El post de dilluns passat l'obria amb la campanya "Too much medicine" del British Medical Journal i en aquest vull fer esment de la iniciativa "Less is more" de "JAMA Internal Medicine" (abans "Archives") que va començar a l'abril de 2010 amb la finalitat d'estar atents als efectes secundaris de proves diagnòstiques i tractaments dels quals, d'entrada, no s'espera que aportin valor.
Per començar, vegi's el contingut d'una carta d'una pacient publicada en aquesta secció:
Quan una pacient tria d'acord amb el
seu propi criteri
Anna Petroni, una dona de 77 anys, que
en du més de 30 amb esclerosi múltiple, ha escrit unes reflexions
que “JAMA Internal Medicine” ha publicat a la secció “Less is
more”. En ella, la pacient explica que per moure's per casa fa
servir caminadors i que va a comprar amb cotxet elèctric, però el
seu punt més feble han acabat sent els peus, dels quals ha de tenir
molta cura per evitar callositats i abscessos. Un cirurgià ortopèdic
li va aconsellar que si s'avenia a una intervenció per estirar el
tendó d'Aquil·les, els seus problemes s'alleugeririen. D'entrada
n'era contrària perquè sabia que la inactivitat pròpia del període
postoperatori li podia provocar enduriment de les cames, i a més hi
tenia mala circulació i això podia comportar complicacions. Tampoc
era un assumpte menor patir d'insuficiència mitral, arítmies i
hipertensió.
Amb aquestes tribulacions, la senyora
Petroni va accedir a tornar a la visita del cirurgià on va saber que
per a cadascun dels turmells (les operacions es farien per separat)
hauria d'estar ingressada tres dies, fer dues setmanes de
rehabilitació i portar un calçat especial durant sis setmanes.
També va ser advertida que, degut a l'artritis, convindria programar
el recanvi dels dos genolls, si volia evitar haver d'anar ben aviat
amb el cotxet elèctric a tothora. Després de 15 radiografies, el
cirurgià va enviar la pacient a recepció per programar la primera
de les intervencions, però un cop allà la senyora Petroni li va dir
a la recepcionista que s'ho havia de pensar. “Estava tan sorpresa”
afirma a l'escrit “El cirurgià ortopedista em va dir que havia de
passar per quatre procediments quirúrgics, però no em va demanar la
meva història clínica cardíaca, ni em va preguntar com em sentia.
Aquell metge només estava per revisar-me els tendons.
Al voltant d'un mes més tard, la
senyora Petroni va rebre una trucada de la recepcionista, però ella
li va respondre que havia decidit no seguir endavant amb allò. “Quan
senti que ja no puc més potser ho reconsidero, fins llavors viuré
amb la poca mobilitat que em queda”.