divendres, 16 de novembre de 2018

La prescripció infermera: una novel·la en fascicles







A ningú vinculat a l’àmbit de la salut se li escapa que parlar de prescripció infermera (PI) genera controvèrsies, dubtes, neguits, preguntes, discrepàncies, preocupació, impotència i molts més adjectius. 


Aquest és el tercer article que escric sobre PI en aquest blog i pronostico que no serà el darrer: El viacrucis de la prescripció infermera i La prescripció infermera: de viacrucis a serial van ser els dos anteriors. 

El passat 23 d’octubre es va fer pública la modificació del Reial Decret sobre indicació, ús i autorització de dispensació de medicaments i productes sanitaris d’ús humà per part de les infermeres, altrament dit prescripció infermera (PI). Aquest decret modifica el publicat el 23 d’octubre de 2015, el qual va deixar totes les infermeres i els infermers espanyols en una situació de total desemparament legal davant una activat que fèiem i vam continuar fent relacionada amb la prescripció de productes sanitaris i fàrmacs.


En aquest post m’he permès fer una anàlisi, totalment personal, d'alguns aspectes que em preocupen i ens ocupen. I ho faré a partir de preguntes que m’han arribat o bé m’he plantejat a partir de l’aprovació de l’actual RD. 

  • Per què s’ha aprovat ara? Segurament per no haver de fer front a un daltabaix en la campanya de vacunació antigripal. A Catalunya aquesta situació ja la teníem resolta arran de la publicació, fa dos anys, del decret de la Direcció General d’Ordenació Professional i Regulació Sanitària de la Conselleria de Salut que assenyalava que “...les actuacions de les infermeres i infermers en l’àmbit de la vacunació, desenvolupades en compliment del calendari de vacunacions sistemàtiques, no vulneren el que estableix l'RD, i no comprometen, en cap cas, la cobertura plena de les pòlisses d’assegurança de responsabilitat civil professional”.
  • És bo aquest RD? De ben segur que millor que no tenir-lo, però penso que continua sent un pedaç a una situació que ja porta cua des de l’aprovació de la Llei 29/2006, de 26 de juliol, sobre garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris. El que realment seria útil és modificar aquesta llei. 
  • Per què modificar la Llei del medicament? Perquè aquesta llei no cataloga les infermeres com a prescriptores sinó que les habilita per indicar i autoritzar la dispensació de fàrmacs i productes sanitaris. Per tant, aquí comença el primer entrebanc, no reconèixer la infermera com a prescriptora. A més, cal aclarir que la prescripció per part de la infermera no és una nova competència sinó que forma part del que fem diàriament i que és una activitat més inclosa en el procés d’atenció que porta a terme la infermera quan atén una persona, família o comunitat. 
  • Què passa amb els protocols i les guies de pràctica clínica i assistencials? L'RD diu que els protocols han de ser aprovats i validats per part de la Comissió Permanent de Farmàcia del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salud en un termini màxim de dos anys. I mentre no tinguem aquests protocols què passa? L'RD no ho determina. Només Andalusia pot seguir els protocols que ja té establerts, però a la resta de comunitats autònomes no està detallat.  Aquí és on veig el principal problema de tot l'RD. Pot passar que les infermeres estiguin acreditades, que l’ordre de dispensació i la signatura electrònica estiguin a punt, però que no tinguin protocols aplicables per a aquells medicaments i productes subjectes a prescripció mèdica. Un embolic.
  • Què té de bo aquest RD? Que l’acreditació serà descentralitzada per part de les comunitats autònomes i reconeix com a únics requisits tenir la titulació i haver treballat un any. Aquest pas significa que es reconeix la formació adequada per indicar, usar i autoritzar la dispensació de medicaments i productes sanitaris durant els estudis de grau. 
  • Quin és l'encaix amb el decret català? El decret català és complementari. Tot i estar redactat, està pendent de revisió i posterior aprovació perquè no presenti contradiccions amb l'RD estatal. Podria ser la clau per solucionar certs desencaixos sobre l’aplicació dels protocols. 
  • La prescripció infermera (PI) és una problema de les infermeres? En absolut, implica tots els actors del sistema sanitari. La regulació de la PI no és un problema, ans al contrari, pot ser part de la solució de molts problemes organitzatius del nostre sistema de salut i, molt específicament, de l’atenció primària. 

