@varelalaf |
1. Alinear objectius assistencials entre tots els actors, inclosa evidentment la persona implicada. Aquest ingredient és imprescindible perquè la maionesa no es talli. L'alineament d'objectius no requereix cap reforma, ni tan sols cap reunió. Senzillament algun professional, generalment el més proper al pacient, hi té una entrevista en profunditat, de la qual sorgeixen objectius plausibles i, aquest acord, el comunica amb claredat a tots els professionals implicats en el pla de serveis.
2. Crear un llenguatge comú. Sabent que cadascú, d'acord amb la seva especialitat, es regeix per unes normes o unes guies sovint incomprensibles per als que no són del mateix ram, cal elaborar trajectòries clíniques transversals per als processos clínics més comuns, uns documents on es comparteix la millor evidència disponible, però on també s'estableixen les funcions de cadascú, i així tothom té clar qui fa què, evitant-se descoordinacions enutjoses.
3. Trobar espais de col·laboració. Les agendes bullen i massa sovint observem com la coordinació no es prioritza, perquè el dia a dia s'ho menja tot, i els professionals acostumen a passar per alt que, quan es tracta de pacients complexos, la manca de dedicació a tasques de col·laboració pot ser desastrós per al compliment del pla de serveis.
4. Compartir informació clínica i social rellevant. La situació ideal seria que tots els professionals implicats en els processos clínics complexos utilitzessin la mateixa plataforma documental social i sanitària a tots els nivells: serveis socials territorials, atenció primària, hospital i atenció intermèdia. La realitat dels sistemes d'informació, però, és molt fragmentada. Per aquest motiu cal que esforçar-se a compartir, com a mínim, els dos documents fonamentals per a l'alineació d'objectius assistencials: l'avaluació integral i el pla individualitzat consensuat.
Donat que el model fragmentat imperant està posant pals a les rodes de la integració de serveis, valguin aquestes quatre recomanacions: alineació d'objectius, llenguatge comú, espais de col·laboració i informació bàsica compartida; com una manera plausible de sortir del powerpoint i començar a caminar en la direcció apropiada.
Recordi's que en aquest mateix blog hem publicat un munt de posts en aquesta mateixa línia: "Els serveis mèdics, un anacronisme", "Unitats funcionals transversals, un repte a l'abast" i "Per què no s'incentiva la integració de serveis?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada