El decàleg de Baker per a les organitzacions sanitàries d'alt rendiment

Els americans creuen fermament que la competitivitat és l’essència de l’activitat humana, la qual cosa els ha convertit en la primera potència mundial, amb el permís de la Xina. Aquest principi, però, no els ha funcionat quan l’han aplicat, sense pal·liatius, al seu sistema sanitari, el qual està donant signes clars de baix rendiment: és molt car, és inequitatiu i està tenint mals resultats. Per aquest motiu, algunes organitzacions sanitàries públiques com la Veterans Affairs i Medicare, o privades, com Mayo Clinic, Cleveland Clinic o Kaiser Permanente, estan intentant posar-hi seny, tot analitzant quines són les claus per millorar el rendiment del sistema.

Per l’altra banda, els sistemes nacionals de salut, més barats, més equitatius i amb més bons resultats, es veuen amb la necessitat d’introduir-hi alguns elements de competitivitat per lluitar contra els estancaments propis dels monopolis. En aquesta línia, ara fa nou anys, King’s Fund va invitar el professor canadenc Ross Baker a Londres per assessorar una comissió que s’havia creat amb la finalitat de potenciar els lideratges en el NHS anglès, anant més enllà de l’ordre establert. Baker els va explicar que set experts de la Universitat de Toronto havien seleccionat un nombre reduït d’organitzacions sanitàries de diversos països, suposadament d’alt rendiment, amb la finalitat d’analitzar les seves estratègies de lideratge, els seus processos organitzatius i les inversions que feien per aconseguir un clima favorable a la millora contínua. De l’informe de Baker (no es perdin el vídeo de la seva conferència a King’s Fund que he adjuntat més avall) m’agradaria extreure’n el decàleg que va emprar per aconsellar als experts anglesos (els parèntesis són meus):

1. Lideratges consistents que alineen objectius i activitats de manera transversal en tota l’organització (trencant compartiments estancs).

2. La qualitat i els sistemes de millora es consideren estratègics (i, per tant, es prioritzen en els pressupostos).

3. Es fomenten les habilitats dels professionals en la gestió (cada grup clínic ha de procurar el millor rendiment possible de la seva unitat).

4. L’atenció primària és robusta i està en el centre de la prestació de serveis (la integració de l’atenció primària i l’hospitalària a través dels processos compartits és la clau).

5. Es procura que els pacients s’impliquin en el disseny de circuits i procediments (es despleguen els principis de Picker per repensar l’organització i el model assistencial).

6. Es promou la cultura professional favorable al treball en equip multidisciplinar, la millora contínua i la implicació dels pacients (inclou la formació en decisions compartides).

7. S’aplica una integració efectiva dels serveis que promou transicions dels pacients sense ruptures compartimentals (especialment en els pacients més grans, fràgils i vulnerables).

8. La informació clínica ha de ser una plataforma que guiï les millores (cal una història clínica única a tots els nivells que, a més a més, pugui ser compartida amb els pacients).

9. S’utilitzen estratègies per provar innovacions, validar-les i escalar-les a tota l’organització (els mecanismes de prova-error són la base de l’avenç).

10. Es combaten les circumstàncies negatives que frenen les innovacions (desregular el treball dels professionals de primera línia per demanar, a canvi, retre comptes de resultats).

Posteriorment als treballs de Baker, han estat diverses les revisions: Taylor (2015), Ahluwalia (2017), Vaughn (2018), sobre quina és la millor definició d’una organització sanitària d’alt rendiment i quins són els factors que la caracteritzen, però penso que el decàleg de Baker, tot i tenir gairebé deu anys, continua sent tan complet que no cal donar-hi massa voltes més.

Des d’aquest post, reivindico el decàleg de Baker (2011) com el fonament per construir un nou model d’avaluació, actualitzat als criteris porterians, que esperoni el benchmarking i la millora contínua dels sistemes i dels proveïdors sanitaris en funció del valor que aporten a la salut dels ciutadans.

Jordi Varela
Editor