbaratament de la recerca degut a llacunes metodològiques evitables era del 42%.

El segon 50%: la no publicació

Als Estats Units, una altra revisió de 635 assaigs clínics registrats oficialment i finançats per INH, va observar que només 294 (46%) havien estat publicats en una revista indexada en un període de 30 mesos des del final del projecte, una xifra que es repeteix també en altres països. La no publicació dels assaigs clínics (especialment els no concloents) és un malbaratament enorme de temps, esforç i diners, a més d'una font de biaixos decantats cap a l'optimisme de futures revisions.

El tercer 50%: la publicació de mala qualitat

Els treballs de recerca haurien de ser publicats de manera suficientment clara, completa i acurada, per aconseguir que les persones interessades els interpretessin adequadament. Malauradament, un altre estudi conclou que més de la meitat dels informes de recerca descriuen els projectes de manera escadussera, fins a l’extrem que impedeixen replicar-los. A més, s'ha trobat que molts d’ells tenen, com a mínim, un indicador final canviat, o introduït posteriorment.

D’on surt la xifra global del 85%?


Segons les fonts citades anteriorment, una mica més de la meitat dels estudis passarien el filtre de la qualitat de mètode i execució, d’aquests, la meitat no es publicarien i dels que ho fessin, només la meitat gaudirien d’un informe transparent i comprensible, i així s'arriba al 12,5-15% d’estudis de qualitat i efectius. És a dir, que la seva informació, ben contrastada, arribaria de manera inequívoca al seu destinatari, per la qual cosa, la resta, entre el 85 i el 87,5%, serien estudis desaprofitats.

Què proposa Reward Alliance per refer la situació?

Reward Alliance diu que una part dels fons de recerca hauria d’anar destinada a rescatar part dels assaigs clínics malbaratats, exceptuant els que no tenen prou rigor metodològic en origen. Això es faria introduint-hi reparacions en els aspectes de poca qualitat editorial, a més de promoure la publicació de tots els estudis, tal com defensa “All Trials Initiative”, mitjançant una base de dades universal i independent, la qual cosa facilitaria un accés de qualitat a les troballes de la recerca. Pensi’s que, ara mateix, les fonts documentals i editorials, disperses, i moltes d’elles de pagament, ofereixen un servei molt pobre. Hi ha una anàlisi que considera que cada any que passa des de l’acabament d’un projecte, augmenta en un 7% la probabilitat de perdre’n la referència.

Amb les dades a la mà, el 50% de la recerca no té prou rigor metodològic, i això requereix un replantejament profund tant del model de finançament com dels controls de qualitat. Ara bé, d'acord amb Reward Alliance, de l'altre 50%, el de la recerca seriosa, es podria recuperar quasi tot només amb millors polítiques editorials i bases de dades de qualitat i en obert. No fer res implica que, entre una cosa i l'altra, només s'aprofita el 15% del que s'investiga, la resta es malbarata.



Jordi Varela
Editor