El sistema sanitari del futur és ara i aquí

Qui ha tret les castanyes del foc?

En els moments difícils tot es mostra tal com és realment i és quan es poden identificar els autèntics lideratges. En aquest sentit, una revelació de l'etapa viscuda recentment, que ja podíem intuir, és que els professionals de la salut han manifestat una capacitat de resposta excepcional. No és la que es dona en general al sistema públic. Malgrat les múltiples mancances afrontades, són elles i ells els qui han assumit realment la part difícil de la situació. I se n’han sortit.

En un temps anterior, també conegut com febrer de 2020, la nostra existència era estadísticament previsible, amb probabilitats relativament baixes de patir una crisi. Avui, la proximitat d’un perill cert i poc controlat ens porta sensacions noves en les quals amenaces i oportunitats es presenten barrejades. S’ha fet brutalment patent que sense salut no hi ha res, que ens costa molt aprendre i que hi ha coses que no es fan bé. 

Vull valorar dues idees que penso que caracteritzen bé aspectes d’aquesta pandèmia i que tenen l’eix comú dels professionals de la salut. 

• S’ha fet una prova d’intel·ligència col·lectiva als centres de salut.
• Ha sobresortit una massa crítica de persones amb potencial d’innovació.

Es tracta de dues expressions d’un mateix fenomen en què vivim: la superació de l’era postindustrial i el canvi gradual cap a una societat més transparent i més conscient. Intentaré avançar algunes reflexions en clau de futur.

Què és la intel·ligència col·lectiva? 

La intel·ligència col·lectiva (IC) és la manifestació del valor del grup quan actua unificant de forma eficient els esforços per prendre la iniciativa i aconseguir resoldre problemes. La IC no es pot improvisar, perquè aparegui s’han de donar d’entrada certes condicions: saber treballar en equip, els uns i els altres s’han d’escoltar i respectar, hi ha d’haver credibilitat i confiança mútua i, òbviament, s’han de tenir competències. Per posar-li més difícil la tasca al col·lectiu, podem reduir al mínim el temps de resposta per trobar solucions, eliminar expectatives de tenir cap recompensa extrínseca i sumar-hi el risc de la pròpia salut. 

Fets. Moltes organitzacions de salut, de diverses dimensions, des de poques desenes de persones fins a uns quants milers, han posat de manifest el seu nivell d’intel·ligència col·lectiva. Els equips de professionals han pres la iniciativa i s’han fusionat per afrontar problemes nous i desconeguts. 

• S’ha assumit una situació d’emergència fent abstracció de la burocràcia i plantant-li cara en més d’un cas.
• S’ha incorporat el nou coneixement sobre la malaltia i el seu tractament, en temps real i de forma exprés, com no s’havia fet mai abans. 

Com és una persona amb potencial innovador?

Una persona amb potencial creatiu i innovador té diverses qualitats:

• Està predisposada a aprendre constantment sense complexos, assumint que no ho sap tot.
• Admet la diversitat com a conseqüència de la variabilitat de casos que ha de resoldre a la seva feina.
• Té capacitat per empatitzar amb les persones escoltant, per exemple, les seves històries. 
• Necessita fer multitasca i distribuir el temps entre producció, recerca i gestió. És a dir, combina l’esforç-resultat pensant a curt, mitjà i llarg termini.
• Sap actuar de forma responsable prenent decisions amb diversos graus de llibertat.
• Té capacitat per gestionar l’estrès en els seus diversos formats.
• Està sotmesa a un rendiment de comptes transparent i permanent.

Estareu d’acord amb mi que un professional de la salut es pot identificar fàcilment amb la majoria d’aquests atributs i que, en conseqüència, està predisposat a l’experimentació i a assumir el canvi. D’aquí a l’emprenedoria i a la innovació sistemàtica només hi ha un pas.

Fets. Als centres de salut, aquests mesos, un potencial d’innovació latent ha “implosionat” com a conseqüència de la pressió. De la nit al dia s’han transformat hospitals en UCI i l'assistència primària ha gestionat massivament la població a domicili i atenent una malaltia per a la qual no hi havia guies clíniques. Per què ha estat possible? Perquè els professionals disposen de les qualitats clau necessàries per innovar. En tenim diversos exemples:

• L’atenció s’ha tornat telemàtica i s'ha adaptat radicalment a un nou model.
• Els equips han reestructurat la seva feina en temps real.
• S’ha treballat amb enginyers i dissenyadors per resoldre noves necessitats en temps rècord.

El futur del sector de la salut

I aquí és on volia arribar. Amb què ens hem de quedar del que està passant? 

• Què ha canviat? S’han imposat l’autonomia de gestió i la coordinació de baix cap a dalt. 
• Quin és el gran actiu? Els professionals sanitaris, tant col·lectivament com individualment. 
• Es pot mantenir el canvi? No hi ha cap raó que justifiqui tornar a la normalitat anterior sense treure profit del que ha passat.

En una situació objectivament difícil –poc temps, desconeixement, risc i recursos limitats– s’han aconseguit resultats. Amb menys pressió, en situacions més conegudes, amb el risc controlat i amb un mínim de recursos, seria lògic confiar que centres de salut de tipologia diversa siguin capaços d'organitzar-se i coordinar-se ells mateixos. És tan forassenyat deixar que les organitzacions del sistema ho resolguin tot per iniciativa pròpia? No és fàcil, però aquest és, en llenguatge marxista, un moment revolucionari. 

Una primera aportació sobre alguns debats que no aporten valor si es plantegen de forma reduccionista: 

• Públic i privat. Un servei no és ni millor ni pitjor pel fet de ser públic o privat. L’equitat i la justícia social s’associen, sense evidències, amb la titularitat pública dels serveis. Els resultats, però, sembla que milloren quan hi ha col·laboració publicoprivada i activitat non profit. 
• Tecnologia i persones. Les persones són el que compta, però la tecnologia augmenta el seu potencial. Les FAANG (Facebook, Amazon, Apple, Netflix i Google) no són ni alienígenes que ens volen controlar, ni tampoc els qui ens resoldran la vida. Tenen, però, un potencial extraordinari que s’ha d’explotar. 
• Privacitat i col·lectiu. És un gravíssim error que no s’estiguin explotant totes les dades que les persones estem generant, en particular al sistema de salut. Segurament, ni el model xinès, que sembla obviar qualsevol dret personal, ni el model europeu, que posa els drets individuals absolutament davant de qualssevol altres, són solucions sostenibles. A banda d'això, hi ha el problema de gestionar i controlar la multitud de fonts de captació de dades. 
• Sanitari i social. Després de presenciar el trist desastre que s'ha esdevingut a les residències dels nostres avis, queda algun dubte que els serveis socials s’han d’integrar en el sistema sanitari? 
• Autogestió i control. Cal aplicar el principi de subsidiarietat i donar a tots els centres la màxima autonomia de gestió. Encara hi ha algú capaç de defensar que un CAP pot gestionar desenes de milers de ciutadans amb un risc nou per a la seva vida, però no pot administrar sense intermediaris el pressupost de formació del seu personal o la compra de fungibles? 
• Conflictes de competències professionals. La pandèmia ha traslladat a la zona del ridícul alguns debats sobre les fronteres de les competències professionals. Deixem-los-hi i fixem l’atenció i l’energia en els reptes que siguem capaços d’identificar d’ara endavant i que haurem de resoldre junts amb col·laboració interdisciplinària. 

Abans COVID - Després COVID (AC-DC)

Que la salut ha col·lapsat l’agenda política és evident, però el que és rellevant és que la gent ha experimentat que la salut és clau i que l’economia ha passat a dependre’n de forma inesperada. En una societat més avançada, ara s’estarien analitzant els errors, les responsabilitats amb relació a aquests errors i les mancances que s’han produït. I en una societat encara més avançada s’estaria aprofitant la conjuntura per tal d’aprofundir en el coneixement i consolidar els canvis. 

El món està deixant de funcionar amb reglaments i processos administratius. S’ha iniciat una transformació cap a un model social basat en la confiança en l’individu, que actua lliurement amb més consciència i sotmès a uns nivells de transparència que abans mai no havien existit, però que avui la tecnologia ens permet dissenyar i implementar.

El component més important de la transformació són les persones, i el sistema de salut les té. Llencem el xip vell (AC) i posem el nou (DC), fem pedagogia aprofitant el lideratge social que s’ha guanyat en l’àmbit sanitari. No deixem que es dilueixi la força que ha vençut la inèrcia del passat. 

S’ha obert una finestra d’oportunitat per a un futur que és ara i aquí.