Hospitalització a domicili: models i avaluació

Una meta-anàlisi ha demostrat que els programes d'hospitalització a domicili (HD) redueixen mortalitat, reingressos i costos, i a més milloren la satisfacció dels pacients. Malgrat això, molts gestors sanitaris continuen veient aquesta prestació només com una despesa, i no com una innovació substitutòria. Potser aquest és el motiu pel qual l'hospitalització a domicili, tot i ser prometedora, només està desenvolupada en un 30% dels hospitals públics, amb un volum d'activitat quasi anecdòtica. Amb les dades que ara mateix tinc a la taula, el nombre de pacients atesos pels programes HD representarien només el 2% del volum d'altes convencionals.

En una sessió acadèmica sobre el tema (1), la Dra. Maria Antònia Baraldés, internista de la Fundació Althaia (Manresa) i el Dr. Sebastià Santaeugènia, geriatre de Badalona Serveis Assistencials (BSA) van presentar els seus respectius models d'hospitalització a domicili.

Althaia, un programa basat en el model HD americà

El programa compta amb el treball domiciliari d'un equip format per metges, infermeres i fisioterapeutes. El perfil de pacients admesos és molt variat: des de casuística mèdica (bàsicament cronicitats descompensades) fins a processos postquirúrgics. El 79% dels malalts avancen la data prevista d'alta de manera molt prematura, de fet només estan 2 dies a l'hospital, mentre que la resta, el 21%, el que fan és evitar l'ingrés. En conjunt l'edat dels malalts en programa és de 68 anys i l'estada mitjana (exclusivament d'HD) és de 9 dies.

BSA, un programa basat en el model HD britànic

El programa compta amb un equip domiciliari més complet: metges, infermeres, gestores de casos, treballadors socials, fioterapeutes i terapeutes ocupacionals. Treballen amb metodologia geriàtrica (avaluació integral i pla terapèutic individualitzat). El perfil de pacients admesos també és médico-quirúrgic, però en aquest model la meitat dels malalts procedeixen directament des d'urgències. L'edat mitjana dels pacients és de 84 anys i l'estada en programa supera els 40 dies.

A la mateixa sessió acadèmica, la Dra. Mireia Espallargues, responsable de Qualitat d'Atenció Sanitària d'AQuAS, va presentar una revisió avaluativa i va concloure que, malgrat l'existència d'una meta-anàlisi amb dades positives, cal acceptar que hi ha limitacions metodològiques en les avaluacions (triatge de pacients, models de prestació, sistemes de pagament, etc.) que probablement expliquen que el vigor de les iniciatives sigui més aviat discret.

A l'univers de la provisió de serveis sanitaris, hi ha alternatives a l'hospitalització que han sorgit amb força, i amb acceptació, com els programes de cirurgia sense ingrés o els hospitals de dia oncològics. Aquest no seria el cas, però, de les prestacions a la comunitat vinculades a l'emergent món de la cronicitat, les quals, malgrat petits èxits, no acaben d'arrencar per manca de visió global. 

És evident que l'abordatge assistencial als pacients crònics demana a crits repensar, de cap a peus, tot el sistema, i si algun dia s'aconegueix, llavors estiguin segurs que l'hospitalització a domicili trobarà, de manera inequívoca, el seu encaix.

(1) Sessió de la Societat Catalana de Gestió Sanitària de 19 de novembre de 2014. "Hospitalització a domicili: un dispositiu eficient o un dispositiu redundant". Moderador Miquel Pons. Ponents: Maria Antònia Baraldés, Sebastià Santaeugènia i Mireia Espallargues. Les presentacions de la sessió (en pdf) les trobaran a la pàgina web de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques.



Jordi Varela

Editor