Els hospitals i els pacients geriàtrics fràgils

Health Service Journal acaba de publicar un informe d'una comissió d'experts que s'ha basat en diverses publicacions prèvies, entre elles les de British Geriatric Society, Future Hospital Report i King's Fund. De les conclusions del treball vull destacar algunes idees, importants al meu parer:

a) L'edat no hauria de ser mai una barrera per rebre una atenció apropiada, coordinada, segura, eficient i efectiva.

b) La integració de serveis socials i sanitaris en el marc comunitari és la proposta més adequada que es pot oferir al col·lectiu de persones grans fràgils, malgrat que aquest fet no evita que sovint es presentin circumstàncies que requereixen ingrés hospitalari.

c) Els serveis d'urgències dels hospitals haurien de tenir incorporada la cultura geriàtrica per seleccionar bé i evitar ingressos innecessaris.

d) Si la persona fràgil té criteri d'ingrés, és imprescindible la pràctica de l'avaluació geriàtrica i l'elaboració d'un pla terapèutic individualitzat, perquè s'ha demostrat que si se segueix aquesta metodologia, els pacients tenen un 30% més de probabilitats de sobreviure i de tornar a casa.

e) Els hospitals no haurien d'exposar els pacients a riscos provocats per carències en la comunicació, en els canvis de llits (sobretot a deshores), en els canvis d'especialistes referents, etc. El treball geriàtric en equip multidisciplinar, el pla terapèutic individualitzat i les transferències a domicili ben planejades són l'única oferta hospitalària segura per a aquest col·lectiu de pacients.

f) Els pacients geriàtrics volen que se'ls hi dediqui temps i volen ser escoltats, i això de vegades va en contra de les presses i dels models de treball de les plantes d'hospitalització. La manca de comunicació és dolenta en general, però en aquests pacients, en particular, és una font d'errors i de complicacions.

g) Durant els ingressos s'han de practicar pautes de prevenció de les principals iatrogènies hospitalàries específiques, i la majoria d'elles impliquen al treball infermer: úlceres de decúbit, desorientació (i delirium), infeccions, caigudes, tromboembolisme, desnutrició, deshidratació, etc. No s'ha d'oblidar que l'estada hospitalària perllongada pot augmentar, per ella mateixa, la fragilitat del pacient.

La Comissió ha editat un video que s'anomena "Què ha anat malament en el procés d'atenció de Mrs Andrews?" Una il·lustració explica el cas de Mrs June Andrews, una senyora de 84 anys, fràgil, que un divendres a la tarda té una caiguda al lavabo de casa, una ambulància la porta a urgències i ingressa a l'hospital. Mentrestant, el Dr. David Oliver, un geriatre de la Comissió, va comentant les accions errònies o millorables del procés assistencial de Mrs Andrews dins de l'hospital.

Aquest no és un document de novetats, però en canvi ens proporciona un repàs de l'evidència coneguda, mentre que esperona els hospitals a que ofereixin atenció de qualitat als pacients geriàtrics fràgils, la qual cosa vol dir que molts d'ells s'haurien de posar les piles per incorporar les metodologies geriàtriques i el treball en equip a tots els nivells de l'organització.

Els aconsello que revisin el post sobre el model d'orientació a la geriatria de l'Hospital de Vic, i aprofito per donar les gràcies al Dr. Joan Espaulella per haver-me enviat el document referenciat.



Jordi Varela
Editor