L'atenció primària rural: l'oportunitat

Mònica Almiñana
Calidoscopi

Font: Diario de Valladolid

Una gran part de la humanitat viu en zones rurals i, des de Bolívia fins a Finlàndia, el repte de garantir els serveis sanitaris en aquestes àrees és complex a causa de la difícil accessibilitat, la manca de professionals i el cost elevat que representa. Al nostre país estem lluny de tenir unes zones rurals com les de Suècia o Austràlia, però si que compartim les mateixes dificultats per donar assistència a l'anomenada Espanya buidada.

Totes les administracions tenen grans dificultats per cobrir l'assistència sanitària en llocs allunyats dels nuclis urbans a causa del model organitzatiu actual, la falta de professionals, tant d'atenció primària com d'altres especialitats que donin servei als hospitals rurals, així com per l'absència d'incentius econòmics o curriculars per garantir l'estabilitat en els llocs de difícil cobertura, un aspecte que complica molt la situació.

Suècia, amb una gran dispersió geogràfica de la població, també té els mateixos problemes o molt semblants, com es pot veure en aquesta presentació sobre estratègia sanitària a les zones rurals del County Council of Dalarna. 

D'altra banda , en aquest mateix blog, Jordi Varela va publicar el mes d'abril passat un editorial titulat "Existeix l'equip d'atenció primària ideal?" i en el document Innovant en l’atenció primària a Catalunya, aproximació a la realitat, que l'Observatori de Gestió Sanitària va publicar al seu web, es recullen les experiències dels centres d'atenció primària de Catalunya que van posar en marxa iniciatives innovadores. Si revisem l'informe, podem llegir propostes dels equips rurals que milloren l'assistència i produeixen satisfacció als professionals i a les persones ateses. Aquestes millores estan relacionades amb organitzar-se de manera diferent, constituir microequips (formats per diversos metges i personal d'infermeria i també administratiu) per garantir que els pacients siguin atesos per un grup reduït de professionals i evitar el recanvi continu, com també amb la disminució de la presencialitat per aportar més serveis, programar les visites als consultoris més petits, potenciar l'atenció domiciliària i introduir la telemedicina com un element quotidià a la consulta.

Per diferents motius, el món rural és a l'agenda política, la qual cosa ha portat la Secretaria d'Estat per al repte demogràfic a elaborar un paquet de mesures dins del "Plan de recuperación, transformación y resiliencia," al qual es destinaran més de 10.000 milions d'euros i 130 polítiques actives per lluitar contra la despoblació i garantir la cohesió territorial i social al conjunt de l'Estat espanyol.

Una part d'aquestes polítiques requereix inversió en comunicacions: des de l'arribada de la fibra a llocs remots fins a la millora de la connexió via satèl·lit. La millora de la connectivitat, que permet una atenció més eficient i crea un entorn més atractiu per als professionals, obre un ventall d'oportunitats com: ecògrafs connectats via satèl·lit a un hospital per al diagnòstic diferencial d'urgències, videoconsultes amb altres especialitats, telemedicina (com ara telederma, teleoftalmo o teleaudiometria), que redueix la llista d'espera dels hospitals i disminueix la petjada de carboni perquè evita desplaçaments innecessaris, i interacció amb l'ajuda de telèfons intel·ligents per supervisar les constants dels pacients més allunyats (les app de les coses) i un llarg etcètera que encara ha d'arribar. 

L'atenció primària rural hauria d'aprofitar aquest tren europeu per implementar canvis organitzatius que millorin la satisfacció i l'atenció dels que hi viuen, que s'adaptin a l'especificitat de cada zona –la qual cosa segurament requereix un model allunyat de la cotilla de les grans àrees urbanes– i que satisfacin els professionals i els veïns d'aquests pobles.

És el moment de reinventar l'assistència a l'entorn rural. És, sens dubte, l'oportunitat.