Covava l'ou de la mort blanca

Maria Mercè Marçal (1952-1998) era una dona polifacètica i una poetessa extraordinària, molt especialment per a mi. Va morir als 46 anys d’un càncer de mama, i ara Sílvia Pérez Cruz ha musicat “Covava l’ou de la mort blanca”, un meravellós poema que descriu de quina manera ella s’enfrontava a la mort blanca:

            No ploris mare per mi, mare,

            No ploris per mi mare, plora amb mi.

Maria Mercè Marçal era capaç de sintetitzar un món en un vers, o en un fragment d’un vers: plora amb mi. Plora amb mi per compartir la incertesa (la por o el dolor):

           Que el teu plor trenqui amb el meu la xarxa

           sota els meus peus vacil·lants

           en el trapezi

           on em contorsiono

           agafada a la ma de l’esglai

           de l’ombra

Aquesta podria ser una bona definició de les necessitats d’un pacient en les fases finals de la vida, una delicada aproximació a les cures pal·liatives.

"La mirada lateral” assumeix un cert ciberfetitxisme, o una mena d’atracció per allò digital. César Rendueles, a “Sociofobia”, fa una crítica lúcida (i de vegades ferotge) al ciberfetitxisme. No estic segur de compartir tot el que hi diu, malgrat que voldria comentar alguns aspectes que m’han semblat molt interessants: no podem sobreviure sense l’ajuda dels altres (p. 143) i la manera com altres persones depenen de nosaltres contribueix a la nostra formació ètica (p. 144). Cuidar és allò que ens fa humans (des d’Atapuerca fins ara, com a mínim). L’era digital millora la interconnexió, però no substitueix la necessitat de cuidar i de ser cuidat.

Què és allò que no pot fer la digitalització? A partir de les reflexions de César Rendueles gosaria dir tres coses:

1. La digitalització no permet captar tota la dimensió de l’experiència de cuidar.
2. La compressió dels valors de l’altre és fruit més d’un procés deliberatiu que de la interconnexió.
3. La manera de cuidar i el respecte als valors no es resolen incrementant la interconnexió. Requereixen un espai i un temps molt concret i una aproximació variable que no es pot fer d’una manera racional.

Com deien els clàssics grecs: Nil Nimis (de res massa).