És absolutament necessari que els polítics i els gestors tinguin una visió àmplia dels serveis que volem oferir i de la capacitat professional de què disposem. La plena participació de les infermeres, també en aquest àmbit, incrementaria la resolució, l'accessibilitat i l'eficiència del sistema. No tenir en compte la situació actual omple de més burocràcia l’activitat del metge sense aportar-hi valor i fa més ineficient i més burocràtic el sistema també per al pacient. Ignorar el problema, no facilitar possibles solucions o, directament, oposar-s’hi només pot respondre a un greu desconeixement del sistema, a interessos de determinats grups de pressió o a prejudicis. 

Què cal fer a partir d’ara?
Que els responsables polítics de les comunitats autònomes siguin àgils a l'hora de tramitar les acreditacions, la signatura electrònica i els models de les ordres de dispensació i a l'hora de determinar els protocols per fer efectiva la PI.

La realitat és tossuda i, malgrat els entrebancs legals, corporatius i d’encaix en el sistema, les infermeres i infermers seguirem prescrivint tinguem ben regulada o no una llei que arriba 20 anys tard.  Perquè les persones que diàriament atenem ho necessiten. Perquè els professionals assistencials anem molts passos per davant de les lleis fent la feina que sabem fer i per a la qual hem estat formats. Perquè aquesta feina encara és més útil perquè la fem amb visió d’equip interdisciplinari. I perquè el sistema de salut no es pot permetre perdre oportunitats de ser més eficient i resolutiu.

dilluns, 12 de novembre de 2018

La mala ciència, una llosa per a la pràctica clínica de valor








@varelalaf
Andy Brunning és un professor britànic editor d'un blog de gran impacte, “Compound Interest”, que produeix materials gràfics per a la millor comprensió de la química. Brunning, després d’una experiència compartida amb investigadors biomèdics, es va adonar de les tensions existents en aquesta camp i va editar un post excel·lent sobre quins són, segons el seu entendre, els eixos que caracteritzen la mala ciència, dels quals m'agradaria destacar els següents: titulars sensacionalistes, llenguatge especulatiu, conflictes d’interessos, confusió entre correlació i causalitat, resultats no reproduïbles i, massa sovint, mostres no representatives, absència de grup control, absència de doble cec i presentació de resultats parcials.

divendres, 9 de novembre de 2018

Recomanacions d'exercici físic i relació amb la salut mental








L'informe Lalonde va marcar una fita, els anys setanta, en destacar la importància dels estils de vida en la salut, per sobre de les característiques del sistema sanitari o de la biologia de la persona i proposant un canvi del model basat en la “curació” per un que impulsés la “promoció de la salut”. Dins dels estils de vida més relacionats amb la salut s'inclou l'exercici físic. Ja ens advertia Plató: “La manca d'activitat destrueix la bona condició de tot ésser humà, mentre que el moviment i l'exercici físic la conserven”.

dilluns, 5 de novembre de 2018

Com revertir l’escassa influència dels gerents en els resultats dels hospitals






Un estudi publicat per Harvard Business School ha analitzat l’impacte dels gerents en els resultats dels grans hospitals públics del NHS anglès. Els investigadors han emprat metodologia economètrica per parametritzar els moviments dels gerents en el seu pas per diferents hospitals, al mateix temps que altres mètodes no paramètrics. Els resultats de gestió que s’han seleccionat per a l’avaluació són una barreja d’indicadors de tipus financer, amb especial atenció al dèficit; d’eficiència, com les llistes d’espera i l’estada mitjana; de qualitat, com les taxes d’infeccions per MARSA; i d’efectivitat clínica, com la mortalitat a 30 dies de les persones amb infart de miocardi.

