dilluns, 21 de setembre de 2015

Lliçons apreses després de set anys de Triple Aim








L’any 2008 els investigadors de l’Institute for Healthcare Improvement (IHI) van proposar uns principis metodològics tant per a les organizacions sanitàries com per als projectes de salut poblacional, amb la finalitat que, de manera simultània, es poguessin millorar a) l’experiència individual de cada pacient, b) la salut poblacional i c) els costos de la sanitat. Aquesta proposta, coneguda com Triple Aim, ha estat ja tractada en aquest blog (vegi’s Triple Aim a les etiquetes).

Ara, set anys després, un equip d’IHI ha avaluat l’impacte de la iniciativa mitjançant l’anàlisi de 141 projectes de 10 països diferents, i d’aquest treball m’agradaria destacar-ne tres conceptes:

Replicació de millores (small theory)

Sovint quan ens assabentem d'alguna millora que sembla prometedora, ens ve al cap una idea fortament conservadora, "això aquí no funcionarà." Per ajudar a superar les dificultats en la replicació de millores, un equip combinat d'investigadors de l'Institut Karolinska, de Robert Wood Johnson Foundation, d'IHI i de Harvard Medical School, han desenvolupat un model que ajuda a conduir les innovacions cap a una teoria general a partir de petites experiències, és el que anomenen small theory. Si, posem per cas, en un estudi s'ha demostrat que un determinat programa formatiu per a infermeres d'UCI redueix el nombre de morts per sepsis (veure Edusepsis), es tracta de provar aquest programa a moltes unitats de crítics de cultures variades i observar quins són els factors que fan que en uns ambients s'obtinguin els resultats esperats (reducció de la mortalitat específica) i en altres no, i a partir d'aquestes petites observacions en la implementació, es pot anar completant la teoria general sobre com llençar un programa que s'amolli a un ventall cada cop més ampli de circumstàncies diferents.

Sistemes integradors

Els analistes d'IHI defensen que els projectes que requereixen compartir recursos, si no són capaços de produir integracions institucionals, sempre difícils, han de saber substituir aquesta limitació per una forta voluntat integradora. El codi infart o els comitès de tumors serien dos bons exemples de sistemes integradors. En ambdós casos la voluntat dels professionals per aconseguir resultats clínics favorables passa per damunt de les adscripcions corporatives de cadascun d'ells. El consell rebut per part dels analistes d'IHI és que quan s'ha de promoure un projecte Triple Aim és prioritari integrar els recursos imprescindibles, perquè la integració dóna estabilitat, però quan això, per múltiples raons, no és possible, que de fet és la majoria de les vegades, la voluntat integradora dels professionals és un força molt poderosa.

Tres principis per a l'èxit dels projectes Triple Aim

Les lliçons apreses dels set anys de Triple Aim es poden resumir en només tres principis: a) identificació de la població objecte del projecte, b) gestió integrada (o integradora) dels recursos imprescindibles, i c) generació d'equips multidisciplinars capaços d'aprendre de l'experiència i, per tant, d'entrar en processos de millora continuada.

http://www.ihi.org/resources/Pages/Publications/PursuingTripleAimFirstSevenYears.aspx

El model actual de provisió de serveis està massa estructurat i pateix rigideses que el llasten a l'hora de donar respostes efectives a molts dels problemes reals de salut d'avui, i la disrupció desitjada ha de venir de la mà de projectes amb fort lideratge clínic, objectius ben definits i models organitzatius integradors. 


Jordi Varela

Editor