divendres, 27 de febrer de 2015

La insostenible lleugeresa del metge de família






En el blog de KevinMD, un metge de família anònim, redactor de "A country doctor writes", explica diversos casos que il·lustren la lleugeresa de la pràctica de la medicina de proximitat: "A la consulta quasi ningú ve només amb un problema -diu l'autor-, i a més a més cap dels pacients té tots els símptomes que s'esperen pel diagnòstic que sospites. Molts d'ells no acaben d'explicar tot el que realment els hi passa, i la majoria segueix el pla terapèutic d'aquella manera. Amb tot això, les raons per les quals et pots sentir satisfet per la feina feta, varien contínuament".

M'ha agradat molt el final del post, i per això el tradueixo literalment. "La jornada d'un metge de família és plena d'oportunitats per fer les coses correctes, o no. Sempre estem caminant a cavall entre l'èxit i el fracàs. De vegades tot depèn de si has estat capaç de captar certs signes clínics, de vegades, però, es tracta de saber establir prioritats d'un pacient que ens confon i de vegades has de saber com aplicar les guies de pràctica clínica en situacions molt més complexes de les previstes pels estudis. La majoria de cops no sabrem si ho hem fet bé o no fins al cap de força temps, i en molts casos no ho sabrem mai. Tot el que se m'acut que podem fer és ser diligents, actuar de la millor manera possible, i no parar mai d'aprendre. 

Per acabar, la conclusió del metge anònim és: "Quan esculls una carrera professional com a metge de família vol dir que ets capaç de conviure professionalment i emocionalment amb tota la incertesa que sempre envolta el consultori de primera línia."


Jordi Varela

Editor