Mentre els plans de salut de les conselleries parlen d'experiència dels pacients, resultats i integració, els respectius serveis autonòmics de salut s'entossudeixen a retre comptes de satisfacció, activitat i processos.
Els registres sanitaris i les històries clíniques electròniques controlen tots els moviments i els consums sanitaris dels ciutadans i, per altra banda, els analistes disposen d’instruments poderosos, alguns d’ells fins i tot intel·ligents. El món de les dades sanitàries està fent un salt a l’alçada dels temps que vivim, i ara la pregunta és: amb tota aquesta disponibilitat de dades s’està elaborant una informació que respongui als valors de la societat actual? Per saber-ho he donat un cop d’ull a alguns plans de salut de diverses conselleries del ram, on, de manera indefectible, he observat que tots ells es proposen centrar-se en els pacients, treballar per a la millora dels resultats de salut poblacionals i elaborar estratègies per a la integració de serveis. Amb aquestes fites tan elevades a la retina, la meva sorpresa ha estat quan he revisat les memòries anuals dels corresponents serveis autonòmics de salut, en les quals he vist, decebut, com s’entossudeixen a retre comptes sobre munts d’informació d’activitat, com per exemple la freqüentació que els ciutadans fan de les instal·lacions sanitàries, el nombre de consultes que es generen, els medicaments que es dispensen, la quantitat de pacients hospitalitzats, el nombre de persones en llista d’espera quirúrgica, la composició de les plantilles professionals, amb especial cura als costos de tot plegat, a més d’un reguitzell impressionant de xifres tècniques per l’estil. Els sistemes sanitaris continuen emetent avui els mateixos paràmetres informatius que quan van començar a fer-ho cap allà els anys vuitanta del segle passat, quan les pantalles eren negres i les lletres verdes.
La central de resultats catalana, l’excepció
L’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya de l’AQuAS és l'excepció del divorci regnant a Espanya entre l’emergent riquesa de les dades i la pobresa de la informació oficial, amb el permís del SERMAS (Madrid) que des de fa poc està fent evolucionar un observatori de resultats en salut encara incipient. Des del 2011 l’Observatori de l'AQuAS ofereix informes anuals que van començar pels àmbits hospitalari i d'atenció primària, però que any rere any s’han anat estenent a tot el sistema: sociosanitari, salut mental i addiccions, territorial, salut pública, emergències, formació i recerca. Les dues principals característiques que defineixen aquesta central de resultats de salut és que l’objecte de la mesura són les institucions proveïdores de serveis i que l’instrument comparatiu és el benchmarking, comptant amb que la informació és a cara descoberta i que els indicadors, sempre que és possible, es refinen i s’ajusten per les diferents variables que els poden influir. Val a dir que l’espectre de matèries que es mostren és molt ampli: satisfacció, adequació, efectivitat, eficiència, seguretat i sostenibilitat, entre d'altres. També cal afegir que, cada any, l’informe es presenta en públic i que els responsables clínics que han obtingut els millors resultats en les diverses matèries són invitats per l’AQuAS a explicar-se i, sovint, a debatre sobre els motius dels seus bons resultats en el marc de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.
La central de resultats catalana, tot i ser un gran avenç, des del meu punt de vista està encara massa centrada en l’interès de les organitzacions i dels professionals i no aborda amb prou valentia l’avaluació dels reptes dels sistemes sanitaris d’avui, especialment els de l’atenció centrada en els pacients, la integració de serveis i els resultats en salut. Per altra banda, malgrat l’esforç de les infografies publicades, potser convindria que l'Observatori evolucionés cap a una web interactiva on els ciutadans poguessin, amb un clic, veure informació contrastada dels resultats dels seus centres sanitaris referents, com ja ocorre a França (Scope Santé), Austràlia (My Hospitals) o Estats Units (The Leapfrog Group).
La greu llacuna informativa sobre els resultats en salut
Les informacions sanitàries que ofereixen els sistemes sanitaris pràcticament mai parlen dels resultats en salut i, quan ho fan, com és el cas de la central de resultats catalana, se cenyeixen bàsicament a mortalitat i reingressos, sense prestar atenció als objectius que, gràcies a iniciatives com el International Consortium for Health Outcomes Measurement (ICHOM), els pacients estan reclamant com a valuosos, com serien per exemple: les activitats de la vida diària, la incontinència d’esfínters, la disfunció sexual, el limfedema de braç secundari a mastectomia o els dies a casa lliures de discapacitat en múltiples processos de malalties cròniques. Porter, Larsson i Lee a “Standardizing Patient Outcomes Measurement” han revisat els 1.958 indicadors del National Quality Measures Clearinghouse (NQMC) de l’agència nord-americana de qualitat (AHRQ) i han conclòs que només 139 d’ells (el 7% del total) mesuraven resultats en salut.
Els sistemes sanitaris s’han encallat explicant que treballen molt, que són molt resolutius, que gestionen els processos amb la màxima qualitat del que són capaços, però encara no s’han adonat que el que de debò interessa als ciutadans és saber quin valor, en termes de salut percebuda, els aporta tanta activitat.
Jordi Varela
Editor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada