dimecres, 11 de març de 2015

La gestió clínica: estem parlant d'un tema polític-sindical?









M'ha semblat interessant introduir aquesta qüestió ja que, en aquests moments, el nostre nivell de perplexitat segurament s'incrementa quan observem (o patim...) com s'estan abordant certs temes que, en principi, qualificaríem com merament tècnics. Per motius professionals, he realitzat una recent immersió en l'abordatge de la gestió clínica (GC) en diferents regions d'Espanya, i en aprofundir en la temàtica un no pot deixar de sorprendre's davant el que s'esdevé. Resumint la situació: ens trobem que una administració sanitària que proposa, d'una manera més o menys reglamentada, el desenvolupament de programes de gestió clínica, a partir d'aquí s'ha d'enfrontar amb una forta oposició político-sindical que acusa gestors i professionals de "privatitzadors". Sincerament desconec els orígens, però és de suposar que alguna cosa no s'ha fet bé entre les diverses parts implicades.


Una vegada més entenc que l'origen està en "la ignorància" que, com afirma la popular dita, "és molt atrevida"; és fàcil assabentar-se que:
  1. King's Fund ja va iniciar al 1951 els seus programes de lideratge clínic i que ja ha celebrat quatre "Annual Summits" sobre "NHS leadership and management".
  2. Que després d'impartir anys d'exitosos cursos sobre "Clinical Management & Leadership" el Department of Clinical Research & Leadership de la George Washington University acaba d'anunciar la celebració d'aquests cursos online.
  3. Que a Espanya hi ha una revista que es diu Gestión Clínica y Sanitaria des de 1999 i que en el nostre entorn existeix abundant bibliografia, entre d'altres i a tall d'exemple, el llibre "Innovaciones en gestión cínica y sanitaria" de Meneu R, Ortun V i Rodriguez-Artalejo F, a més de moltes altres iniciatives i evidentment d'aquest mateix blog.
A diverses comunitats espanyoles hi ha iniciatives, amb el nom de gestió clínica o similars: Andalusia, Astúries, Balears, Catalunya, Galícia, València, etc. i segur que moltes altres no identificades.

L'incomprensible és que, una proposta que és necessària en tots els aspectes sanitaris i que molts dels mateixos professionals la veuen com una oportunitat de treballar millor (per resumir) sigui vista com una greu amenaça a combatre, amb tots els mitjans, fins i tot els periodístics generals.

Un cop més el denominador comú d'aquest problema i altres problemes està en la urgent i desesperant absència d'un "framework" al nostre(s) sistema/servei nacional de salut, és a dir: establir el on som, on anem i com ho fem. A tall d'exemple i per facilitar la comprensió del necessari concepte suggereixo la lectura de l'excel·lent Policy Analysis publicat el passat mes de febrer per The Health Foundation: Constructive confort: accelerating change in the NHS de Clare Allcock, Felicity Dormon, Richard Taunt and Jennifer Dixon, que promou dinamitzar el canvi en el NHS, en tots els agents, però amb una especial menció al "front line" és a dir els professionals clínics que treballen en el contacte directe amb els pacients.