divendres, 3 d’octubre del 2014

Massa proves aboquen al sobrediagnòstic






Ray Moynihan és un investigador australià que, amb aquest tweet, ens remet a un article signat per ell mateix i alguns dels seus col·laboradors: "Using evidence to combat overdiagnosis and overtreatment: evaluation treatments, test, and diseases definitions in the time of too much". L'escrit està publicat en obert a PLOS Medicine i hi poden accedir a través del link del tweet.

Els autors expliquen que l'avaluació de les proves diagnòstiques habitualment només mesuren la presència o l'absència de determinada malaltia, en comptes d'observar si aquesta prova detecta processos que siguin clínicament rellevants. A més, també es queixen, quan certs experts redueixen l'umbral mòrbid d'una prova, aquesta decisió no s'acompanya de la informació dequada sobre els efectes secundaris induïts per un possible sobrediagnòstic.

En el treball de Moynihan s'ofereixen suggeriments sobre com l'evidència hauria de ser elaborada per tal de reduir la sobreactuació mèdica. De tots ells, el més pràctic per a l'activitat clínica és l'estratificació de riscos per als pacients. Per entendre'ns, un metge no hauria d'actuar de la mateixa manera davant d'un embolisme pulmonar subsegmentari, que en un de major extensió (veure aplicació de Wells score)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada