dilluns, 16 de gener de 2017

Els radiòlegs i les troballes ocasionals







Un grup de radiòlegs de diversos hospitals universitaris americans (Massachussets General, Cleveland, Brighman and Women's, etc.) han encetat un debat al Journal of the American College of Radiology sobre l'eventualitat que els radiòlegs deixin d'informar les troballes ocasionals sense significació clínica. "La funció tradicional del radiòleg -diuen- és advertir de tot el que veu, deixant la interpretació de la importància de les troballes al metge referent. Ara, però, obrim l'oportunitat d'anar més enllà, i no només intervenir dient, per exemple, que una anormalitat observada és benigna, sinó prenent la decisió de no informar-ne les més lleus, donat que és possible que el nostre dictamen generi confusió i acabi provocant actuacions desmesurades".

A propòsits dels quists renals de nivell I de la classificació Bosniak

Els radiòlegs signants de l'article utilitzen les troballes de quists renals, que són molt freqüents i arriben a una prevalença del 36% en majors de 80 anys, per no informar els quists renals de nivell I de la classificació Bosniak en els seus dictàmens, d'acord amb els següents criteris: a) el quist no és el motiu de l'examen, b) no genera problemes locals, c) no té potencial malignitzant, i d) no té probabilitats de generar una poliquistosi renal.

Prevencions legals

Els autors reconeixen que la proposta de no informar obre nous riscos legals per als radiòlegs, i per aquest motiu creuen que el debat professional s'hauria de reforçar amb el desplegament d'anàlisis que contrastin els beneficis i els riscos tant d'informar com de no fer-ho. Cal generar -afirmen- un cos doctrinari al respecte, degut a que els escàners d'avui, amplificats amb tècniques funcionals i perfusionals, tenen una capacitat impressionant de visualitzar tota mena de troballes impensables fins fa poc, i a tall d'exemple recorden que American College of Medical Genetics and Genomics ha elaborat un consens que diu que els genetistes només han d'informar de les variants genètiques que han demostrat està relacionades amb patologies, i desaconsellen, per tant, dictaminar les anomalies genètiques detectades que no se'ls coneixen associacions patogèniques.

L'eclosió de tècniques de diagnòstic per la imatge, i l'admiració que desperten entre metges i pacients, està obrint un debat sobre el paper que han de jugar els radiòlegs en aquesta nova medicina amb forta tendència a l'exageració. Els autors d'aquest article, sota l'empara de la American College of Radiology, creuen que els radiòlegs han d'abandonar el paper de notaris per implicar-se més en el valor de la pràctica clínica. Benvinguts al club.


Jordi Varela
Editor