Escapar de la bombolla biomèdica

Una de les cites més recurrents en gestió clínica és el concepte porterià de valor en salut, que s'ha d'establir en funció de l'interès del pacient i no de la resta d'agents, és a dir, professionals, gestors, investigadors, administració, indústria biomèdica, etc. Segons aquest concepte, el propòsit últim de la recerca i la innovació en salut hauria de ser proporcionar el màxim benefici als pacients i a la societat. No obstant això, tal com comentava en la meva última entrada en aquest blog, sovint les prioritats de la recerca i les necessitats reals dels pacients i de la societat van per camins diferents.

Theresa May ha anunciat aquest any el compromís, per a 2027, de dedicar el 2,4% de PIB del Regne Unit a R+D, la qual cosa suposa una xifra mai vista i una gran oportunitat per al sector salut, que és un dels més potents de la indústria britànica. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquest compromís convé saber que, segons dades d'EUROSTAT, l'any 2016 Europa, el Regne Unit i Espanya van dedicar el 2,03, l'1,69 i l'1,19% del PIB, respectivament, a R+D.

Malgrat això, Richard Jones i James Wilsdon afirmen en el seu informe The biomedical bubble. Why UK research and innovation needs a greater diversity of priorities, politics, places and people que en el passat l'R+D en salut va patir diversos biaixos que l'haurien desviat del seu objectiu primordial i proposen una revisió de les prioritats i les polítiques per recuperar l'equilibri perdut davant aquesta gran oportunitat.

Segons l'informe, de lectura molt recomanable, els darrers anys els resultats de la inversió de fons públics en R+D del sector salut no han estat els esperats:

• La inversió està excessivament centrada en aspectes biomèdics relacionats amb la biotecnologia i la indústria farmacèutica, i no tant en altres determinants de la salut més importants actualment com la modificació dels comportaments, els aspectes socials o els mediambientals, que tenen un impacte molt més gran en la salut i el benestar de les persones.
• El retorn social de la inversió de fons públics, tant pel que fa als resultats econòmics com a l'ocupació generada per l'R+D del sector biomèdic, s'ha reduït dràsticament els darrers anys.
• Els fons es concentren en àrees molt concretes del país i també generaran un problema d'inequitat i desaprofitament del talent dels investigadors que quedin, si és el cas, fora de l'anomenat triangle d'or format per Oxford, Cambridge i Londres.
• Les prioritats de la inversió obeeixen sovint a la cerca de l'èxit acadèmic dels investigadors individuals més que a les necessitats reals, la qual cosa suposa una nova font de desaprofitament dels fons i d'ineficiència. 

En altres paraules, la forta inversió pública portada a terme no ha tingut l'impacte desitjat en la salut i el benestar de la població, ni tampoc en  la prosperitat de la societat.

Segons Jones i Wilsdom, “Aquesta bombolla biomèdica distreu l'atenció i els recursos d'altres maneres segurament més efectives de millorar la salut i el benestar dels ciutadans”. Proposen aprofitar l'oportunitat que brinda el nou impuls a la inversió anunciat per desinflar la bombolla i reequilibrar el sistema posant més èmfasi a les àrees que clàssicament han estat infrafinançades, més relacionades amb els determinants socials, digitals, mediambientals i globals de la salut, i incorporant al seu torn una nova perspectiva de més diversificació i pluralisme en l'establiment de les noves prioritats.

Segurament aquesta imatge no és exclusiva del cas britànic i es podria aplicar a qualsevol altre país del nostre entorn, però el 3 de maig passat es va anunciar el llançament oficial de l'UK Research & Innovation (UKRI) amb el titular “Equilibri i efectivitat de la despesa en Recerca i Innovació”. Aquest organisme integra els set research councils preexistents i serà el responsable d'administrar un pressupost de més de 6 bilions de lliures actualment, i més en el futur, destinat a R+D, així com d'establir les prioritats i dotar de coherència les polítiques de recerca per obtenir el màxim retorn per a la societat i les persones al Regne Unit els propers anys. En el seu document estratègic, l'UKRI es compromet a revisar les prioritats obrint un debat inclusiu, transparent i basat en l'evidència.

Nous temps impliquen nous reptes en salut i no n'hi ha prou amb adaptar el model d'atenció als pacients. També s'ha d'abordar la transformació del model d'R+D per aconseguir que la inversió proporcioni el retorn esperat en salut a les persones i en prosperitat a la societat. Les expectatives són altes i el repte és complex, però estarem atents a com afronta l'UKRI les dificultats que suposa escapar de la bombolla biomèdica en la qual no només el Regne Unit, sinó tota la societat occidental està immersa.