divendres, 29 de novembre del 2013

Ajustar els contractes al valor que aporten els serveis






El Dr Josep Vidal Alaball és un metge de família format a la Gran Bretanya i apassionat per la salut pública i comunitària. És un tuitaire compulsiu, molt actiu en temes d'innovació.

El link del tweet del Dr. Vidal Alaball ens dirigeix a la pàgina web del National Health Service anglès anomenada "Right Care", on s'afirma que l'objectiu del sistema sanitari és aportar més valor a la salut de les persones i, d'acord amb aquest enunciat, proposa que els contractes de serveis s'ajustin en funció d'aquest valor (Commissioning for value). I per deixar-ho clar, els del NHS adopten la definició de valor de Michael Porter: resultats clínics en relació als costos.

dilluns, 25 de novembre del 2013

"Ens ocuparem de tot": experiències locals

En el post de 18 de novembre parlava de la cadena de valor porteriana (Care Delivery Value Chain CDVC) com a instrument bàsic per elaborar l'estratègia de les Unitats de Gestió Clíniques i aquesta orientació a les necessitats del pacient la vaig resumir amb el lema: "Confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot". 

Com que sóc dels que penso que la teoria, si no es concreta, no serveix per a res, en aquest nou post he cregut convenient seleccionar tres experiències locals que crec que estan en l'òrbita de la teoria porteriana (encara que pot ser que no ho sàpiguen) i les he analitzat d'acord amb aquesta visió.

Programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR)

Els serveis públics de salut del nostre país han fusionat, amb molt d'encert, tres tipus de serveis de característiques d'antuvi ben diferents: els centres de planificació familiar, els ginecòlegs de suport a l'atenció primària i els serveis de Ginecologia i d'Obstetrícia dels hospitals. Ara, aquests programes tenen una cartera de serveis molt completa que abasta des de l'educació sexual per a joves, l'anticoncepció, l'atenció a l'embaràs, part i puerperi, la prevenció del càncer, l'atenció ginecològica i el suport psicològic. El missatge que els PASSIR donen és molt clar. "Treballem a la comunitat, a l'atenció primària i a l'hospital. Som sempre els mateixos i tenim la mateixa filosofia". Crec que aquesta darrera frase és més un desideràtum que una realitat. Però donem-la per bona. 

divendres, 22 de novembre del 2013

Digestió clínica?






Miguel Angel Mañez és un economista involucrat en funcions de gestió en el sistema sanitari a Elda. Mañez és molt conegut, fins i tot famós diria jo, per la seva gran activitat a la xarxa. Aquest tweet seleccionat ens remet a un post anomenat "Digestión clínica" del seu propi blog, "Salud con cosas", on reflexiona sobre què està passant amb la gestió clínica a Espanya. "Com pot ser que si aquest ja era un projecte de l'Insalud (que recordin que es va extingir el 2001) a hores d'ara encara estigui empantanegat?" Mañez es pregunta, i més endavant apunta: "La gestió clínica sona bé, però es detecta desconfiança entre els professionals".

dilluns, 18 de novembre del 2013

Unitats de Gestió Clínica: confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot

Michael Porter, en el seu llibre "Redefining Healthcare", aporta les bases de la cadena de valor d'un procés clínic. Ell ens ve a dir: no s'amoïnin tant per les guies de pràctica clínica, esforcin-se, en canvi, a compartir amb els pacients els objectius de salut que raonablement esperen aconseguir, aclareixin bé quina part dels resultats dependrà del propi pacient i quina dels professionals implicats. Després preocupin-se a mesurar els resultats aconseguits, a saber què els ha costat obtenir-los i competeixin en el mercat sanitari amb aquests valors a la mà. 

Que les dificultats pròpies del procés clínic no ens facin perdre el nord: l'efectivitat clínica és l'únic objectiu




divendres, 15 de novembre del 2013

A propòsit d'un cas: nova estratègia contra el malbaratament






El Dr. Benito Fontecha és un geriatre twitaire, no massa actiu a la xarxa, però en canvi molt selectiu, i l'altre dia va tenir la bona pensada d'escriure un tweet alertant-nos de l'aparició d'un post molt interessant al blog de JAMA Internal Medicine. Aquest article, linkat pel Dr. Fontecha, està signat per dos metges editors d'una secció encomiable de la pròpia revista que es diu: "Teachable moments".

dilluns, 11 de novembre del 2013

Diagnòstic per la imatge: ajustant la indicació

Saurabh Jha, un radiòleg de l'Hospital de la Universitat de Pennsylvania, en un article a New England (From imaging gatekeeper to service provider: a Transatlantic journey), explica que quan va fer el MIR al Regne Unit, els residents temien als radiòlegs, no en va un d'ells era conegut com el Dr. No. Després va migrar als Estats Units i ràpidament es va adonar que allà els radiòlegs, que actuaven, i facturaven, com a proveïdors, més aviat eren el Dr. Yes. La implicació del radiòleg en el raonament clínic havia desaparegut.

