Ja fa un any que, en aquest mateix espai, vaig escriure “El via crucis de la prescripció infermera”, arrel de la publicació al BOE del Real Decret 954/2015 de 23 de octubre, el qual ens deixava a les infermeres en una situació de total inseguretat jurídica i de regressió. Som una professió que, com diu l’Edurne Zabaleta al seu article a El Periodico “Un techo de cristal cada vez más resistente: prescripción enfermera”: mai la infermeria espanyola havíem estat tant altament qualificades: 4 anys de grau, 6 especialitats de dos anys, gran nombre de màsters i un nombre creixent de doctorats. Malgrat aquesta alta qualificació, que altres països europeus sí valoren, les lleis espanyoles segueixen posant impediments per a desenvolupar les competències pel qual ens hem format i que hem demostrat que som altament competents. Cal recordar el que es demana sobre Prescripció Infermera (PI) és regular jurídicament allò que ja fem.
Doncs bé, un any després seguim en el mateix punt que vàrem acabar el 2015. I més lluny d’acceptar la situació creada pel govern espanyol arrel de la publicació del RD. Durant el 2016 s’han fet accions poc productives en termes pràctics, és cert, però ajudaran a accelerar el procés d’implantació si finalment hi ha un desenllaç feliç a aquest serial.
Capítol 1. Text normatiu
De l’acord signat l’1 de juliol de 2015 entre els col·legis professionals d’infermeres i infermers de Catalunya i la Conselleria de Salut, aleshores Conseller Boi Ruiz, per desenvolupar la normativa pel desplegament de la PI a Catalunya, res de res. Malgrat els intents d’arribar a l’acord d’un text regulador per part dels consells de Col·legis Infermers, Mèdics i el Departament de Salut, a hores d’ara, a Catalunya, continuem sense text normatiu.
Capítol 2. Pla d'acció
El Consell de Col·legis d’Infermers i Infermeres de Catalunya va
dissenyar un Pla d’acció per a impulsar
la Prescripció Infermera a Catalunya amb dos objectius clars: definir una
estratègia de treball que serveixi per impulsar la PI a Catalunya, posant en
valor la seva capacitat de contribuir a la millora de la qualitat i
sostenibilitat del sistema i per a proporcionar les eines de
treball necessàries i més prioritàries.
Una recomanació d’aquest pla és fer un estudi d’opinió dels professionals assistencials que es va publicar a RISAI: “Consens online sobre prescripció infermera entre professionals de la salut”. Es va passar una enquesta a 330 professionals entre infermeres, metges i farmacèutics que treballen a l’atenció primària de salut i un dels resultats més destacats mostra que hi ha un nivell alt de consens entre tots els professionals sobre que la PI milloraria la continuïtat assistencial i l’atenció centrada en el pacient.
Representants de 51 entitats vinculades a salut com els col·legis professionals infermers, societats científiques, sindicats, patronals i universitats i amb el lema: “No es promou desobeir cap llei sinó activar fórmules que millorin i garanteixin el dia a dia de les infermeres del país”, van crear un comitè de crisi per a determinar les accions a fer, tant per a forçar la regulació a nivell català, com per a compartir maneres de treballar que garanteixin un mínim de seguretat jurídica i evitar la paralització del sistema de salut si es complia estrictament el RD.
El 28 de gener de 2016 el comitè de crisi, constituït per les 51 entitats, va lliurar un manifest al recent estrenat Conseller Comín on se li demanaven 5 punts:
- Que acomplexi amb el compromís contret l’1 de juliol de 2015, de redactar del text normatiu per al desplegament de la PI a Catalunya.
- Que recorri el RD, de 23 d’octubre i la suspensió cautelar de l’apartat 3.2.
- Que exigeixi al Ministeri de Sanitat la convocatòria del Consejo Interterritorial del Sistema Nacional de Salud amb l’objectiu de rendir comptes sobre la modificació unilateral del text.
- Que posi en coneixement dels diferents grups parlamentaris i dels portaveus de la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya, la gravíssima situació en que es troba el sistema de salut com a conseqüència de la publicació del RD.
- Que es manifesti públicament a favor del col·lectiu infermer, com a mostra de confiança i compromís amb la seva aportació professional.
Dels 5 punts, només el text normatiu segueix pendent de fer mentre que la resta de punts s'han realitzat.
Amb el lema: “Cuidar-te sense barreres. Sí Prescripció Infermera”, el 7 d’abril es va fer una manifestació davant de la Catedral de Barcelona on es van aplegar unes 1000 infermeres per a explicar a la població la situació de que es troba la professió.
Capítol 7. Calendari de vacunacions sistemàtiques
La Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Conselleria de Salut va emetre una nota informativa en la que aclareix que les actuacions de les infermeres i infermers en l’àmbit de la vacunació, desenvolupades en compliment del calendari de vacunacions sistemàtiques, no vulneren el que estableix el RD, i no comprometen, en cap cas, la cobertura plena de les pòlisses d’assegurança per responsabilitat civil professional.
Capítol 8. Podòlegs
Una incongruència que s’ha produït entre capítol i capítol d’aquest serial és que, a igual titulació i mateixos crèdits en farmacologia i assignatures de pràctica clínica relacionades amb la facultat prescriptora, els podòlegs no estan afectats pel RD . Dit d’una altre manera: una infermera que a més té la titulació de podòleg pot prescriure productes i fàrmacs que determina en el seu pla de cures infermeres.
Capítol 9. Nova Ministra de Sanitat
Hi havia l’esperança que una renovació en el Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad canviés alguna cosa, però ni així. La nova i flamant ministra catalana, una de dels seves primeres declaracions a l’ocupar el càrrec va ser que no canviaria ni una coma del RD.
Desenllaç
Malgrat estar demostrat que les infermeres estem competencialment i per titulació capacitades per a prescriure productes, fàrmacs i consells de salut; que una mostra important de professionals opinen que la PI milloraria la continuïtat assistencial i l’atenció centrada en el pacient; que els tres darrers consellers de salut, alguns polítics i parlamentaris s’han manifestat públicament i han fet accions per a desencallar la situació; que hi ha titulacions homòlogues en crèdits en farmacologia que tenen regulada la prescripció de fàrmacs; que la majoria de països desenvolupats europeus i del món ho tenen regulat; que a Catalunya 51 entitats s’han aplegat i manifestat a favor de regular la PI; que les infermeres i infermers ja fa molts anys que estem prescrivint a l’ombra. Malgrat tots aquests factors, cal preguntar-se: qui és el “malvat” d’aquest serial que impedeix que la nostra professió creixi i desenvolupi totes les seves competències que li són pròpies per formació, que impedeix que els usuaris tinguin ple dret a les cures infermeres i que tinguem un sistema de salut més resolutiu?
Potser caldrà un darrer capítol per a resoldre l’enigma.
El capítol escrit i
que encara no s’ha emès és el següent:
Capítol 10. Actuar estrictament com mana el RD i valorar quines són les conseqüències a nivell de sistema, professionals i usuaris. Així els espectadors d’aquest serial podran tenir evidència científica d’un experiment que segur que cap de les infermeres d’aquest país els satisfaria haver d’assajar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada