Plans d'estalvi: 5 errors / 5 propostes

Recorden unes joguines de l'era analògica que quan el jugador posava la peça en el lloc equivocat sonava una sirena de fira i s'encenia el llum vermell del nas? Ara sembla una antigalla naïf, però m'ha agradat que Robert Kaplan i Derek Haas hagin escollit la imatge d'un d'aquests jocs, i precisament un que consisteix a operar apropiadament un pacient, i que ho hagin fet per il·lustrar un article seu editat al blog de Harvard Business Review, "How not to cut health care costs".

Davant de les retallades pressupostàries, afirmen, els gerents sanitaris de tot el món apliquen la mateixa recepta: reduir despeses de personal (tant en plantilles com en salaris), optimitzar l'ús d'espais per estalviar serveis generals, aturar inversions i racionalitzar compres. Els autors no diuen que aquest pack de mesures estigui mal fet, sinó que el que qüestionen és que, si darrera d'aquestes polítiques no hi ha un pensament estratègic que combini recursos per obtenir els millors resultats de la manera més eficient possible, els esforços del pack bàsic d'estalvi poden arribar a ser contraproduents per a la salut de les persones, però també per a l'economia de les organitzacions.

Per tot això, és d'agrair que l'article analitzi 5 errors del pack bàsic d'estalvi, al mateix temps que proposi 5 alternatives centrades en l'eficiència i l'efectivitat.

1) Reduccions del personal administratiu i de suport

Aquesta mesura força que metges i infermeres hagin de cobrir feines impròpies i això redueix el rendiment assistencial a més de provocar malestar en aquests col·lectius. Per aquest motiu, Kaplan i Haas, fan una proposta quasi en sentit contrari: si cada nivell professional assumeix funcions al límit superior de les seves capacitats, sense traspassar-les, això fa que els processos siguin atesos de manera més eficient i que tothom estigui més confortable. Serveixin com exemples els programes estructurats de comunicació via e-mail amb els pacients, la gestió infermera de la demanda, les infermeres de pràctica avançada per a pacients crònics i les consultories entre metges de família i especialistes.

2) Desinvertir en equipaments i espais

Abans de deixar d'invertir, els gestors haurien de tenir presents els estudis de cost-efectivitat inherents a la desinversió, en el benentès que el malbaratament més gran d'una organització sanitària és el del metge i la infermera ociosos. Un parell d'il·lustracions: a) molts estudis avisen que per a intervencions programades, tipus cataractes o recanvis d'articulacions, és molt avantatjós dotar dos quiròfans per cada equip de cirurgians: els seus rendiments poden arribar a duplicar-se, i b) adquirir un ecògraf portàtil i formar personal per fer-lo manegar, pot tenir bons resultats i pot estalviar peticions radiològiques innecessàries.

3) Racionalitzar compres

Una de les conseqüències de la crisi és que, amb major o menor fortuna, pràcticament totes les organitzacions sanitàries han abordat la gestió de compres, i en molts casos fins i tot han aparegut centrals col·legiades per adquirir productes a més bon preu. Però l'assignatura pendent, en la majoria de casos, és implicar els metges i les infermeres per treballar conjuntament amb els gestors, i d'aquesta manera el comprador pot entendre més bé la naturalesa clínica de cada comanda. La variabilitat de consums mostra que en aquest camp encara hi ha molt camí per recórrer.

4) Augmentar la productivitat dels metges

Si les dades que controlen les productivitats dels metges es basen només en temps per visita, és que estem en un camí sense sortida. Les preguntes oportunes, en canvi, haurien de ser: quins pacients necessiten realment la visita d'un metge? I un cop això s'ha respost adequadament, la següent qüestió és si el metge ha dedicat prou temps a cada pacient. Segons els autors, està demostrat que la brevetat de la dedicació dels metges als pacients és la gènesi de derivacions innecessàries i de prescripcions excessives.

5) Fallar en l'estandardització i el benchmarking

El Dr. John Noseworthy, Chief Executive de Mayo Clinic, afirma que la majoria de metges practiquen una medicina basada en l'eminència, en comptes de fer-ho en l'evidència. Per desgràcia, diu ell, els professionals sanitaris acostumen a desconèixer els costos associats a les seves actuacions. Per aquest motiu, els autors del treball creuen que s'hauria de fer molt més esforç en el retorn de la informació de resultats i costos a metges i infermeres, i que malgrat la crisi, afirmen, aquest és un camp en que les organitzacions no han avançat gens o ho han fet poc.

Kaplan i Haas opinen que amb els packs bàsics de mesures d'estalvis s'estan cometent molts erros (el llumet vermell del nas de la joguina s'encén massa vegades). Ara es tracta, diuen, de centrar-se en el focus de l'eficiència i l'efectivitat per reduir el malbaratament, és a dir: a) avançar molt més la delegació de competències, b) invertir en projectes cost-efectius, c) implicar metges i infermeres en les compres, d) destinar el temps de metge i d'infermera necessaris per als pacients que ho requereixen, i e) comparar, tant com es pugui, resultats i costos entre professionals i equips.


Jordi Varela

Editor