divendres, 2 de novembre de 2018

Salut de precisió: recomanacions per a estratègies preventives en persones grans








En una entrada d’aquesta mateixa columna de fa més de dos anys (maig de 2016), vaig parlar de la necessitat d’una "medicina de precisió" en l’abordatge de la persona gran amb necessitats complexes, perquè davant de l’envelliment –caracteritzat intrínsecament per canvis multifactorials– i la complexitat cal tenir en compte una multiplicitat d’aspectes que inclou els biològics i clínics, de vulnerabilitat i pronòstic, socials i d’entorn, i també les preferències de la persona.

"Abordatge de precisió en l’atenció a la persona gran" era el lema del 24è Congrés Català de Geriatria i Gerontologia que vam celebrar a Barcelona la setmana passada. L’esdeveniment es va centrar en com aprofitar i sintetitzar aspectes tecnològics i de big data amb una atenció adequada, centrada en la persona, dins de la geriatria i la gerontologia, però també en les moltes altres disciplines i especialitats que ara s’enfronten a escenaris de persones envellides.

dilluns, 29 d’octubre de 2018

Evitar transfusions innecessàries: una pràctica de valor que necessitaria més suport






Només un 7% dels hospitals espanyols disposen de programes "Patient Blood Management"


El 2014, una meta-anàlisi i una revisió sistemàtica van demostrar que el fet de ser restrictius en la prescripció de les transfusions redueix complicacions cardíaques, risc de noves hemorràgies, infeccions i mortalitat, a més de millorar altres aspectes relacionats amb les complicacions, per la qual cosa els esforços dirigits a ajustar les indicacions a les estrictament necessàries estan considerats com pràctiques de valor, però per fer-les efectives s’han de vèncer resistències fortament arrelades en els costums. Els estudis observacionals venen mostrant enormes variacions en la taxa de transfusió per a un mateix procés clínic. Per posar un exemple, als EUA s'ha documentat una variabilitat del 7,8% al 92,8% en l'ús de sang a les intervencions de bypass coronari, la qual cosa és un reflex de la manca de rigor en aquesta pràctica clínica.

divendres, 26 d’octubre de 2018

Escapar de la bombolla biomèdica









Una de les cites més recurrents en gestió clínica és el concepte porterià de valor en salut, que s'ha d'establir en funció de l'interès del pacient i no de la resta d'agents, és a dir, professionals, gestors, investigadors, administració, indústria biomèdica, etc. Segons aquest concepte, el propòsit últim de la recerca i la innovació en salut hauria de ser proporcionar el màxim benefici als pacients i a la societat. No obstant això, tal com comentava en la meva última entrada en aquest blog, sovint les prioritats de la recerca i les necessitats reals dels pacients i de la societat van per camins diferents.

Theresa May ha anunciat aquest any el compromís, per a 2027, de dedicar el 2,4% de PIB del Regne Unit a R+D, la qual cosa suposa una xifra mai vista i una gran oportunitat per al sector salut, que és un dels més potents de la indústria britànica. Per fer-se una idea de la magnitud d'aquest compromís convé saber que, segons dades d'EUROSTAT, l'any 2016 Europa, el Regne Unit i Espanya van dedicar el 2,03, l'1,69 i l'1,19% del PIB, respectivament, a R+D.

dilluns, 22 d’octubre de 2018

Salut comunitària basada en l'evidència








La salut comunitària és un model d’intervenció que té per finalitat la millora de la salut d’una col·lectivitat definida que s’hauria d’exercir des dels serveis d’atenció primària amb la finalitat d’ajustar les seves accions a la realitat social de cada territori. Les competències de l’atenció primària en la salut comunitària es podrien resumir en quatre punts: a) promoció d’hàbits saludables en el marc de les condicions de vida de cada persona, b) promoció de la salut, c) foment de l’auto-cura i d) desmedicalització de la vida quotidiana.

@varelalaf

divendres, 19 d’octubre de 2018

Demanem als pacients que canviïn els seus hàbits, però, i nosaltres?








