Canvis estructurals: recomanacions de Saltman

Cal fer canvis estructurals als sistemes sanitaris? R Saltman ho recomana davant l'era de "l'austeritat perllongada" http://t.co/s0J0bgifDF
— Elena Torrente (@etorrente) October 23, 2013

Richard Saltman és professor de política i gestió sanitàries a la Universitat d'Emory a Atlanta i és, juntament amb un dels seus estudiants, Zachary Cahn, l'autor de l'article publicat al BMJ, al qual ens ha enviat el tweet de la setmana. Però abans de veure què diu Saltman, seria tot un detall presentar a l'autora del tweet seleccionat: Elena Torrente és politòloga i màster en gestió pública, està especialitzada en el sector sanitari i treballa a AQuAS.

L'article de Saltman, al qual fem referència, "Restructuring health systems for an era of prolonged austerity", escapa una mica dels límits naturals de les temàtiques d'"Avenços en Gestió Clínica", però m'ha semblat tant rellevant la reflexió que s'hi fa sobre la necessitat de canvis estructurals als sistemes sanitaris públics europeus, que he cregut convenient, amb l'ajuda de l'Elena Torrente, donar-ne avís als seguidors d'aquest blog.

Alguns destacats de l'article:

Les restriccions seran llargues, o per sempre, mentre que les necessitats augmentaran: més envelliment, més cronicitat, més tecnologia, etc. I de les retallades salarials i de les millores de les eficiències ja no se'n pot esperar gaire cosa més. Per la qual cosa Saltman creu que els sistemes públics, si volen preservar l'equitat d'accés, s'hauran d'esperonar en dues línies: responsabilitzar més els pacients (en termes econòmics també) i permetre l'entrada de capitals privats, i de models organitzatius també privats, de manera estructurada.

Una de les tendències hauria de ser trobar fonts complementàries de finançament i provisió en les situacions clíniques en les que tot fa indicar que la millor alternativa hauria de ser la de no actuar.

El principal repte que tenen avui les polítiques de salut és la reducció de les càrregues financeres i operatives del sector públic, tot minimitzant els riscos d'incrementar les desigualtats d'accés.

Cal reflexionar amb rigor sobre com poden evolucionar els sistemes europeus de salut més que no pas imitar el caòtic, ineficient i injust model nordamericà.