Hi ha una percepció generalitzada, i aquí també, que les grans inversions dels moderns equipaments de diagnòstic per la imatge estan augmentant l'ús desproporcionat que se'n fa, i la posició dels radiòlegs, molts d'ells implicats en les inversions, està lluny de la funció de gatekeeper lloada pel Dr. Jha. En aquest sentit és reveladora una carta publicada a JAMA Internal Medicine (Overuse of Magnetic Resonance Imaging), sobre una metodologia de consens (Rand Corporation University of Los Angeles California UCLA) per esbrinar el grau d'indicació de Ressonàncies Magnètiques per a casos de dolor lumbar i cefalea. Els resultats diuen que el 77% dels experts consultats, per exemple,  creuen que la indicació de RM en lumbàlgies de menys de 6 setmanes d'evolució és inapropiada, o no ben fonamentada.

divendres, 8 de novembre del 2013

Telehealth: continuen els resultats ambigus






Nuffield Trust és una organització britànica independent que promou la recerca de la medicina basada en l'evidència i les anàlisis de polítiques per millorar el sistema sanitari. El tweet d'aquesta organització ens condueix a un post redactat pel Director Científic de la institució, el Dr. Martin Bardsley, on parla d'uns primers resultats del projecte Whole System Demonstrator (WSD), un assaig de llarg abast que té per objectiu avaluar l'impacte de la introducció de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el sistema sanitari.

dilluns, 4 de novembre del 2013

Unitats de Gestió Clínica: experiències locals

En el post de dilluns passat vaig parlar de la necessitat de crear Unitats de Gestió Clínica. Recordi's, de manera esquemàtica, quines van ser les 7 bases imprescindibles per a la creació dels nous formats organitzatius, d'acord amb el concepte "Integrated Practice Unit" (IPU) de Michael Porter, que hi vaig descriure:


Ara, en aquest post, vull analitzar, a la llum de les bases prèviament definides, tres iniciatives locals: una d'atenció primària, una d'hospital i una altra de sociosanitari, que crec que ja han reeixit, o que estan en la bona línia:

Diabetis mellitus tipus II

Quan una persona es fa gran i li comença a fallar el pàncrees (20% de la població de més de 64 anys), el metge de família detecta el problema i l'equip de primària activa un programa suportat en l'educació sanitària i el seguiment per part de la infermera. Es tracta d'una experiència "diferent", perquè en aquest cas el pacient diabètic no es deriva a l'especialista, com passa amb altres patologies, ja que per als diabètics, la primària actua amb mentalitat d'atenció continuada especialitzada, més enllà del paper habitual de gatekeeper. A més a més, GEDAPS, un grup professional d'estudi de la diabetis a la primària, promou formació, avaluació i recerca, i els resultats publicats estan en primera línia mundial.

Com a model organitzatiu, l'atenció a la diabetis mellitus tipus II compleix quasi tots els requeriments de les "Integrated Practice Units" porterianes: pacients ben identificats, implicats i amb reforços formatius, lideratge clínic clar, definició de processos i plans terapèutics individualitzats, resultats clínics explícits (hospitalitzacions per descompensacions i complicacions pròpies de la diabetis) i avaluats força sovint. Penso, però, que al model li convindria ara un finançament en base capitativa ajustada per als riscos de la població definida. Aquest seria, ben segur, un avenç en la millora de la continuïtat assistencial.

divendres, 1 de novembre del 2013

Canvis estructurals: recomanacions de Saltman






Richard Saltman és professor de política i gestió sanitàries a la Universitat d'Emory a Atlanta i és, juntament amb un dels seus estudiants, Zachary Cahn, l'autor de l'article publicat al BMJ, al qual ens ha enviat el tweet de la setmana. Però abans de veure què diu Saltman, seria tot un detall presentar a l'autora del tweet seleccionat: Elena Torrente és politòloga i màster en gestió pública, està especialitzada en el sector sanitari i treballa a AQuAS.