dilluns, 2 de març de 2015

4 hàbits de les organitzacions sanitàries d'alt valor, segons Richard Bohmer








En un article a Harvard Business Review, Fixing Health Care on the Front Lines, Richard Bohmer presentava els tres pilars de la gestió clínica moderna (veure post: La gestió clínica com a motor de canvi). M'agraden les aportacions de Bohmer perquè sempre mira com pot fer baixar els conceptes al món real, i per això m'ha semblat oportú comentar un altre treball d'ell, aquest publicat a NEJM, The four habits of high-value health care organizations, on planteja una qüestió ben lògica: si es volen fomentar les pràctiques clíniques de valor, s'haurà de comptar amb organitzacions sanitàries també de valor i, per aquest motiu, l'autor ha estudiat les maneres de treballar de les institucions sanitàries nordamericanes que estan presentant els millors resultats en efectivitat clínica i costos (fent referència als outcomes de Michael Porter), i n'ha extret 4 hàbits que, segons ell, haurien de ser exportables:

Hàbit 1: Planificar processos de la manera més detallada possible

Les organitzacions sanitàries d'alt valor preveuen les seves activitats de manera programada, i això afecta tant els circuits de pacients (admissions, programacions, altes, checklists, etc.) com els processos clínics (diagnòstics, selecció de tractaments, escales de severitat, de riscos, etc.) La planificació també inclou la catalogació dels pacients en grups amb sentit clínic per homologar al màxim les rutes assistencials i ajustar la incorporació de la decisió clínica compartida.

Hàbit 2: Adaptar les estructures a les necessitats dels processos

El perfil dels professionals responsables d'una trajectòria i els recursos que s'hi destinen són els apropiats a cada procés clínic. Les infraestructures són modul·lars i flexibles per poder-les adaptar i així facilitar-ne l'eficiència. Donat un procés, els models de gestió són capaços de generar microsistemes que harmonitzen pressupostos, equips professionals, formació, objectius, etc., de manera que tots els vectors es reforcen mútuament. La generació de microsistemes amb criteri clínic posa en tensió l'ús de plataformes complexes com els blocs quirúrgics o les unitats d'intensius, o fins i tot  les càrregues de treball dels metges, però les organitzacions sanitàries d'alt valor això ho planegen i se'n surten.

Hàbit 3. Medir i supervisar els processos

Les institucions sanitàries generen una gran quantitat de dades i estadístiques, algunes de tipus general (per al govern), altres per a la facturació, els auditors externs, o bé per a l'anàlisi de la complexitat de la casuística, la gestió de recursos, la qualitat assistencial, la seguretat clínica, els costos interns, etc. Però Bohmer remarca que per fomentar el valor, els gestors i clínics de les organitzacions d'alt valor, malgrat l'oceà de xifres disponibles, són capaços de generar indicadors que tenen sentit per als processos especificats, i que mesuren de manera eficaç, tant l'acompliment del que està planificat com els resultats específics desitjats.

Hàbit 4. Millora continua

Per fomentar la gestió clínica moderna cal estar atents a aplicar de manera rigorosa les millors pràctiques, abordar els processos complexos amb mecanismes de prova-error i aprendre de l'activitat diària. Per això a les institucions analitzades, hi ha equips professionals implicats a cada procés clínic que van més enllà de la tradicional pràctica individual de la medicina.

Les organitzacions sanitàries d'alt valor, segons Bohmer, són diferents en dues coses: a) per elles aquests 4 hàbits ho són de debò, ja són actituds consolidades a les seves estructures, cultures i rutines; i b) han superat el model organitzatiu basat en la gestió dels recursos i són capaces de posar el focus en el desplegament de processos i en els resultats clínics com a forma regular de treball.



Jordi Varela

Editor