La salut comunitària és un model d’intervenció que té per finalitat la millora de la salut d’una col·lectivitat definida que s’hauria d’exercir des dels serveis d’atenció primària amb la finalitat d’ajustar les seves accions a la realitat social de cada territori. Les competències de l’atenció primària en la salut comunitària es podrien resumir en quatre punts: a) promoció d’hàbits saludables en el marc de les condicions de vida de cada persona, b) promoció de la salut, c) foment de l’auto-cura i d) desmedicalització de la vida quotidiana.
 |
| @varelalaf |
Per fer viable una proposta de salut comunitària s’ha de tenir en compte que, en relació a aquesta metodologia, en els equips d’atenció primària hi ha una realitat tremendament variada, amb professionals que, ofegats per la pressió de la demanda, continuen actuant exclusivament de manera reactiva i, en a l’altre extrem, amb d’altres que emprenen accions comunitàries sense cap base científica. En general s’observa que, de manera més o menys encertada, hi ha equips d’atenció primària molt implicats en els afers de la seva comunitat i d’altres gens. La conclusió és que a l’atenció primària no hi ha ni discurs homogeni ni projecte clar de salut comunitària.
Per aquest motiu, amb l’ajut d’en Xavier Bayona, he donat un cop d’ull a les revisions Cochrane sobre l’efectivitat dels programes de salut comunitària, on s'observa que hi ha vuit activitats específiques que, planejades i executades apropiadament, podrien obtenir resultats:
- Les estratègies d’informació sobre les vacunacions infantils en grups de baixa adherència (enllaç).
- Els programes de promoció de la salut maternal i neonatal especialment adreçats a col·lectius de risc (enllaç).
- Les intervencions conductuals per reduir el risc de transmissió sexual del VIH entre els homes que fan sexe amb homes (enllaç).
- Els programes per disminuir el consum de tabac entre els joves (evidència feble) (enllaç).
- La prevenció de la diabetis 2 (els estudis són tots en països en desenvolupament i l’evidència és feble) (enllaç).
- Les intervencions comunitàries destinades a augmentar la vacunació de la grip entre els majors de 59 anys. D’aquestes intervencions n’hi ha de diferents tipus, però les més efectives són les que organitzen visites domiciliàries per insistir en les persones menys proclius (enllaç).
- Els programes de prevenció de caigudes en persones grans que viuen a casa, amb un especial èmfasi en l’exercici físic (enllaços 1 i 2).
- Les activitats dirigides a persones amb pluripatologia amb la finalitat de prevenir la depressió i millorar les dificultats en la seva funcionalitat (enllaç).
Pel que fa a la disminució en el consum d’alcohol entre les persones adultes, si bé el treball basat en l’entrevista personalitzada en els centres de salut pot arribar a funcionar, les accions comunitàries no estan tenint resultats (enllaç). Per finalitzar la revisió, dir que, malgrat haver-hi estudis consistents i ben elaborats, no hi ha cap efectivitat demostrada ni en les intervencions comunitàries per augmentar l’activitat física de les persones que no hi són propenses (enllaç), ni en els programes que intenten reduir el tabaquisme dels adults (enllaç).
Amb aquesta revisió a la taula, seria recomanable que els equips d'atenció primària concentressin esforços a desplegar programes de salut comunitària atenent l'evidència disponible, i en relació a les estratègies que s’haurien d’adoptar per fer-ho viable, el model d’actius per a la salut, proposat per Rafa Cofiño i col·laboradors (enllaç), podria representar una revitalització per a les intervencions en aquesta matèria en termes d’intersectorialitat, salut positiva, participació, equitat i orientació als determinants de la salut. També seria convenient donar una ullada a la guia de NICE: "Community engagement: improving health and wellbeing and reducing health inequalities."
La salut comunitària basada en l’evidència hauria d'esdevenir un lema clarificador i incontrovertible per al seu desplegament a l'atenció primària.
Jordi Varela
Editor
Es molt interessat la situació de la Primària que es descriu en l'article, ja que algunes de les estratègies plantejades, al igual que accions que es proposen, aqui a Andorra, les duen a terme infermeria, ja que els Centres d'atenció primària del Principat, son únicament amb personal infermer (7 dels 11 centres son sense metge). El programa del Nen Sa exposat en l'article de Bayona, per exemple, es competència dels professionals d'infermeria dels diferents Centres amb molt bon resultat. Davant qualsevol dubte o sospita en l'avaluació i seguiment de l'infant, es contacta amb el pediatre i, en acord, es decideix conducta a seguir...
ResponEliminaL'autonomia de la infermera de Primària però, es veu molt minvada per la llei de país que ens regula la professió, ja que no ens ampara en moltes de les activitats que fem, sense una recepta mèdica...