divendres, 19 d’octubre de 2018

Demanem als pacients que canviïn els seus hàbits, però, i nosaltres?








La gestió del canvi cultural és un dels factors més crítics en la implementació de programes de millora de la qualitat, la seguretat i l'experiència del pacient. El mateix que els passa als nostres pacients quan els demanem que modifiquin el seu comportament per tenir una vida més saludable, ens passa als professionals sanitaris al nostre entorn de treball: no ens és fàcil canviar la manera de fer les coses.

En el procés de canvi hi ha un moment determinat en el qual ja coneixem els protocols correctes i tenim clars els sistemes i comportaments que hem de corregir. Tot i així,  després d'un període inicial d'implementació sistemàtica tenim tendència a tornar als comportaments antics, aquells que ens semblen més naturals i familiars. 

Canviar comportaments implica necessàriament deixar hàbits antics i reflexionar per fer les coses d'una manera diferent. Sabem que no rentar-nos prou les mans, receptar penicil·lina sense una correcta comprovació d'al·lèrgies o no anar sovint a veure com es troba el pacient pot comprometre la seguretat clínica. 

També sabem que si no tractem el pacient amb respecte, si ens oblidem d'explicar-li el que farem en cada moment del seu circuit assistencial o si continuem insistint que sabem el que és millor per a ell, però sense tenir-lo en compte, podem comprometre la confiança que necessitem que dipositi en nosaltres. I aquesta confiança és essencial per conèixer de prop les seves necessitats, expectatives i pors a fi de gestionar la seva salut adequadament.

I per què no ens resulta fàcil el canvi? Una vegada s'han llançat les accions de comunicació, s'han aprovat els projectes, les accions, els calendaris i els pressupostos, i s'ha impartit la formació pertinent, per què les coses no van com volem? Per què després d'un temps inicial de motivació per al canvi les coses tornen a ser com abans? Ens oblidem de preguntar als pacients, tornem a donar per descomptat que coneixen bé els processos, es van diluint les pautes per a la decisió compartida i ja no fem servir els sistemes de control que havíem dissenyat. La resposta podria ser que ens centrem massa en el procés d'anàlisi, diagnòstic i disseny de les accions de millora, però ens falta analitzar quines són les principals barreres que influiran en aquest canvi de comportament.

Aquesta és la mateixa pregunta que es va plantejar la Improvement Academy el 2016. Aquesta entitat, fundada el 2013 per un equip de científics, clínics i experts en seguretat del pacient, té com a objectiu millorar la qualitat i la seguretat clíniques al Regne Unit. Per aconseguir-ho va entrevistar 200 professionals i gestors sanitaris del National Health Service amb la finalitat de conèixer què passava a les seves organitzacions quan es plantejava un projecte de canvi i transformació. 

Les aportacions de l'estudi van portar l'acadèmia a dissenyar i posar en marxa un programa basat en la teoria psicològica del Behavioural Change que té com a objectiu principal ajudar les organitzacions sanitàries a implementar els canvis culturals i les innovacions de manera efectiva, segura i duradora. Inclou tallers dirigits a professionals i gestors sanitaris, així com un kit d'eines i bones pràctiques per tal que els projectes de canvi s'implementin amb èxit. El programa facilita l'anàlisi de barreres i detecta les palanques que es poden accionar per generar i fer perdurar el canvi desitjat de la manera més fluida possible. 

El Yorkshire Patient Experience Toolkit, per exemple, és un paquet d'eines i recursos que permet als coordinadors de projectes d'experiència del pacient abordar els principals reptes amb què es troben els seus equips de treball. 

Una de les eines que inclou és una guia metodològica en sis fases per poder transformar el feedback de pacients (recollit en enquestes, monitoratge d'opinió online, focus groups, etc.) en accions de millora concretes:
  1. Col·laboració: creació d'un equip multidisciplinari que inclogui gestors sanitaris, personal d'atenció al pacient i clínics
  2. Recollida de feedback: recopilació de tota la informació sobre l'opinió del pacient que tenim fins ara, i posada en marxa de nous mecanismes per escoltar al pacient actual
  3. Donar sentit a les dades: sistematització de les dades recollides per a poder elaborar conclusions i línies de treball
  4. Definició de prioritats: consensuar els temes prioritaris de treball i "celebrar" aquelles coses que els pacients ens diuen que fem bé
  5. Fomentar el canvi: ideació, creació de projectes i comunicació a la resta d'equips
  6. Avaluació: utilitzar el nou feedback del pacient per avaluar l'impacte de les accions implementades, identificar nous reptes i assentar un procés de millora contínua


Un altra eina del toolkit és un dossier de casos pràctics que inclou la descripció dels reptes, solucions i resultats obtinguts en cada projecte, i que està acompanyat d'una llista de recomanacions generals per  a facilitar la implementació de projectes.

