Should doctors encourage patients to record consultations? http://t.co/tbS7m6Z7vg Read the debate & vote in our poll pic.twitter.com/WO4tEcz9kS
— The BMJ (@bmj_latest) enero 8, 2015
Ara fa uns mesos vaig comentar un article de Glyn Elwyn, professor de Darmouth Institute, que tractava del que ell anomenava Patientgate, una manera original de titular el debat sobre la gravació de les visites mèdiques per part del pacients. Ara, British Medical Journal, hi torna amb un "Head to Head" entre el professor Elwyn, a favor, i el Dr. Laurence Buckman, metge de família anglès, més aviat poc entusiasta amb la idea.
El plantejament que la revista fa als dos experts és força avançat, almenys des de la nostra òptica local, donat que al Regne Unit el registre de les visites mèdiques per part dels pacients és legal, fins i tot quan no hi ha consentiment per part del metge.
La pregunta de la publicació, com han vist a l'encapçalament, se centra en pronunciar-se sobre si els metges haurien de promoure la gravació de la consulta per part dels pacients.
Glyn Elwyn: Sí, sense dubtes. Arguments: a) millora la qualitat i la seguretat clínica, b) promou les pràctiques clíniques de valor, c) facilita l'avaluació, i d) és un document de defensa del metge en cas de litigi. La posició d'Elwyn és clara: donat que els metges d'avui no estan en posició de refusar una gravació per part d'un pacient, el millor que es pot fer és promoure-la i així es tallen d'arrel desconfiances i recels.
Laurence Buckman: No a la promoció, tot i que admet el registre, ja que legalment no es pot negar. Arguments: a) la gravació és un element estrany a la consulta, genera tensió i fins i tot pot fer que s'allargui, i b) el registre de la consulta, com qualsevol gravació, pot ser utilitzat inapropiadament, divulgat per les xarxes o fins i tot manipulat. El Dr. Buckman diu que prefereix el material escrit, tant el que ofereix el metge com les notes que ell mateix anima a que els pacients prenguin durant la visita.
Jordi Varela
Editor
Jordi Varela
Editor
La veritat és que no entenc en què millora la qualitat, la seguretat clínica ni l'impacte en la promoció de les pràctiques clíniques de valor el fet de gravar la consulta amb els pacients. Diria que son "conceptes" que estan més relacionats amb la qualitat del metge (humanitat, expertesa, coneixements, empatia...) i amb la qualitat de la relació amb el pacient, que el suport amb el que es "plasma" el que ha passat en la visita.
ResponEliminaYo personalmente no tendría problema en la grabación. Si al paciente le aporta tranquilidad y refuerza la empatía necesaria para potenciar la relación médico-paciente creo que sería positivo. De la misma manera que entiendo que existan compañeros sanitarios que se vean intimidados y cohibidos por esta situación provocando un efecto adverso en esa relación entre médico y paciente que se pretendía reforzar.
ResponEliminaNo entenc quin valor aporta gravar la visita , més enllà de la confiança. En plena pandèmia amb les visites molts pacients han gravat al metge sense el seu consentiment. És això legal?
ResponEliminaDe legalitat no hi entenc, però els anglesos diuen que els pacients tenen dret a fer-ho i que els metges no ho haurien d'impedir.
EliminaÉs un tema, sense dubte, controversial. Els recursos tècnics (informació i comunicació) són cada cop més ubics. Hi ha més propensió i accessibilitat. La memòria és traïdora. Sabem que aquesta està influenciada per diversos factors.
ResponEliminaEls arguments tant d'Elwyn com de Buckman són poc consistents. En el cas del primer, l'aportació de valor i la millora de la qualitat són més desitjos seus que afirmacions comprovades – encara que entenc que això és una síntesi; no sé si s'esplaia i aporta proves. Estic d'acord amb ell, però, que l'enregistrament seria útil com a prova en un litigi (des d'una reclamació fins a un judici), i fins i tot com a reforç de les indicacions. També en facilitaria l'avaluació.
La primera afirmació del Dr. Buckman no és més robusta. En canvi estic d'acord que hi podria haver una difusió inapropiada, un ús incorrecte del registre, que ara està en mans d'una persona poc versada a la seva custòdia. Els fitxers digitals són manipulables i susceptibles de modificació.
L'enregistrament, que en principi hauria de ser avisat i autoritzat mentre el condicionament legal no digui una altra cosa, en l'àmbit de la consulta - en una interacció - introdueix diversos biaixos indefugibles. És il·lusori pretendre que la cohibició o la reelaboració del discurs no existiran, tant del metge com del pacient. Tanmateix, és part de l'evolució que estem experimentant com a societat tecnològica.
La relació metge-pacient no només té lloc durant la visita. S'estén més enllà basada en la confiança, el respecte, la humanitat, entre altres valors. El metge ha d'assegurar-se que allò que recomani sigui entès pel pacient. Els metges –hauria de ser una perogrullada– han de respectar la relació, encara en absència del pacient, fins i tot en escriure els cursos clínics, en fer les indicacions i recomanacions, etc. En resum, ser professionals. Per aquesta raó no hi hauria d'haver recel o aversió perquè es gravi la conversa.
El pacient, per la seva banda, pot fer servir tots els recursos en què es recolzi per tenir la millor informació i entendre-la.
Això sí, la relació entre l'usuari i el proveïdor no és la de l'enjudiciador (usuari) i el processat (proveïdor). No hi ha un procés legal constant de per mitjà. No m'he de sentir avaluat tot el temps, ni els pacients ens han de considerar potencials o permanents transgressors.