La polimedicació de la gent gran, un problema real per a la seva salut

@varelalaf

En una societat cada cop més envellida, el fenomen de la poli-medicació està emergint com un problema real de salut. Es tracta d’una qüestió de la qual, per començar, no disposem ni tan sols d’una definició convinguda. Alguns han dit que es tracta de la ingestió concomitant de quatre o més medicaments en els darrers tres mesos, altres eleven el llistó fins a cinc fàrmacs diferents, però la majoria de definicions, senzillament, no hi posen xifres. La realitat és, però, que moltes persones grans, proba-blement més del 40%, prenen cinc o més medicaments diaris.

La polimedicació sovint és fruit de la suma de prescripcions apropiades de fàrmacs d’efectivitat provada en persones amb diverses afeccions cròniques. En aquests casos, des del punt de vista de les guies de pràctica clínica, tot estaria en ordre, però la realitat és força més complexa perquè, per començar, no hi ha massa coneixement de les interaccions que més de dos medicaments poden infringir a les persones, en termes de cinètica o de dinàmica dels principis actius i, encara pitjor, de la potenciació dels seus efectes adversos. Per altra banda, la pràctica fragmentada de la medicina pot induir, per ella mateixa, a tota mena de duplicitats, especialment perquè es tracta de pacients que, en cadascun dels seus reiterats ingressos, reben abundants prescripcions dels pertinents especialistes que puntualment han tingut cura d’ells.

Fruit de tot plegat, a les farmacioles de les persones grans s’hi acumula un munt de medicaments suposadament efectius, als quals cal afegir-n’hi d’altres de dubtós valor, que no fan més que enredar la troca i, per acabar-ho d’adobar, amb tot l’arsenal disponible, els pacients, de manera erràtica, escullen els medicaments que els semblen que més els convenen, en funció d’intuïcions o de perspicàcies, o simplement del color de les pastilles. En resum, cadascun dels metges recepta d’acord amb les seves creences, la seva experiència o l’evidència publicada, mentre que els malalts, per la seva banda, prenen el que els sembla. Tot plegat un exercici d’incomunicació, malentesos, intoxicacions i malbaratament.

Prescripció raonada de medicaments

Davant de la problemàtica de la prescripció inapropiada de medicaments i de la polimedicació en persones grans pluripatològiques, Gordon Schiff i col·laboradors van descriure una sèrie de recomanacions dirigides als prescriptors, llista que van denominar “prescripció raonada de medicaments”, de les quals en destaco les següents (1):

-Decidir de manera conjunta metges i pacients els objectius que es volen aconseguir amb els tractaments.

-Abans de prescriure un medicament, considerar, i comentar amb els pacients, l’eventualitat d’un tractament no farmacològic, o simplement l’adopció d’una actitud expectant.

-Utilitzar un ventall limitat i ben conegut de medicaments.

-Ser prudents i escèptics amb els nous fàrmacs i les noves indicacions.

-Observar un elevat grau d’alerta per a les reaccions adverses.

A aquestes recomanacions pròpies de Gordon Schiff, per part meva n’afegiria dues més. Es tracta de dues propostes que requereixen el treball cooperatiu entre el metge prescriptor, la infermera referent i el farmacèutic d’atenció primària, i que crec que són oportunes per aconseguir ajustar els tractaments a la manera de ser de cada persona:

-Esbrinar quina és la capacitat de comprensió que cada pacient té de la càrrega del tractament, d’acord amb els principis del model de complexitat acumulativa descrit per Víctor Montori.

-Conciliar, de manera periòdica, la medicació i plantejar criteris de desprescripció. Aquesta és una tasca que la infermera ha de fer a la taula del menjador del pacient, en presència del seu cuidador i amb el suport del metge de família i del farmacèutic quan calgui.

Una enquesta feta a pacients de Medicare als Estats Units revela que a la majoria de persones grans els agradaria deixar de prendre tants medicaments, sempre que el seu metge ho cregui oportú. Sembla, doncs, que si volem reduir els excessos de la polimedicació, la pilota està al nostre terrat. 

-----------------
(1) En el Butlletí Groc d'abril-setembre 2011, vol 24, núm 2 i 3: "Prescripció saludable de medicaments en temps de crisi", en el quadre 4 de la pàgina 10, hi trobarà, traduïda al català, la llista completa dels principis per a una precripció més prudent de Gordon Schiff.

Jordi Varela

Editor