En el post de 18 de novembre parlava de la cadena de valor porteriana (Care Delivery Value Chain CDVC) com a instrument bàsic per elaborar l'estratègia de les Unitats de Gestió Clíniques i aquesta orientació a les necessitats del pacient la vaig resumir amb el lema: "Confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot".
Com que sóc dels que penso que la teoria, si no es concreta, no serveix per a res, en aquest nou post he cregut convenient seleccionar tres experiències locals que crec que estan en l'òrbita de la teoria porteriana (encara que pot ser que no ho sàpiguen) i les he analitzat d'acord amb aquesta visió.
Programes d'atenció a la salut sexual i reproductiva (PASSIR)
Els serveis públics de salut del nostre
país han fusionat, amb molt d'encert, tres tipus de serveis de característiques d'antuvi ben diferents: els centres de
planificació familiar, els ginecòlegs de suport a l'atenció primària i els serveis de Ginecologia i d'Obstetrícia dels hospitals. Ara, aquests programes tenen una cartera de serveis molt completa que abasta des de
l'educació sexual per a joves, l'anticoncepció, l'atenció a l'embaràs, part i
puerperi, la prevenció del càncer, l'atenció ginecològica i el suport
psicològic. El missatge que els PASSIR donen és molt clar. "Treballem a la comunitat, a l'atenció primària i a l'hospital. Som
sempre els mateixos i tenim la mateixa filosofia". Crec que aquesta darrera frase és més
un desideràtum que una realitat. Però donem-la per bona.
Els PASSIR compleixen quasi tots els requisits porterians: tenen autonomia de gestió, disposen de recursos propis i actuen a tots els nivells assistencials. I això ho hauríem de lluir més, ja que no disposem de massa Unitats de Gestió Clínica que puguin dir: "Confiï en nosaltres, ens ocuparem de tot" com ho poden dir els PASSIR.
Penso, però, que molts dels PASSIR encara no han resolt el conflicte entre cultures i visions dels professionals de procedències diferents, els manca cohesió. I, per cert, no els aniria gens malament que avaluessin i publiquessin més. L'experiència s'ho mereix.
Clíniques oftalmològiques
L'ull és un òrgan molt ben delimitat i potser per això el missatge de les clíniques oftalmològiques és inequívoc. "Si té qualsevol problema ocular no ho dubti, confiï en nosaltres. Disposem dels professionals més experts i de l'última tecnologia. Ho resolem tot".
La cadena de valor (CDVC) d'aquestes clíniques és impecable, sempre que l'ull sigui l'únic òrgan afectat.
D'acord amb l'anterior, lògicament, la carència d'aquestes clíniques apareix quan l'afectació de l'ull respon a una malaltia sistèmica, la diabetis posem per cas. Llavors la manera d'actuar dels oftalmòlegs està lluny de la de ser actors actius en equips multidisciplinars. La seva resposta és exageradament sectorial. "Si té una retinopatia diabètica, ens ocuparem de tot, sempre que ens cenyim als problemes dels seus ulls, esclar".
Unitats d'Alzheimer
Donada
la gran variabilitat d'experiències d'unitats d'atenció a l'Alzheimer, a tall d'exemple, he seleccionat la
Fundació ACES de Barcelona, una institució de caire familiar, que abasta tot el
camp de les demències, i sobretot de l'Alzheimer.
ACES treballa per la sanitat
pública i per la privada, i fa anys que emet un missatge clar. "Si a la seva família apareix un problema de demència, vinguin a la nostra Fundació, ens n'ocuparem, disposem de reconeguts neuròlegs, suports diagnòstics, suports a les famílies, rehabilitació, serveis sociosanitaris, etc. I, a més, estem tan especialitzats que som un referent en formació i recerca".
Malauradament, com els passa a quasi totes les Unitats de Gestió Clínica, a part de publicar resultats de les activitats, les unitats especialitzades en Alzheimer només competeixen en confiança i serveis, però no hi veig traces de competir amb resultats, com per exemple. "Amb nosaltres els pacients mantenen nivells més alts d'autonomia, en cadascuna de les fases de la malaltia".
Crec que per a les Unitats
de Gestió Clínica més avançades, com són les dels tres exemples triats, ha
arribat el moment d'anar més enllà i, a més del "confiï en nosaltres", ara haurien de començar-nos a explicar per què ho hauríem de fer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada