L'optimisme ancestral i la tempesta perfecta

L'optimisme dels pacients

Quan les persones emmalaltim, o tenim por de fer-ho, per regla general confiem en els metges i, per extensió, en els sistemes sanitaris. Però ho fem més del compte? Una revisió sistemàtica, elaborada per investigadors del Centre for Research in Evidence-Based Practice de la Universitat de Bond (Austràlia), a partir de 35 enquestes (27.323 pacients en conjunt), conclou que el 88% de les persones sobreestimen els beneficis reals de les actuacions clíniques, mentre que el 67% infravaloren els efectes adversos.

Vegi'n, per exemple, que les expectatives de les persones en la reducció del risc de morir per part dels programes de prevenció secundària dels càncers de mama, de pròstata i d'intestins estan molt per sobre de les dades reals. La part fosca de les barres correspon al percentatge dels enquestats que sobreestimen els beneficis de les respectives proves preventives, i les creuetes de la dreta indiquen en quines d'elles aquest percentatge és igual o superior al 50%.

En el següent gràfic he triat les expectatives de les persones en les complicacions de les intervencions d'artroplàsties de maluc i genoll, la necessitat d'una segona intervenció de cataractes i les probabilitats de no millorar el dolor després d'operar-se de l'esquena. La part fosca representa el percentatge de persones que creuen que aquests efectes no desitjats, o adversos, passen menys del que realment s'observa a la realitat. A les tres enquestes els percentatges d'optimistes han estat iguals o superiors al 50%.

L'optimisme dels metges

Els mateixos autors han publicat una altra revisió sistemàtica de 48 enquestes fetes a un global de 13.011 metges, de la qual es dedueix que només un 11% dels professionals saben valorar, en la seva justa mesura, els beneficis de les activitats clíniques preguntades, mentre que un escàs 13% es mostren ben informats dels efectes adversos corresponents. De la resta, quasi un 80%, la majoria opta, com els pacients, per l'optimisme, tant pel que fa als efectes positius com als negatius.

Per il·lustrar-ho, també he triat, de la llista d'enquestes, algunes que crec interessants. A la següent es veu com la majoria dels metges sobrevaloren (franja fosca de les barres) la reducció de fractures de fèmur i de càncer de colon a causa del tractament hormonal substitutori (HRT), i la capacitat dels antibiòtics per disminuir el dolor i la febre a les persones amb amigdalitis o amb otitis mitjana aguda (AOM).

I, per acabar, alguns exemples (sense gràfic perquè la tria que he fet es troba dispersa en la llista) sobre l'opinió dels professionals respecte els efectes adversos. Resulta intrigant que més de la meitat dels metges infravalorin la probabilitat de paràlisi dels nervis recurrents com a conseqüència de les tiroidectomies subtotals, però que també ho facin del risc de morir com a resultat d'una prostatectomia transuretral o dels riscos inherents a les colonoscòpies preventives. Per altra banda, no deixa de tenir un aire ideològic que la majoria de metges sobreestimin els riscos d'hemorràgia i de mort dels avortaments per aspiració.

La pràctica clínica moderna pateix moltes tensions —gairebé totes elles en la direcció del sobrediagnòstic i del sobretractament—, entre les més conegudes, el clima consumista de la societat actual, la pressió de la indústria i la pràctica de la medicina defensiva. Però ara resulta que l'evidència ens aporta un nou element: l'optimisme forassenyat de pacients i metges, el qual no fa més que empitjorar les coses. La tempesta perfecta.

Jordi Varela
Editor