Unitats de Gestió Clínica: per a fer què?

Les divisions mèdiques dels hospitals es fonamenten en rígids organigrames, d'acord amb les especialitats mèdiques oficials. Ja sé que no caldria, perquè tots els tenim al cap, però per il·lustrar el que dic, adjunto el primer organigrama que Google ha escollit en resposta a la meva demanda:

Aquest model organitzatiu és força eficient quan ha de donar serveis a pacients amb patologies agudes i sobretot quan els procediments que se'n deriven són més o menys estandarditzables. Però en qualsevol altra circumstància, que en són un munt, les dificiències de coordinació entre serveis mèdics provoquen resultats francament millorables, i sovint decebedors.

En el camp de la Salut Mental i de l'Oncologia, especialment sensibles a la transversalitat, ja fa temps que es van generar instruments superadors dels compartiments estancs (reunions de circuit, comitès de tumors). Aquests models organitzatius es basen en protocols, plans terapèutics individualitzats i molta intensitat en la coordinació; i, com a conseqüència dels bons resultats d'aquestes experiències, hem vist aflorar arreu les anomenades Unitats Funcionals, que acostumen a ser iniciatives que volen anar més enllà de la simple coordinació, malgrat que la majoria d'elles no aconsegueixen superar dos topalls duríssims: l'autonomia real de gestió (poden contractar?) i la manca de recursos propis (tenen pressupost adscrit?).

Unitats de Gestió Clínica

Ara mateix estem veient moltes iniciatives de l'Administració dirigides a donar cobertura legal a la creació d'Unitats de Gestió Clínica, precisament per superar els esculls esmentats, i així aconseguir més autonomia de gestió i més responsabilitat per part dels professionals clínics en la gestió de recursos. I tot i admetent que aquest nou marc és encoratjador, la pregunta és: ¿Per què volem Unitats de Gestió Clínica? ¿Aportaran més valor a la salut de les persones o acabaran sent una nova constel·lació en el caòtic firmament de la gestió de pacients amb patologies complexes i poc estandarditzables?

Per avançar en aquestes reflexions i veure si es pot contestar a la pregunta "per a fer què?", m'ha semblat oportú donar un cop d'ull a veure què diu Michael Porter en la seva proposta de reorganitzar la sanitat en Unitats de Pràctica Integrada (IPU en anglès):

Si se'm permet, faré una interpretació (més que traducció) del pensament porterià, i per això els presento les bases que crec imprescindibles per a la creació d'Unitats de Gestió Clínica:

1. Caracterització del grup de persones (pacients) que optaran als serveis de la Unitat
2. Equip professional multidisciplinar amb funcions ben delimitades
3. Educació per a la salut i implicació del pacient en les decisions clíniques
4. Continuïtat assistencial més enllà dels límits tradicionals de nivells (primària, hospital, sociosanitari)
5. Lideratge clínic, definició de processos i elaboració de plans terapèutics individualitzats 
6. Autonomia de gestió i recursos propis (amb pressupost)
7. Avaluació de processos, però sobretot de resultats clínics, a més dels costos necessaris per obtenir-los

Veient aquests requeriments, penso que s'haurien de promoure Unitats de Gestió Clínica quan es tingui clar que per a determinats grups de malalts les noves estructures els oferiran serveis més adequats a les seves necessitats, els resultats clínics milloraran, i que tot això esdevindrà amb uns costos raonables, o fins i tot més baixos, en comparació al model organitzatiu actual.

Per al proper dilluns 4 de novembre estic preparant una anàlisi d'experiències locals d'Unitats de Gestió Clínica i veurem amb quina finalitat van néixer i a quin punt han arribat.