Promoció de malalties: un crit de denúncia

El moviment Right Care és una xarxa amb diversos hubs, un d'ells és la campanya contra la promoció de malalties (disease mongering) de la qual en vull parlar en aquest post. Ara fa un any hi va haver una conferència internacional a Washington amb el lema: "Una crida per a l'acció contra la venda de malalties" de la qual en va sorgir, naturalment, una declaració: "Ens hem reunit un grup d'investigadors, metges, activistes, pacients, professionals de la salut en general i periodistes, profundament preocupats per la corrupció de la ciència mèdica i dels sistemes sanitaris. Demanem que s'acabi la promoció de malalties per part de la indústria que manipula la preocupació dels ciutadans per la seva salut, medicalitza la vida de les persones i enganya tant els professionals com els ciutadans..."

British Medical Journal es va fer ressò de la trobada de Washington amb un editorial que deia, entre altres coses: "Al llarg de la història de la medicina sempre hi ha hagut gent sense escrúpols que ha furgat en la por ancestral al patiment i a la mort, i ha fet diners venent remeis d'eficàcia dubtosa. L'aparició del pensament científic va fer creure que la pràctica mèdica deshonesta havia quedat enterrada, però lluny d'això, l'estratègia de l'engany s'ha adaptat als nous temps amb la venda de malalties inexistents i amb tot el desplegament terapèutic i comercial que d'això se'n deriva."

Per poder il·lustrar millor en quin punt es troba el moviment crític contra el fenomen disease mongering, he fet una cerca a youtube, i hi he trobat un video sobre la promoció de malalties en el camp de la salut mental, un dels territoris més proclius a la medicalització del patiment de les persones.

Resum del video:

Del video "Marketing de la bogeria" vull destacar un parell d'aportacions que m'han semblant interessants:

1. La psiquiatria, com a ciència, té un passat poc llustrós. Durant segles es va creure que la bogeria provenia de trastorns dels humors interns i això justificava que el tractament de quasi tot, psiquiàtric o no, fos la sagnia dels pacients. Més tard, amb l'aparició de la cirurgia, van proliferar teories que culpaven certs òrgans de ser el focus dels deliris dels malalts mentals i, d'acord amb aquestes creençes, s'extreien angines, estómacs o melses. La psiquiatria actual suposa, sense tenir-ne cap evidència, que les malalties mentals es deuen a trastorns de la bioquímica de les neurones i de les seves sinapsis. Amb tants desencerts acumulats, per què hem de pensar que els psiquiatres ara tenen raó?


2. L'altra aportació del video, que destaco, és el relat dels codis de la classificació internacional de malalties (nous o no) que, amb el seu ús desproporcionat, permeten categoritzar problemes de la vida quotidiana. I tot i que, entre els experts, aquest assumpte és molt conegut, m'ha semblat oportú que els autors del video ens ho recordessin:

• La timidesa pot tenir el codi 300.23: trastorn ansiós social
• La tristesa per la pèrdua d'una persona estimada pot ser el 296.2: trastorn depressiu
• La nostàlgia pot ser etiquetada amb el 309.2: trastorn ansiós de separació
• Que una persona sospiti d'algú altre pot ser el 301.00: trastorn paranoide de la personalitat
• El fet de tenir alts i baixos de l'estat d'ànim pot arribar a ser el 296.00: trastorn bipolar
• La tendència a ser inquiet i distreure's pot ser el 314.9: trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH).

Per tant, si a algú se li acut anar a un psiquiatre, el més probable és que surti de la consulta amb un diagnòstic (amb codi) i una recepta.

Veient la documentació generada pel moviment contrari a la promoció de malalties, de moment només he observat crit i denúncia, i això, tot i necessari, no és suficient. Per canviar les coses hem de saber generar, entre tots, més pensament pràctic i més instruments útils, com, per exemple, ja s'està fent amb el sobrediagnòstic de l'embolisme pulmonar, si el que volem és poder practicar amb garanties una medicina més honesta.