dimecres, 17 de desembre de 2014

Efecte cacauet: una qüestió més de motivació que d'informació










A la dècada dels 70, Finlàndia tenia una de les taxes més elevades del món de malalties cardiovasculars. La seva dieta incloïa molts greixos, molt poca verdura i la taxa de tabaquisme era molt alta. Vint anys més tard la mort per malaltia cardiovascular havia caigut en un 65% i aquest país compta avui amb un dels índexs més baixos de consum de tabac i alcohol d'Europa. El secret d'aquest èxit va ser una campanya comunitària massiva d'incentius diversos. El projecte per a la prevenció de les malalties cardiovasculars de Karelia del Nord, que més tard es va ampliar a tota Finlàndia, es va centrar en incentius i no en persuasió. Vaig llegir aquesta història recentment en un article al British Medical Journal signat per una periodista, Sarah Strickland, que es preguntava si els incentius econòmics funcionen per aconseguir que la gent millori els seus hàbits saludables (1).

La malalties del qual la prevenció està clarament relacionada amb la modificació del comportament individual, però les conseqüències apareixen de forma diferida com la diabetis tipus 2, el càncer o les addiccions, ("chronic quadrangle" (2) segons Clayton M. Christensen), resulten més difícils de combatre, perquè fins i tot coneixent els beneficis a llarg termini de l'exercici regular, deixar de fumar, reduir l'alcohol o portar una dieta saludable, no tothom és capaç d'optar per aquestes eleccions racionals i renunciar a impulsos irracionals amb recompenses més immediates i atractives.

A aquesta tendència a prestar nul·la atenció als costos acumulats de les petites decisions repetides que afavoreixen la gratificació immediata sobre la diferida, se la coneix en el món de l'economia conductual com l'efecte cacauet (3). En el moment de decidir, acostumem a optar per l'opció que requereix el menor o cap esforç. Si bé, com el seu nom indica, l'economia conductual ("behavioral economics") s'enfoca a les decisions que involucren qüestions econòmiques, els seus principis es poden aplicar en altres àrees, inclosa la salut.

L'estratègia bàsica per influir en les decisions és el disseny d'una "arquitectura d'elecció" en que la manera com es formulen les diferents opcions pot influir en les nostres decisions i per tant canviar el nostre comportament. Daniel Kahneman, premi Nobel d'economia, afirma que, en condicions d'incertesa, la representació mental o el marc o "framing" en ell es col·loca l'elecció és crucial. Kahneman, i el seu col·lega Amos Tversky, van demostrar, en nombrosos experiments, com un mateix individu mostra una actitud diferent davant el risc segons el context en què se situa l'elecció (4).

La Robert Wood Johnson Foundation patrocina un programa d'investigació dotat amb 2,4 milions de dòlars per explorar noves formes de motivar comportaments més saludables i més eficients. El projecte finalitza al novembre de 2015 i consisteix en el llançament d'una sèrie de beques per a projectes dirigits a estudiar com combatre hàbits poc saludables, però també a reduir el sobrediagnòstic o l'ús de procediments de poc valor per part dels professionals (5) .

Aquí tenen algunes qüestions plantejades:
  • Etiquetar a la cafeteria els aliments amb codis de colors tipus semàfor segons siguin més o menys saludables pot contribuir a una elecció més sana del menú?
  • L'enviament de missatges procedents de col·legues o el pagament d'un petit incentiu econòmic pot fer que els estudiants es vacunin més de la grip?
  • És possible que la incorporació de descansos per berenar en els serveis d'urgències redueixi "la fatiga de decisió" en els metges i, en conseqüència, redueixi el nombre d'ingressos hospitalaris?
Es tracta d'aplicar la investigació científica al coneixement social, humà, cognitiu i emocional, buscant comprendre les decisions que prenen els éssers humans individuals per construir polítiques dirigides a millorar el resultat col·lectiu a partir d'aquest coneixement.

Si els interessa saber més sobre com els incentius econòmics poden millorar els resultats de les polítiques sanitàries, vegin aquest vídeo de Kevin Volpp, director del Center for Health Incentives and Behavioral Economics (CHIBE) de la Universitat de Pennsylvania, centre adminstrador del programa de beques de la Robert Wood Johnson Foundation. En ell s'explica, per exemple, com l'ús d'un incentiu econòmic va triplicar la taxa d'abandonament del tabac respecte a una intervenció exclusivament informativa, en un estudi realitzat ens els empleats de General Electric.




Explica Pekka Puska, Director del Projecte de Karelia del Nord que, curiosament, no era educació el que necessitaven els ciutadans, sinó motivació; i si es vol avançar en aquesta línia, per obtenir el compromís de les persones amb les seves pròpies decisions, caldrà més ofici, més instruments i més mètode, tal com comentava recentment Jordi Varela en el seu post "Entrevista motivacional i decisions compartides".

Bibliografia
  1. Strickland S. Does it work to pay people to live healthier lives? BMJ 2014;348:g2458.
  2. Christensen CM, Grossman JH, Hwang J. The Innovator's Prescription: A Disruptive Solution for Health Care. New York, NY: McGraw-Hill Professional; 2009.
  3. Loewenstein G. Asch DA, Friedman JY, Melichar LA, Volpp KG. Can behavioural economics make us healthier?. BMJ 2012; 344:e3482.
  4. Daniel Kahneman. Pensar rápido, pensar despacio. Penguin Random House Grupo Editorial, S.A.U. Travesera de Gracia 49 Barcelona; 2012.
  5. RWJF Progress Report-Applying Behavioral Economics to Perplexing Health and Health Care Challenges. April 22 2014.