La gestió del canvi cultural és un dels factors més crítics en la implementació de programes de millora de la qualitat, la seguretat i l'experiència del pacient. El mateix que els passa als nostres pacients quan els demanem que modifiquin el seu comportament per tenir una vida més saludable, ens passa als professionals sanitaris al nostre entorn de treball: no ens és fàcil canviar la manera de fer les coses.

En el procés de canvi hi ha un moment determinat en el qual ja coneixem els protocols correctes i tenim clars els sistemes i comportaments que hem de corregir. Tot i així,  després d'un període inicial d'implementació sistemàtica tenim tendència a tornar als comportaments antics, aquells que ens semblen més naturals i familiars.

dilluns, 15 d’octubre de 2018

La teoria dels reservoris i el sobrediagnòstic del càncer








La medicalització de la prevenció del càncer ha generat una certa confusió en moltes persones que han arribat a pensar que fent-se les revisions recomanades evitarien el risc de desenvolupar la malaltia, amb el que vindria a ser una semblança amb els controls anuals dels automòbils. La qüestió, no ben explicada ni entesa, és que moltes degeneracions canceroses de cèl·lules, especialment les glandulars (tiroides, mama i pròstata), no progressen, o ho fan d'una manera molt lenta. Els nostres cossos estan resignats, doncs, a conviure amb reservoris de càncer, per la qual cosa la seva detecció i tractament és una font de sobrediagnòstic. El següent gràfic del National Cancer Institute és molt il·lustratiu del fenomen.

divendres, 12 d’octubre de 2018

El management segons Elon Musk. Tesla, SpaceX i SolarCity








Elon Musk és un dels emprenedors de moda i  segurament el més controvertit del moment. És al capdavant de Tesla, SpaceX i SolarCity, tres empreses joves, ambicioses i dinàmiques que mostren fins on està disposat a arribar per canviar el món mitjançant internet, les energies renovables i la cursa espacial a Mart.

Aquest estiu ha ocupat titulars per diferents motius. Primerament, proposant solucions tècniques per rescatar els nens atrapats a Tailàndia i acabar insultant el seu monitor. En segon lloc, i probablement el més sonat, amb l'anunci via tweet de privatitzar Tesla per 420 dòlars. En el context financer i borsari americà, privatitzar una empresa que cotitza en borsa significa recomprar-ne totes les  accions. L'acció va reaccionar amb força i també ho va fer el consell d'administració, que ha acabat amb el seu càrrec. Poc després, Musk tornava a anunciar problemes en la producció del Model 3 i va voler assegurar al mercat que està fent tot el que pot i va donar a conèixer la seva extenuant jornada de treball: 120 hores setmanals. Per rematar-ho, en una entrevista de ràdio va acceptar fumar marihuana en directe. Ningú no pot negar que passi desapercebut per més tímid que sembli.

dilluns, 8 d’octubre de 2018

L'entrevista clínica es troba lluny del seu millor moment








@varelalaf
La formació dels metges en entrevista clínica es troba lluny del rigor exigit en altres camps considerats bàsics com l’estadística, l’anatomia o la fisiologia. Aquest és un fet difícil d’entendre, donat que és obvi que si un metge no escolta el relat del pacient amb professionalitat, el raonament clínic quedarà, de ben segur, seriosament esbiaixat, induint a proves innecessàries i a errors diagnòstics. Malgrat la manca d’estudis rigorosos sobre el tema, una revisió sistemàtica i una meta-anàlisi suggereixen que una comunicació efectiva té impacte en els resultats de salut. De les conclusions d’aquest treball es desprèn que una relació metge-pacient de qualitat és equivalent, o fins i tot superior, a la prevenció de l’infart de miocardi atribuïble a prendre una aspirina diària durant cinc anys. Ep! I sense risc d’hemorràgia digestiva.

