En medicina, avaluar i publicar permet introduir nous medicaments i noves tècniques. En gestió sanitària, avaluem i mesurem poc i potser per aquest motiu evolucionem tan lentament.
A l'editorial del novembre, Jordi Varela tractava sobre l'estudi publicat per Harvard Business School que demostrava l'escàs impacte dels gerents en els resultats dels grans hospitals públics del National Health Service, basat en una metodologia economètrica i avaluant indicadors com el compliment de l'equilibri financer, la llista d'espera, l'estada mitjana, les infeccions per MARSA i la mortalitat a 30 dies dels pacients amb infart de miocardi (document en pdf).
Faig classes en postgraus de gestió sanitària des de fa anys i les dues principals temàtiques que tracto són la gestió clínica i la integració entre nivells assistencials. Per desgràcia continuen molt vigents i els alumnes les perceben com a innovadores perquè el seu grau d'implantació és baix. En gestió clínica em baso en la burocràcia professional plantejada per Henry Mintzberg als anys vuitanta del segle passat. Explico que el nucli operatiu de les organitzacions sanitàries són els professionals mèdics i d'infermeria, que es coordinen mitjançant procediments i normes dissenyats bàsicament fora de l'organització, i que els professionals contacten directament amb el client per la qual cosa tenen una autonomia molt alta i prenen les decisions sobre l'atenció sanitària i sobre la major part dels costos sanitaris. I per tot això, concloc, se'ls ha de transferir el poder i la responsabilitat i implicar-los en tots els nivells –macro, meso i micro– de la gestió sanitària. I que un dels grans reptes de l'alta direcció és implicar els professionals en la gestió.
Estudis com el publicat per Harvard Business School són estimulants per reaccionar. Jordi Varela apostava per òrgans de govern forts, per comandaments intermedis de màxima qualitat, formats i entusiastes, i pel diàleg entre directius i professionals. Ho complementaria amb apostar de debò per la gestió clínica, és a dir, per transferir poder i responsabilitat als professionals assistencials dotant-los de les eines necessàries i acompanyant-los de models organitzatius adequats. I demostrar si aquest és el camí correcte mesurant-ho.
Avaluar i publicar hauria de ser, tant en gestió sanitària com en medicina, el motor del canvi. I si els professionals assistencials s'impli-quen en la gestió es tracta que apliquin el que ja fan en medicina, adaptant-ho (no es tracta de fer assajos clínics) i considerant la perspectiva del pacient. I potser llavors la gestió clínica passarà de moda perquè ja estarà implementada i podrem renovar les temàtiques en els postgraus de gestió sanitària.
En medicina, el moviment del Right Care planteja el repte d'implementar les pràctiques assistencials que s'ha evidenciat que funcionen i aporten valor. Us imagineu el Right Management a partir de les evidències en gestió?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada