Evitar transfusions innecessàries: una pràctica de valor que necessitaria més suport

Només un 7% dels hospitals espanyols disposen de programes "Patient Blood Management"

El 2014, una meta-anàlisi i una revisió sistemàtica van demostrar que el fet de ser restrictius en la prescripció de les transfusions redueix complicacions cardíaques, risc de noves hemorràgies, infeccions i mortalitat, a més de millorar altres aspectes relacionats amb les complicacions, per la qual cosa els esforços dirigits a ajustar les indicacions a les estrictament necessàries estan considerats com pràctiques de valor, però per fer-les efectives s’han de vèncer resistències fortament arrelades en els costums. Els estudis observacionals venen mostrant enormes variacions en la taxa de transfusió per a un mateix procés clínic. Per posar un exemple, als EUA s'ha documentat una variabilitat del 7,8% al 92,8% en l'ús de sang a les intervencions de bypass coronari, la qual cosa és un reflex de la manca de rigor en aquesta pràctica clínica.

Escapar de la bombolla biomèdica

Una de les cites més recurrents en gestió clínica és el concepte porterià de valor en salut, que s'ha d'establir en funció de l'interès del pacient i no de la resta d'agents, és a dir, professionals, gestors, investigadors, administració, indústria biomèdica, etc. Segons aquest concepte, el propòsit últim de la recerca i la innovació en salut hauria de ser proporcionar el màxim benefici als pacients i a la societat. No obstant això, tal com comentava en la meva última entrada en aquest blog, sovint les prioritats de la recerca i les necessitats reals dels pacients i de la societat van per camins diferents.

Theresa May ha anunciat aquest any el compromís, per a 2027, de dedicar el 2,4% de PIB del Regne Unit a R+D, la qual cosa suposa una xifra mai vista i una gran oportunitat per al sector salut, que és un dels més potents de la indústria britànica. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquest compromís convé saber que, segons dades d'EUROSTAT, l'any 2016 Europa, el Regne Unit i Espanya van dedicar el 2,03, l'1,69 i l'1,19% del PIB, respectivament, a R+D.

Salut comunitària basada en l'evidència

La salut comunitària és un model d’intervenció que té per finalitat la millora de la salut d’una col·lectivitat definida que s’hauria d’exercir des dels serveis d’atenció primària amb la finalitat d’ajustar les seves accions a la realitat social de cada territori. Les competències de l’atenció primària en la salut comunitària es podrien resumir en quatre punts: a) promoció d’hàbits saludables en el marc de les condicions de vida de cada persona, b) promoció de la salut, c) foment de l’auto-cura i d) desmedicalització de la vida quotidiana.

@varelalaf

Demanem als pacients que canviïn els seus hàbits, però, i nosaltres?

La gestió del canvi cultural és un dels factors més crítics en la implementació de programes de millora de la qualitat, la seguretat i l'experiència del pacient. El mateix que els passa als nostres pacients quan els demanem que modifiquin el seu comportament per tenir una vida més saludable, ens passa als professionals sanitaris al nostre entorn de treball: no ens és fàcil canviar la manera de fer les coses.

En el procés de canvi hi ha un moment determinat en el qual ja coneixem els protocols correctes i tenim clars els sistemes i comportaments que hem de corregir. Tot i així,  després d'un període inicial d'implementació sistemàtica tenim tendència a tornar als comportaments antics, aquells que ens semblen més naturals i familiars.

La teoria dels reservoris i el sobrediagnòstic del càncer

La medicalització de la prevenció del càncer ha generat una certa confusió en moltes persones que han arribat a pensar que fent-se les revisions recomanades evitarien el risc de desenvolupar la malaltia, amb el que vindria a ser una semblança amb els controls anuals dels automòbils. La qüestió, no ben explicada ni entesa, és que moltes degeneracions canceroses de cèl·lules, especialment les glandulars (tiroides, mama i pròstata), no progressen, o ho fan d'una manera molt lenta. Els nostres cossos estan resignats, doncs, a conviure amb reservoris de càncer, per la qual cosa la seva detecció i tractament és una font de sobrediagnòstic. El següent gràfic del National Cancer Institute és molt il·lustratiu del fenomen.

El management segons Elon Musk. Tesla, SpaceX i SolarCity

Elon Musk és un dels emprenedors de moda i  segurament el més controvertit del moment. És al capdavant de Tesla, SpaceX i SolarCity, tres empreses joves, ambicioses i dinàmiques que mostren fins on està disposat a arribar per canviar el món mitjançant internet, les energies renovables i la cursa espacial a Mart.