divendres, 5 d’octubre de 2018

Narrativa, expectatives i resultats rellevants per als pacients








En començar la residència, durant les guàrdies experimentava una certa frustració amb pacients als quals, malgrat haver-los fet una correcta valoració i haver-los diagnosticat una patologia senzilla i tractable, quan eren donats d'alta no estaven gaire satisfets o, fins i tot, una mica disgustats. Al cap del temps vaig identificar que almenys un dels meus errors era l'abordatge dels pacients. Excessivament centrat a diagnosticar una patologia com qui vol encertar una pregunta d'examen, no prestava atenció a allò que portava realment el pacient a visitar-se, la seva preocupació, que no es resolia donant-li simplement un diagnòstic i un tractament. Quan ens toca viure aquestes situacions, ens resulta traumàtic, frustrant i desconcertant. D'altra banda, poden derivar en sobreactuacions que no fan altra cosa que conduir al sobretractament arran de la demanda reiterada del pacient en diferents punts del sistema. Això por ser degut al fet que la solució clínica que oferim no resol altres preocupacions que no han estat identificades en l'entrevista clínica, o al fet que les expectatives del pacient no s'han ajustat a uns resultats realistes i aquestes, per tant, esdevenen inassolibles.

dimecres, 3 d’octubre de 2018

L'addicció social a la biometria








Els miralls són superfícies polides que reflecteixen la imatge que s'hi projecta. És una tecnologia que ja coneixien els antics egipcis i grecs i que ha evolucionat amb el temps. Avui la major part de la població porta un mirall a la butxaca que a més a més permet immortalitzar les imatges que hi arriben en forma d'autofoto. D'altra banda, els miralls moderns reflecteixen múltiples variables i informacions del seu amo. En mesuren els passos i la distància que recorre, el patró d'activitat, els desplaçaments, el nivell de comunicació. Poden mesurar el seu ritme son/vigília i emetre un informe sobre la qualitat del son i, si els connectem algun adminicle específic, arriben a mesurar la tensió arterial, el sucre en sang i fins i tot a fer un electrocardiograma.

dilluns, 1 d’octubre de 2018

El diagnòstic precoç del càncer colo-rectal, trenta anys després








Els sistemes sanitaris fa temps que planegen programes poblacionals per a la detecció precoç de certs càncers mitjançant tècniques diagnòstiques sorgides de l’àmbit de la clínica, com ara l’antigen prostàtic específic (PSA), les mamografies, les ecografies o l’estudi de sang oculta en femta, que és el cas que ens ocupa. Aquest assumpte està generant confusió en la societat, perquè una cosa és tenir cura de la pròpia salut i l’altra, ben diferent, és sotmetre’s a proves mèdiques per descobrir tumoracions en les seves fases inicials. D’altra banda, també es generen incomoditats entre els professionals, perquè no és el mateix atendre pacients que cerquen ajuda per problemes de salut, que proposar proves massives a la població sana.

@varelalaf

divendres, 28 de setembre de 2018

Què podem fer perquè les guies de pràctica clínica es llegeixin?








Laura Diego Del Río i Pedro Rey

Durant les darreres dècades s'ha produït un augment dramàtic de la informació clínica disponible per als professionals sanitaris i s'han establert documents de referència de best practice en diferents àrees de la medicina. En són un exemple les nombroses guies de pràctica clínica elaborades per multitud d'institucions diferents. Malgrat la gran quantitat de crítiques que han rebut sobre les limitacions que presenten, la seva elaboració s'ha acompanyat d'un gran esforç per establir els estàndards de qualitat i d'una quantiosa publicació de literatura sobre les estratègies d'adopció de guies en la pràctica clínica. Tanmateix, davant tal abundància d'informació hi ha certs dubtes sobre si realment s'arriben a llegir i utilitzar. N'analitzarem les principals raons i veurem què es pot fer per canviar aquesta (manca de) pràctica, sota el prisma de l'economia del comportament.

