L'entrevista clínica es troba lluny del seu millor moment

@varelalaf

La formació dels metges en entrevista clínica es troba lluny del rigor exigit en altres camps considerats bàsics com l’estadística, l’anatomia o la fisiologia. Aquest és un fet difícil d’entendre, donat que és obvi que si un metge no escolta el relat del pacient amb professionalitat, el raonament clínic quedarà, de ben segur, seriosament esbiaixat, induint a proves innecessàries i a errors diagnòstics. Malgrat la manca d’estudis rigorosos sobre el tema, una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi suggereixen que una comunicació efectiva té impacte en els resultats de salut. De les conclusions d’aquest treball es desprèn que una relació metge-pacient de qualitat és equivalent, o fins i tot superior, a la prevenció de l’infart de miocardi atribuïble a prendre una aspirina diària durant cinc anys. Ep! I sense risc d’hemorràgia digestiva.

Les coses, però, estan lluny d’anar bé. Com ja vaig documentar en el post "El monòleg del pacient", els metges tenen tendència a tallar el relat dels pacients abans del primer minut de l’entrevista, fent ús de preguntes amb respostes tancades que no deixen marge a matisos, i redirigint la informació cap a formularis específics, per la qual cosa molts pacients acaben marxant del consultori sense haver aconseguit explicar el que realment els amoïnava.

La carència és coneguda i són moltes les aportacions rellevants del món acadèmic per apujar el nivell dels metges en el coneixement de la tècnica de l’entrevista clínica. Sense anar més lluny, m’agradaria destacar els llibres de Francesc Borrell, “Entrevista clínica. Manual de estrategias prácticas”, i de Xavier Clèries “La comunicación. Una competencia esencial para los profesionales de la salud”, dos textos que aporten molta metodologia i casuística en aquesta línia. Calvin Chou, professor de medicina de la UCSF explica, però, a "Time to start using evidence-based approaches to patient engagement" que l’adquisició d’habilitats en entrevista clínica en programes de post-grau és un assumpte complex, ja que per canviar actituds no n’hi ha prou amb adquirir coneixements, sinó que cal invertir moltes hores en anàlisis personalitzats amb gravacions del desenllaç de consultes reals, assessorament en base a les capacitats i limitacions observades i debats en grup per anar consolidant les noves habilitats adquirides. Alguns centres com Mayo Clinic i Cleveland Clinic es troben immersos en programes específics per professionalitzar més els seus metges en entrevista clínica, d'acord amb la percepció que l’acció formativa millora la qualitat de la relació entre els pacients i els professionals i, per tant, la fiabilitat de l’orientació dels processos clínics.

La comunicació metge-pacient hauria de ser una de les assignatures fonamentals de la formació mèdica, amb la finalitat que els estudiants entenguin, des d'un principi, que cada minut invertit en escoltar, preguntar (de manera oberta) i dialogar, és un temps guanyat.  

Jordi Varela

Editor