Nota dels editors: Aquest post va ser publicat el 9 de març, però degut a l'avenç de l'epidèmia que es vivia en aquell moment, creiem que no va merèixer l'atenció habitual dels nostres lectors, per la qual cosa hem decidit donar-li una segona oportunitat.
Una gran polèmica ha envoltat també una sèrie d'articles i un editorial publicats recentment a Annals of Internal Medicine, en els quals s'afirma que l'evidència que relaciona el consum de carn vermella i processada amb malalties cardiovasculars, diabetis i càncer és massa feble per recomanar que els adults en limitin la ingesta (1). Els investigadors expliquen les seves troballes i el perquè de les seves recomanacions en el vídeo següent:
La publicació ha estat fortament criticada per la True Health Initiative (THI), una entitat sense ànim de lucre que té com a missió promoure els estils de vida saludables. THI critica el que considera una anàlisi injusta de l'evidència i unes conclusions poc justificades, i també acusa un dels autors de no haver declarat certs conflictes de patrocini que posteriorment han estat rectificats per la revista.
Sento decebre els lectors si esperaven que aquest article els aportés llum per resoldre la controvèrsia de la carn vermella i processada, i ja els anuncio que aquí només ens limitarem a reflexionar sobre les causes d'aquest encès debat i d'alguns altres de similars.
És lògic i desitjable que els grans problemes de salut pública com l'obesitat, la malaltia cardiovascular o el càncer i la seva relació amb els diferents estils de vida estiguin molt presents en els titulars dels mitjans i en els debats de les xarxes socials. El que no és tan positiu és la importància desproporcionada que es dona a determinats estudis científics aïllats en els quals les certeses són inexistents, però que inexplicablement condueixen a missatges exagerats i a recomanacions dogmàtiques i injustificades. Entre aquests estudis es troben els relacionats amb els efectes d'una infinitat de dietes de moda i de determinats nutrients o suplements en la salut, que són tremendament populars.
És el serial que tracta dels efectes del consum de carn en la salut o l'anar fent voltes amunt i avall sobre el colesterol i sobre el consum setmanal d'ous, com també altres troballes inversemblants sobre els beneficis o els riscos associats a determinats nutrients com ara el cafè, les avellanes o les mandarines (2). Tot això posa de manifest l'existència de conflictes d'interès de tota mena, la magnitud de les limitacions i els biaixos acumulatius de la recerca, així com una certa militància ideològica que es dona en el camp de l'alimentació com en cap altre.
El conflicte d'interès econòmic
El mercat de l'alimentació i la nutrició és enorme, més encara que el de la Big Pharma i no és estrany que alguns grups d'interès intentin promoure recerques més o menys esbiaixades i influir amb això en els hàbits de consum promovent l'amplificació dels seus missatges a través de les xarxes socials i els mitjans de comunicació. Aquests sempre estan disposats a llançar titulars hiperbòlics sobre una cosa tan quotidiana com l'alimentació, que interessa a tothom i forma part de la seva rutina diària. La potent indústria alimentària té un pes relatiu importantíssim en el finançament de les recerques en nutrició que generen aquests missatges.
El conflicte del patrocini no és l'únic, atès que molts experts en nutrició també són autors de llibres que són autèntics best sellers i, malgrat que les seves tesis no sempre estiguin secundades per l'evidència, es venen com si fossin veritats absolutes.
El biaix del “barret blanc”
També es parla de l'existència d'un cert “biaix del barret blanc” en la recerca (els lectors deuen recordar que en els westerns de Hollywood el cowboy “bo” sempre portava un barret blanc). Així alguns hàbits estan “demonitzats” a priori (els del barret fosc) i uns altres “santificats” (els del blanc), la qual cosa distorsiona la recerca a favor dels comportaments que, també a priori, es consideren més acceptables. El que mengem és un element central de la nostra cultura i la nostra identitat i, a més a més, està fortament connectat al nostre jo més irracional i determina preferències, creences i prejudicis fortament arrelats fins i tot entre els professionals experts. Hi ha grups de pressió poderosos que defensen per motius ideològics, ètics o creences diverses –no relacionades per descomptat amb l'evidència científica– unes dietes davant d'altres (vegetariana, vegana, flexitariana, paleodieta, superaliments, etc.). És comprensible pensar que no es pot estar sa en un planeta tan malalt, però assumir automàticament que la dieta més saludable per al planeta ho és també per a l'ésser humà no es basa en l'evidència científica, mal que pesi a algunes persones.
