dilluns, 15 d’octubre de 2018

La teoria dels reservoris i el sobrediagnòstic del càncer








La medicalització de la prevenció del càncer ha generat una certa confusió en moltes persones que han arribat a pensar que fent-se les revisions recomanades evitarien el risc de desenvolupar la malaltia, amb el que vindria a ser una semblança amb els controls anuals dels automòbils. La qüestió, no ben explicada ni entesa, és que moltes degeneracions canceroses de cèl·lules, especialment les glandulars (tiroides, mama i pròstata), no progressen, o ho fan d'una manera molt lenta. Els nostres cossos estan resignats, doncs, a conviure amb reservoris de càncer, per la qual cosa la seva detecció i tractament és una font de sobrediagnòstic. El següent gràfic del National Cancer Institute és molt il·lustratiu del fenomen.



En els estudis elaborats a partir d'autòpsies d'homes que havien mort per qualsevol causa, s'ha observat que el càncer de pròstata està present en una quantitat molt significativa d'ells, amb una prevalença ascendent amb l'edat que arriba fins al 59% en els majors de 79 anys, mentre que aquesta afecció genera només el 2,3% de la mortalitat masculina. Aquestes dades reflecteixen que el reservori biològic de càncer de pròstata no progressiu és molt important, de manera que es tracta d'un terreny abonat per a diagnòstics de lesions indolents, que justificaran intervencions terapèutiques agressives amb seqüeles que afectaran la qualitat de vida de les persones, sense haver-los aportat cap benefici, ja que el seu càncer en particular no hauria progressat.

Entre les dones, la prevalença del càncer de mama és de l'1%, però aquest càncer disposa d'un reservori biològic de carcinoma ductal in situ del 9%, al qual se li hauria d'afegir un altre 10% corresponent a les hiperplàsies atípiques. De tot això es dedueix que, si es busqués amb tenacitat, de cada 100 dones, en 20 es trobarien lesions canceroses de mama, mentre que la mortalitat femenina per aquest càncer és del 3,8%. 

Amb les dades a la mà, convindria reflexionar més sobre l'evolució natural de la degeneració cel·lular per ajustar les actuacions de la medicina preventiva, si el que es vol és reduir el sobrediagnòstic i els tractaments inapropiats que se'n deriven. 


Jordi Varela
Editor