Existeix l'equip d'atenció primària ideal?

Jordi Varela

Editor

Alguna vegada hem sentit a dir que hi ha centres de salut a Finlàndia que realment treballen en equip multidisciplinari, o que a Alaska hi ha grups de professionals que fan una feina admirable amb la salut comunitària dels indígenes, o que a Escòcia els serveis socials i els sanitaris ja funcionen d'una manera molt integrada. I la pregunta que ens ve al cap és: existeix l'equip d'atenció primària ideal?

Per intentar respondre aquesta qüestió, un equip editorial, que he tingut el privilegi de liderar, de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), ha fet un treball de camp amb 22 entrevistes semi-estructurades a sengles líders d'atenció primària i ha revisat 42 projectes innovadors que es van presentar a un concurs que havia convocat la pròpia SCGS i, amb aquest material, l'equip editorial s'ha atrevit a definir un equip d'atenció primària ideal que existeix de debò en el nostre país, malgrat que esmicolat pel territori en diverses iniciatives. L'Observatori "La Gestió Importa" de la SCGS ha publicat l'informe, a més d'un post amb el resum executiu del treball, del qual m'he atrevit a fer-ne, a continuació, uns destacats.

L'equip d'atenció primària ideal

1) Gestiona la demanda amb pautes de seguiment elaborades a la llum de l’evidència, disposa d’un algoritme de motius de consulta d’acord amb les competències dels seus professionals, els quals mostren agendes amb disponibilitat suficient com per donar resposta a les eventualitats del dia, sense necessitat d’haver d’obrir consultes de sobreeixidor i, en aquest marc, es potencia la gestió infermera de la demanda. Analitza amb cura les peticions de visita amb la finalitat de canalitzar-les apropiadament entre l’atenció presencial i la telemàtica. 

2) Promou el treball en equip multidisciplinari mitjançant models organitzatius avançats com la UBA-a-3, els equips de capçalera o la segmentació organitzativa en base a les necessitats poblacionals. Incorpora el perfil de l’assistent clínic, la tècnica de cures auxiliars d’infermeria, el farmacèutic i el treballador social.

3) Atén a les persones amb necessitats sanitàries i socials complexes amb equips multidisciplinaris que col·laboren amb els serveis socials municipals i mantenen contactes eficients amb els serveis sociosanitaris del territori.

4) Organitza l’atenció als infants comptant amb el desplegament de les competències infermeres, la disponibilitat real de pediatres i la col·laboració, quan convé, dels metges de família. Estableix una visió col·legiada entre diversos EAP del mateix territori i compta amb el suport del servei de pediatria de l’hospital referent.

5) Fomenta les decisions clíniques compartides preparant específicament a metges i infermeres en la matèria i compta amb l’opinió dels pacients en assumptes organitzatius, de circuits i de millores de tot ordre, mitjançant dinàmiques de co-creació. 

6) Manté bones connexions amb les entitats, associacions i institucions públiques del territori, amb les quals elabora el mapa d’actius de salut, una eina imprescindible per a la prescripció social. Desplega una cartera de programes de foment de la salut comunitària basada en l’evidència i l’efectivitat. Genera un teixit amb les farmàcies comunitàries, les quals esdevenen aliades en les estratègies de l'EAP. 

7) Incorpora els serveis de salut mental, atenció a la salut sexual i reproductiva, fisioteràpia, odontologia, podologia i nutricionista dintre de la dinàmica de l’EAP. 

8) Disposa de referents clínics i de grups de treball right care amb la finalitat de promoure les pràctiques de valor.

9) Ofereix una cartera àmplia de serveis diagnòstics i terapèutics i desplega connexions de telemedicina amb les especialitats més comuns. Compta amb un pressupost per a proves complementàries externes sobre el qual ret comptes, però no hi pateix restriccions prèvies.

10) És l'eix vertebrador de les cadenes de valor dels processos clínics més freqüents, un conjunt de criteris, pautes i circuits acordats conjuntament entre els EAP del mateix territori i els especialistes de l’hospital referent, entre els quals es despleguen teleconsultes eficients. Rep, periòdicament, la visita dels especialistes de l’hospital, amb els quals es mantenen sessions clíniques i accions formatives a més d’un espai per a consultes de pacients.

11) Té informació de primera mà quan un pacient ingressa a l’hospital, la qual cosa li permet contribuir en les decisions clíniques que es prenen durant l’hospitalització, a més de coordinador apropiadament l’alta.

12) Té una estratègia participativa i de clima d’equip. Gestiona el talent dels seus professionals, prevé el burnout, fomenta lideratges positius i, en matèria de governança, intenta la major implicació possible dels professionals en les decisions fonamentals.

13) En el món rural, amb consultoris perifèrics aïllats, l’EAP elabora un pla per anar canviant el criteri de presencialitat dels professionals, pel de programació proactiva de visites, amb una via telefònica eficient per a les demandes no programades.  

14) En l’eventualitat de reformes, l’EAP genera processos de co-creació comptant amb professionals i pacients, i té en compte les noves necessitats de recepció individualitzada, consultoris amb pantalles compartides, treball en equip multidisciplinari, telemedicina, teleassistència i treball comunitari.

Ara que l'atenció primària sembla desorientada i que no podem viatjar per emmirallar-nos en els de fora, hem cregut oportú observar què estan fent els més agosarats de casa, i el quadre que ens ha sortit és força suggerent, o no?