dimecres, 26 de setembre de 2018

Que em vegi el meu metge de tota la vida, si us plau








Si vostè és una lectora, és probable que sempre vagi a la mateixa perruqueria i segurament li agrada ser atesa pel “seu perruquer” de sempre. En cas de ser home, probablement també aprecia trobar una cara coneguda arreglant-li els cabells i evitar així haver d'explicar quina mena de tall desitja. Fins i tot és possible que en alguna ocasió hagi retardat uns dies la visita en assabentar-se que la persona que habitualment l'atén està gaudint d'uns merescuts dies de descans. I aquesta sensació també la deu haver experimentat possiblement amb professionals d'altres sectors. En general, ens agrada que els cabells, les ungles, el peix o la fruita ens els dispensi “la nostra” persona de confiança i no som capaços de canviar de botiga.

dilluns, 24 de setembre de 2018

Urgències hospitalàries: el camp de refugiats del sistema sanitari








@varelalaf
La societat compta amb grups poblacionals emergents amb necessitats socials i sanitàries difícils d’encaixar en el model d’oferta de serveis, i així veiem com moltes persones fràgils i vulnerables son recollides per les ambulàncies i van a raure a les urgències hospitalàries, les quals esdevenen un camp de refugiats, tal com li agrada anomenar-les a Sara Kreindler, cap de recerca d'innovació de sistemes de salut de la Universitat de Manitoba (Canadà). Amb la finalitat de posar ordre a aquests camps de refugiats de la sanitat, s’observen moltes iniciatives arreu: implantació de triatges, unitats d’observació, unitats geriàtriques, noves infermeres gestores de casos, infermeres entrenades en avaluació geriàtrica o unitats d'hospitalització a domicili, per posar només alguns exemples. Per ajudar-nos a analitzar un problema que no sabem com abordar, Sara Kreindler ha elaborat un estudi qualitatiu en el marc d’una regió del Canadà, del qual ha conclòs que les intervencions parcials que tenen per finalitat millorar la fluïdesa de l’atenció urgent als pacients complexos, mostren tres paradoxes:

diumenge, 23 de setembre de 2018

A propòsit de l'efectivitat de les vertebroplàsties (a mode de rectificació)








En el post de dilluns passat (17 de setembre), vaig afirmar que l'efectivitat de les vertebroplàsties estava qüestionada basant-me en els resultats d'un assaig clínic, "A Randomized Trial of Vertebroplasty for Osteoporotic Spinal Fractures" publicat al NEJM el 2009. He d'admetre, però, que la meva cerca no va ser completa, de la qual cosa m'ha fet adonar un comentari d'Antonio Luis Pérez Abela, Cap de la Unitat de Raquis de l'Hospital Universitari Virgen de las Nieves de Granada, qui m'ha facilitat l'enllaç a la publicació d'una revisió sistemàtica i meta-anàlisi, "Comparing Percutaneous Vertebroplasty and Conservative Therapy for Treating Osteoporotic Compression Fractures in the Thoracic and Lumbar Spine: A Systematic Review and Meta-Analysis" publicat a The Journal of Bone and Joint Surgery el 2016, en el qual es demostra que, fins a un any després de la intervenció, la vertebroplàstia redueix el dolor en comparació amb el tractament conservador, en pacients amb fractura vertebral d'origen osteoporòtic amb compressió.

divendres, 21 de setembre de 2018

La meva UBA no funciona, però no me la toqueu, si us plau








Els països occidentals amb els sistemes sanitaris més eficaços i eficients disposen d'una atenció primària forta, que vertebra els serveis de salut al seu voltant promovent el treball en equip, multidisciplinari, facilitant la capacitat de gestió que es transfereix als equips mitjançant autonomia de gestió o gestió autònoma, de manera que aquesta, l'atenció primària, sigui la porta d'entrada al sistema, i oferint una àmplia cartera de serveis en aquest nivell.
Fotografia: @AP12causas

Però malgrat  que hi ha un consens internacional, sovint les polítiques i la planificació sanitàries no es mouen en aquest sentit i, en el nostre entorn, allò que és recomanable topa frontalment amb interessos diversos que n'impedeixen el desenvolupament adequat.