Limitacions i biaixos de la recerca en nutrició
La recerca en els camps de l'alimentació, la nutrició i, en general, la que es fa sobre els diversos estils de vida planteja una sèrie de dificultades intrínseques metodològiques i d'enfocament. Se solen utilitzar dissenys observacionals no aleatoritzats, sovint retrospectius, menys fiables a priori que els assajos clínics prospectius aleatoritzats i doble cec que es fan servir en altres intervencions i que en aquest àmbit resulten poc factibles. Alguns reclamen abandonar aquests estudis observacionals i potenciar els assajos clínics prospectius, el gold standard en recerca (2).
D'altres, tanmateix, com David Katz, de True Health Initiative, afirmen que les eines clàssiques per a l'avaluació de l'evidència no són adequades per avaluar els efectes a llarg termini de les diferents opcions d'estils de vida (3). La dieta no és una intervenció controlada com ho seria, per exemple, una intervenció farmacològica precisa en un assaig clínic limitat en el temps. És difícil mesurar-la i registrar-la amb precisió i mantenir-la inalterada en el temps que dura l'assaig. I també és molt difícil atribuir els efectes en salut a algun dels nutrients que la integren. Segons Katz, la idea dominant que els resultats dels assajos clínics aleatoritzats són consistentment superiors als estudis observacionals de cohorts podria no ser vàlida per avaluar els efectes acumulatius a molt llarg termini dels diversos estils de vida i de la nutrició en particular. Si els interessa saber-ne més, sobre els múltiples biaixos en recerca nutricional, consultin el vídeo següent de John Ioannidis:
En qualsevol cas, com veuen, la confusió en matèria de nutrició està servida. La composició de la dieta i els seus efectes en la salut és una de les àrees de la ciència més confusa, controvertida i polèmica que hi ha.
Fer un debat sobre si cal menjar carn vermella o ous més de dos dies per setmana, tres o mai, o si una tassa de cafè més o menys pot afectar la supervivència ofereix titulars atractius i alimenta les xarxes socials, tan àvides sempre de polèmica i posicionament radical. Aquest bombardeig d'estudis amb conclusions discordants i missatges contradictoris no genera altra cosa que perplexitat i escepticisme entre la ciutadania i els professionals i, el que és pitjor, distreu l'atenció de certeses com la importància de seguir una dieta equilibrada en conjunt, no fumar, no beure en excés i mantenir-se actiu en els àmbits físic, cognitiu i emocional per envellir millor.
Com diu John Ioannidis, “Un únic estudi científic, per molt sofisticat i ben plantejat metodològicament que estigui, no té mai implicacions immediates per millorar la salut en el dia a dia de les persones”. Com a professionals, ho hauríem de tenir molt present.
Bibliografia
- Zeraatkar D, Han MA, Guyatt GH et al. Red and Processed Meat Consumption and Risk for All-Cause Mortality and Cardiometabolic Outcomes: A Systematic Review and Meta-analysis of Cohort Studies. Ann Intern Med 2019; 171:703–710.
- Ioannidis J. The Challenge of Reforming Nutritional Epidemiologic Research. JAMA 2018; 320: 969-970.
- Katz, DL, Karlsen, MC, Chung, M et al. Hierarchies of evidence applied to lifestyle Medicine (HEALM): introduction of a strength-of-evidence approach based on a methodological systematic review. BMC Med Res Methodol 19, 178 (2019).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada