L’assistent clínic, un nou pas cap a una atenció més centrada en el pacient

Anna Sant
Andante presto

El Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya va presentar, el mes de setembre passat, el nou Pla d’enfortiment i transformació de l’atenció primària amb l’objectiu principal de donar resposta a una reivindicació històrica de manca de professionals, recursos tecnològics i altres necessitats urgents per atendre una població cada cop més envellida i, per tant, sanitàriament complexa. 

Assumir la incertesa augmenta la credibilitat

Andreu Segura

Chomel

Stephen Savage. The New York Times. 7 d'abril de 2020.

No és estrany escoltar queixes de la gent sobre la poca claredat d'algunes de les mesures preventives recomanades per evitar la transmissió del virus de la pandèmia, queixes fins i tot provinents de professionals de la sanitat. De vegades són vituperis dedicats a suposades contradiccions, d'altres denúncies sobre hipotètiques imprecisions i, en general, lamentacions sobre ambigüitats si més no aparents. En resum, requeriments d'una seguretat tan rotunda com sigui possible, cosa que suggereix rebuig a ambigüitats, dubtes i incerteses. Situacions que ens provoquen neguit i inquietud. Incomoditats que potser reflecteixin una predisposició ancestral a eludir allò que ens fa vacil·lar, potser perquè en la prehistòria trigar massa a decidir-se s'associava a una elevada probabilitat d'acabar devorat per algun depredador. 

Disminuir les pràctiques sense valor: les tres E

Xavier Bayona
Gota a gota

La reflexió sobre augmentar el valor de la pràctica clínica és una constant en aquest blog. En concret, i molt resumidament, tenim dues estratègies: potenciar pràctiques contrastades que han demostrat valor afegit i desestimar aquelles que no n'aporten.

Pla de cinc punts per augmentar el valor de la pràctica clínica

Jordi Varela
Editor

En un recent article publicat a Medicina Clínica, "Cinco recomendaciones para aumentar el valor de la práctica clínica" vaig proposar un pla amb la vista posada en una pràctica clínica més valuosa i, donada l'actualitat del tema, em permeto reproduir-lo en part en aquest post. Cal destacar que aquest pla no admet ni proves pilot ni mitges tintes, sinó que hauria d'executar-se amb una perspectiva de canvi organitzacional en profunditat, amb l'objectiu de generar un perfil institucional de valor i excel·lència.

Atenció primària de transició

Salvador Casado
Salut, narrativa i consciència

Edward Coley-Jones
Estudi de cap de Perseu 1875

Si ni tan sols una pandèmia com l'actual ha estat capaç d'enfortir i millorar l'atenció  primària, molts es preguntaran si hi ha res que pugui aconseguir-ho. I no és per manca de diners, atesa la generositat dels fons europeus. Amb la devastació i l'enorme sobrecàrrega assumida ha quedat palès que el sistema no té ni capacitat d'adaptació, ni energia per assumir imponderables. Qualsevol increment de tensió sobreescalfa uns professionals que ja van servits de voltatge. O sigui, que els que atenen agendes de més de quaranta pacients cada dia passen al següent cercle infernal amb deu o vint pacients més. 

Prescripció social en temps de pandèmia. Ara més que mai

Josep Vidal Alaball

Communitas

Com he dit en altres articles, el sector sanitari no és ni molt menys l’únic responsable del benestar dels ciutadans i molts aspectes relatius a la seva salut poden ser gestionats adequadament per la comunitat i per organitzacions del sector voluntari. Dintre d’aquest context trobem la prescripció social (PS) o la recepta social. Tot i que els termes "prescriure" i "recepta" encara sonen una mica massa relacionats amb el sector sanitari, i que com a alternativa s’ha proposat "derivació comunitària", aquests són els noms que s’utilitzen internacionalment per anomenar aquest tipus d’intervenció comunitària.

Cuidar les que cuiden

Alba Brugués
La dolce vita

Banc d'Imatges Infermeres: Ariadna Creus i Àngel Garcia

Durant l'any 2020 s’ha fet encara més evident allò que les societats científiques, els col·legis professionals i altres entitats infermeres fa anys que repeteixen incansablement: tenim un dels països amb les ràtios infermeres més baixes d’Europa, mentre que la societat, les famílies i les persones necessiten, cada vegada més, ser cuidades. 

L’envelliment generalitzat de la població, l’augment de l’esperança de vida, l’increment de persones que pateixen malalties cròniques, la creixent necessitat de programes orientats a l’autocura i a l’autonomia en la presa de decisions en termes de salut, més orientació a la prevenció de malalties i la promoció de la salut, l’elevat nombre d’infermeres que es jubilaran els propers anys, el dèficit estructural a causa de l’any que no es va graduar cap infermera a les universitats pel pas de diplomatura a grau i altres causes que tenim sobradament diagnosticades ens porten a la conclusió que falten infermeres. La situació de crisi sanitària ocasionada per la pandèmia de COVID-19 durant el 2020 ho ha fet encara més palès.

Per atendre els pacients complexos a la comunitat cal un canvi radical

Jordi Varela

Editor

La pandèmia ha posat de relleu la necessitat de protegir, encara més si cal, les persones que pateixen complexitats clíniques i algunes d'elles, a més, dificultats familiars, econòmiques o socials. Per aquest motiu, alguns centres d'atenció primària han creat equips d'infermeres per atendre de manera més proactiva els pacients més vulnerables. Aquests grups d'infermeres han pres la iniciativa i ara organitzen les seves tasques, la majoria domiciliàries, de manera força autònoma, d'acord amb un equilibri entre longitudinalitat, coordinació i efectivitat. L'històric binomi metge-infermera de l'atenció primària, doncs, comença a mostrar escletxes que donen pas a models organitzatius avançats amb més competències infermeres. 

El Partit de la Salut

Elena Torrente
Fil d'Ariadna

La salut és una prioritat en qualsevol programa polític atès que representa un alt percentatge del pressupost de qualsevol govern. A Espanya, la inversió en sanitat va suposar un 9% del PIB el 2019 (el 6,4% del qual destinat a la sanitat pública) i, de mitjana, representa un 8,8% als països de l'OCDE .

Eleccions rere eleccions, els programes dels diferents partits polítics inclouen propostes més o menys innovadores: ampliació de la cartera de serveis de l'SNS, copagament sí o no, model de finançament, potenciació de l'atenció primària, augment de la inversió…