Havent tingut oportunitat de viure de prop algunes de les dificultats amb què es troben els equips que tenen la difícil tasca d'implementar els projectes enmig de l'atrafegat dia a dia assistencial, crec que cal i és altament aconsellable elaborar manuals de projectes, kit d'eines i càpsules formatives que ajudin els professionals a no desistir en la gestió del canvi cultural i la innovació als seus centres sanitaris.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

La teoria dels reservoris i el sobrediagnòstic del càncer








La medicalització de la prevenció del càncer ha generat una certa confusió en moltes persones que han arribat a pensar que fent-se les revisions recomanades evitarien el risc de desenvolupar la malaltia, amb el que vindria a ser una semblança amb els controls anuals dels automòbils. La qüestió, no ben explicada ni entesa, és que moltes degeneracions canceroses de cèl·lules, especialment les glandulars (tiroides, mama i pròstata), no progressen, o ho fan d'una manera molt lenta. Els nostres cossos estan resignats, doncs, a conviure amb reservoris de càncer, per la qual cosa la seva detecció i tractament és una font de sobrediagnòstic. El següent gràfic del National Cancer Institute és molt il·lustratiu del fenomen.

divendres, 12 d’octubre de 2018

El management segons Elon Musk. Tesla, SpaceX i SolarCity








Elon Musk és un dels emprenedors de moda i  segurament el més controvertit del moment. És al capdavant de Tesla, SpaceX i SolarCity, tres empreses joves, ambicioses i dinàmiques que mostren fins on està disposat a arribar per canviar el món mitjançant internet, les energies renovables i la cursa espacial a Mart.

Aquest estiu ha ocupat titulars per diferents motius. Primerament, proposant solucions tècniques per rescatar els nens atrapats a Tailàndia i acabar insultant el seu monitor. En segon lloc, i probablement el més sonat, amb l'anunci via tweet de privatitzar Tesla per 420 dòlars. En el context financer i borsari americà, privatitzar una empresa que cotitza en borsa significa recomprar-ne totes les  accions. L'acció va reaccionar amb força i també ho va fer el consell d'administració, que ha acabat amb el seu càrrec. Poc després, Musk tornava a anunciar problemes en la producció del Model 3 i va voler assegurar al mercat que està fent tot el que pot i va donar a conèixer la seva extenuant jornada de treball: 120 hores setmanals. Per rematar-ho, en una entrevista de ràdio va acceptar fumar marihuana en directe. Ningú no pot negar que passi desapercebut per més tímid que sembli.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

L'entrevista clínica es troba lluny del seu millor moment








@varelalaf
La formació dels metges en entrevista clínica es troba lluny del rigor exigit en altres camps considerats bàsics com l’estadística, l’anatomia o la fisiologia. Aquest és un fet difícil d’entendre, donat que és obvi que si un metge no escolta el relat del pacient amb professionalitat, el raonament clínic quedarà, de ben segur, seriosament esbiaixat, induint a proves innecessàries i a errors diagnòstics. Malgrat la manca d’estudis rigorosos sobre el tema, una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi suggereixen que una comunicació efectiva té impacte en els resultats de salut. De les conclusions d’aquest treball es desprèn que una relació metge-pacient de qualitat és equivalent, o fins i tot superior, a la prevenció de l’infart de miocardi atribuïble a prendre una aspirina diària durant cinc anys. Ep! I sense risc d’hemorràgia digestiva.

divendres, 5 d’octubre de 2018

Narrativa, expectatives i resultats rellevants per als pacients








En començar la residència, durant les guàrdies experimentava una certa frustració amb pacients als quals, malgrat haver-los fet una correcta valoració i haver-los diagnosticat una patologia senzilla i tractable, quan eren donats d'alta no estaven gaire satisfets o, fins i tot, una mica disgustats. Al cap del temps vaig identificar que almenys un dels meus errors era l'abordatge dels pacients. Excessivament centrat a diagnosticar una patologia com qui vol encertar una pregunta d'examen, no prestava atenció a allò que portava realment el pacient a visitar-se, la seva preocupació, que no es resolia donant-li simplement un diagnòstic i un tractament. Quan ens toca viure aquestes situacions, ens resulta traumàtic, frustrant i desconcertant. D'altra banda, poden derivar en sobreactuacions que no fan altra cosa que conduir al sobretractament arran de la demanda reiterada del pacient en diferents punts del sistema. Això por ser degut al fet que la solució clínica que oferim no resol altres preocupacions que no han estat identificades en l'entrevista clínica, o al fet que les expectatives del pacient no s'han ajustat a uns resultats realistes i aquestes, per tant, esdevenen inassolibles.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

L'addicció social a la biometria








Els miralls són superfícies polides que reflecteixen la imatge que s'hi projecta. És una tecnologia que ja coneixien els antics egipcis i grecs i que ha evolucionat amb el temps. Avui la major part de la població porta un mirall a la butxaca que a més a més permet immortalitzar les imatges que hi arriben en forma d'autofoto. D'altra banda, els miralls moderns reflecteixen múltiples variables i informacions del seu amo. En mesuren els passos i la distància que recorre, el patró d'activitat, els desplaçaments, el nivell de comunicació. Poden mesurar el seu ritme son/vigília i emetre un informe sobre la qualitat del son i, si els connectem algun adminicle específic, arriben a mesurar la tensió arterial, el sucre en sang i fins i tot a fer un electrocardiograma.

dilluns, 1 d’octubre de 2018

El diagnòstic precoç del càncer colo-rectal, trenta anys després








Els sistemes sanitaris fa temps que planegen programes poblacionals per a la detecció precoç de certs càncers mitjançant tècniques diagnòstiques sorgides de l’àmbit de la clínica, com ara l’antigen prostàtic específic (PSA), les mamografies, les ecografies o l’estudi de sang oculta en femta, que és el cas que ens ocupa. Aquest assumpte està generant confusió en la societat, perquè una cosa és tenir cura de la pròpia salut i l’altra, ben diferent, és sotmetre’s a proves mèdiques per descobrir tumoracions en les seves fases inicials. D’altra banda, també es generen incomoditats entre els professionals, perquè no és el mateix atendre pacients que cerquen ajuda per problemes de salut, que proposar proves massives a la població sana.

@varelalaf