Si baixem per la piràmide de cronicitat, fins als fonaments, trobem la promoció de la salut per prevenir les malalties cròniques i retardar la discapacitat. A Catalunya, aquest aspecte ja s’ha guanyat un espai important en l’actual Pla de Salut i en tindrà més en el pròxim. Estem a l’inici d’un canvi cultural que ens portarà a un canvi d’hàbits, per una vida més activa i menys sedentària. Sabem, però, si cadascú mira a casa seva, que l’adherència és un repte: de fet l’activitat física, en una societat que no la contempla, s’ha convertit en un deure i en una responsabilitat, que, com a conseqüència, sense un retorn molt tangible i immediat, és difícilment sostenible. El repte és major en les persones grans, que poden tenir menys capacitat d’adaptació al canvi i acumular problemes de salut i limitacions funcionals. Per altra part, el temps lliure, del que alguns d’ells disposen, podria ser un avantatge.
La promoció del envelliment saludable es pot perseguir amb l’educació, que certament està penetrant en la societat, amb la prescripció de programes reglats d’exercici físic i d’una dieta adequada, per exemple, que són receptes adequades i necessàries. Però, si mantenir l’adherència és difícil en allò tant senzill com prendre una pastilla, encara més ho serà davant d’un programa d’exercici. Tal com es veu, el repte és complex. Per donar respostes, podem seguir amb esquemes de millora contínua, basats en “millorar l’existent”, o fer alguna cosa diferent, afegint valor. Tal com postulava Alfons Cornella fa uns dies, a la jornada del Pla de Salut, innovació = idees + anàlisi de valor + resultats. Dins del cercle, restringit, dels innovadors en envelliment es troba, sense dubte, Linda Fried, geriatra i epidemiòlega novaiorquesa. La Dra. Fried és el tercer autor més citat en el camp de la geriatria i de la gerontologia i, després d’una llarga trajectòria en epidemiologia geriàtrica, va ser la primera dona en el càrrec de degana de l’escola de Salut Pública de Columbia University, amb l’encàrrec de redissenyar el currículum de la Facultat per donar un nou èmfasi a l’envelliment saludable, la preservació de la salut i la prevenció. Entre els seus “cims” més destacats va la maternitat del concepte de fragilitat, durant la seva llarga estada a Johns Hopkins, a Baltimore, i la definició operativa conseqüent, en el Cardiovascular Health Study, que resisteix com a gold standard a distància d’anys.