Aquest estiu ha ocupat titulars per diferents motius. Primerament, proposant solucions tècniques per rescatar els nens atrapats a Tailàndia i acabar insultant el seu monitor. En segon lloc, i probablement el més sonat, amb l'anunci via tweet de privatitzar Tesla per 420 dòlars. En el context financer i borsari americà, privatitzar una empresa que cotitza en borsa significa recomprar-ne totes les  accions. L'acció va reaccionar amb força i també ho va fer el consell d'administració, que ha acabat amb el seu càrrec. Poc després, Musk tornava a anunciar problemes en la producció del Model 3 i va voler assegurar al mercat que està fent tot el que pot i va donar a conèixer la seva extenuant jornada de treball: 120 hores setmanals. Per rematar-ho, en una entrevista de ràdio va acceptar fumar marihuana en directe. Ningú no pot negar que passi desapercebut per més tímid que sembli.

L'entrevista clínica es troba lluny del seu millor moment

@varelalaf

La formació dels metges en entrevista clínica es troba lluny del rigor exigit en altres camps considerats bàsics com l’estadística, l’anatomia o la fisiologia. Aquest és un fet difícil d’entendre, donat que és obvi que si un metge no escolta el relat del pacient amb professionalitat, el raonament clínic quedarà, de ben segur, seriosament esbiaixat, induint a proves innecessàries i a errors diagnòstics. Malgrat la manca d’estudis rigorosos sobre el tema, una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi suggereixen que una comunicació efectiva té impacte en els resultats de salut. De les conclusions d’aquest treball es desprèn que una relació metge-pacient de qualitat és equivalent, o fins i tot superior, a la prevenció de l’infart de miocardi atribuïble a prendre una aspirina diària durant cinc anys. Ep! I sense risc d’hemorràgia digestiva.

Narrativa, expectatives i resultats rellevants per als pacients

En començar la residència, durant les guàrdies experimentava una certa frustració amb pacients als quals, malgrat haver-los fet una correcta valoració i haver-los diagnosticat una patologia senzilla i tractable, quan eren donats d'alta no estaven gaire satisfets o, fins i tot, una mica disgustats. Al cap del temps vaig identificar que almenys un dels meus errors era l'abordatge dels pacients. Excessivament centrat a diagnosticar una patologia com qui vol encertar una pregunta d'examen, no prestava atenció a allò que portava realment el pacient a visitar-se, la seva preocupació, que no es resolia donant-li simplement un diagnòstic i un tractament. Quan ens toca viure aquestes situacions, ens resulta traumàtic, frustrant i desconcertant. D'altra banda, poden derivar en sobreactuacions que no fan altra cosa que conduir al sobretractament arran de la demanda reiterada del pacient en diferents punts del sistema. Això por ser degut al fet que la solució clínica que oferim no resol altres preocupacions que no han estat identificades en l'entrevista clínica, o al fet que les expectatives del pacient no s'han ajustat a uns resultats realistes i aquestes, per tant, esdevenen inassolibles.

L'addicció social a la biometria

Els miralls són superfícies polides que reflecteixen la imatge que s'hi projecta. És una tecnologia que ja coneixien els antics egipcis i grecs i que ha evolucionat amb el temps. Avui la major part de la població porta un mirall a la butxaca que a més a més permet immortalitzar les imatges que hi arriben en forma d'autofoto. D'altra banda, els miralls moderns reflecteixen múltiples variables i informacions del seu amo. En mesuren els passos i la distància que recorre, el patró d'activitat, els desplaçaments, el nivell de comunicació. Poden mesurar el seu ritme son/vigília i emetre un informe sobre la qualitat del son i, si els connectem algun adminicle específic, arriben a mesurar la tensió arterial, el sucre en sang i fins i tot a fer un electrocardiograma.

El diagnòstic precoç del càncer colo-rectal, trenta anys després

Els sistemes sanitaris fa temps que planegen programes poblacionals per a la detecció precoç de certs càncers mitjançant tècniques diagnòstiques sorgides de l’àmbit de la clínica, com ara l’antigen prostàtic específic (PSA), les mamografies, les ecografies o l’estudi de sang oculta en femta, que és el cas que ens ocupa. Aquest assumpte està generant confusió en la societat, perquè una cosa és tenir cura de la pròpia salut i l’altra, ben diferent, és sotmetre’s a proves mèdiques per descobrir tumoracions en les seves fases inicials. D’altra banda, també es generen incomoditats entre els professionals, perquè no és el mateix atendre pacients que cerquen ajuda per problemes de salut, que proposar proves massives a la població sana.

@varelalaf