dimecres, 19 de setembre de 2018

Un nou format de visita clínica: visites mèdiques compartides (SMA)








El model d'atenció centrat en el pacient suggereix la necessitat de redefinir alguns models d'atenció i buscar-ne d'altres que alhora donin resposta alhora a les necessitats dels pacients i dels professionals. Un exemple d'atenció innovadora és el que afecta la consulta mèdica tradicional, que es mostra insuficient per a l'abordatge de determinades malalties amb un component psicosocial destacat. 

dilluns, 17 de setembre de 2018

Vertebroplàsties i artroscòpies de genoll: dues intervencions qüestionades per l’evidència








@varelalaf
La mesura de l’efectivitat clínica de les intervencions quirúrgiques, malauradament, no és un fet massa freqüent. En aquest terreny, el disseny d’assaigs clínics elaborats amb rigor i ben executats té les seves complexitats, especialment quan el grup control és sotmès a cirurgia falsa (sham surgery). Per aquest motiu, val la pena difondre les conclusions d’estudis consistents que desperten dubtes sobre l’efectivitat de decisions que cada any fan passar pels quiròfans a milers de ciutadans, els quals han d’acceptar els riscos, no menystenibles, inherents a l’intervencionisme quirúrgic. En aquesta direcció, no fa massa vaig comentar els pobres resultats que un assaig clínic havia demostrat per a les angioplàsties coronàries amb col·locació de stents en pacients amb angina estable i, en la mateixa línia, avui he seleccionat dos assaigs clínics relacionats amb intervencions ortopèdiques.

divendres, 14 de setembre de 2018

Reflexions sobre reformes dels sistemes sanitaris


L'estiu s'acaba i les recopilacions ho fan amb tres reflexions sobre qüestions estructurals del sistema. Ens trobem dilluns, ja en directe.


El sistema sanitari americà pot esdevenir el millor del món?
El títol d'aquest escrit és la reproducció d'un altre publicat recentment a l'apartat "Perspective" de  The New England Journal...
Llegir més


Conseqüències qualitatives de l'imminent relleu generacional de metges
Ens preocupa de forma creixent la imminent jubilació massiva de...
Llegir més

dilluns, 10 de setembre de 2018

L'atenció a les persones fràgils, un assumpte desenfocat


Tota la lògica dels sistemes sanitaris està orientada a curar, però ara, cada cop pren més força la necessitat de tenir cura, fet que està posant a prova l'essència de moltes actuacions clíniques.


Disfàgia i “intervencions massives mínimes”: ètica, gestió i valor
En els darrers temps hi ha el risc que coses rellevants del nostre...
Llegir més


La solitud, un dels grans problemes de fer-se gran
La pràctica clínica viu en un castell, com si el món d'allà fora no existís, al cap i a la fi, un codi infart o un implant valvular aòrtic...
Llegir més

divendres, 7 de setembre de 2018

Innovar, motor de la millora contínua


Innovar és dur al món real l'avenç de la ciència, però l'esperit innovador dels professionals va més enllà d'això i la innovació ha esdevingut el motor de la millora contínua.


Innovació o decadència. No hi ha terme mitjà
La innovació no és una moda, és un fenomen estructural del futur, fruit en bona part de l’acceleració en la producció de coneixement...
Llegir més


Ara sembla que si no “cocrees” no ets ningú
En el camp de la salut, com en qualsevol altre camp, les modes existeixen, tal com mirava d’explicar en el meu post del mes de...
Llegir més

dimecres, 5 de setembre de 2018

Nova edició del curs online el 12 de setembre








El proper 12 de setembre, comença una nova edició del curs online (14,8 crèdits) i encara són a temps de matricular-se. La primera edició del curs va començar el febrer del 2016 i ja l'han fet (o l'estan fent) 493 alumnes, amb un 92% de finalització i una valoració global de 3,7 sobre 4.

Si volen augmentar el valor de la seva pràctica i, al mateix temps, tenir una visió molt actualitzada de la gestió clínica, els aconsello que no se'l perdin.