Experiència del pacient: debats i propostes

Segons Beryl Institute, l'experiència del pacient es compon de la suma de totes les interaccions que les persones tenen amb les organitzacions sanitàries, emmarcades per la seva cultura, la qual influeix en les seves percepcions a través de tot el procés clínic. En aquest recull, alguns dels col·laboradors del blog ens ho expliquen.

Decàleg del pacient
S'imaginen començar una història clínica en un entorn hospitalari amb la frase següent?: "És mare de tres fills, professora retirada...
Llegir més

Always Events per a l'atenció centrada en la persona
Què voldríem que passés si nosaltres, les nostres famílies o els nostres amics haguessin de ser atesos en un centre de salut?...
Llegir més

Aquest estiu, regala't un 5x1

"5 intensitats de provisió per a 1 sanitat més valuosa" és un llibre molt útil per reflexionar i renovar forces i, a més a més, no té contraindicacions ni se li reconeixen efectes adversos, potser és per això que, quatre mesos després del seu llançament, continua número 1 en vendes a la llista de "política sanitària" d'Amazon.

El suport emocional als pacients amb càncer, a propòsit de la psicooncologia

(Part I)

Si en el meu primer post, “I a nosaltres, quan ens toca?”, vaig abordar la necessitat d'impulsar la decisió clínica compartida en els trastorns mentals, a partir d'ara centraré el meu interès a comentar la importància que ha demostrat tenir suport emocional en el diagnòstic i tractament del càncer.

El diàleg clínic entre el metge i el pacient sobre el pronòstic i les cures del càncer en fases avançades influeix significativament en com avalua aquest tant els beneficis com els efectes secundaris del tractament. També afecta la manera com passa el temps en el període en què la seva vida acabarà i en com s'adapten els membres de la família a la malaltia i la mort del pacient. És molt important detectar les diferències personals quant a la necessitat de rebre informació. Mentre que un petit percentatge de pacients prefereix no ser informat, la major part considera molt valuosa tota la informació que rep relacionada amb el seu pronòstic i el seu tractament. L'intercanvi d'informació es produeix en una relació entre el professional i el pacient especialment sensible, en la qual han de mantenir una comunicació amb una càrrega emocional elevada i en la qual cal garantir que la informació sigui totalment compresa. És evident que el pacient, amb gran freqüència, presenta ansietat, entre molts altres factors, pels dubtes sobre el seu pronòstic, la càrrega familiar que ocasiona la malaltia o el resultat de les proves. I aquests nivells elevats d'ansietat afecten tant la relació interpersonal com el processament de la informació i de les decisions adoptades. És per tot això que la recerca en psicooncologia aporta diferents eines per afavorir tant el vincle terapèutic com la comprensió sobre la malaltia del pacient, tal com recull aquesta revisió recent.

Innovació farmacèutica, al servei de qui?

La despesa farmacèutica, que a Catalunya va superar els 2.500 milions d'euros el 2018, creix a un ritme desenfrenat i està tensionant seriosament el sistema sanitari i disminuint altres partides com la de personal i la de renovació d'equips i instal·lacions, encara més necessàries després d'una llarga etapa de retallades en sanitat. Quico Puigventós, farmacèutic d'hospital jubilat –tot i que actiu com el qual més– i coautor del llibre Medicamentos: ¿derecho o negocio?,(1) assenyalava recentment que amb els més de 550 milions d'euros d'increment de la despesa farmacèutica a Catalunya els darrers cinc anys es podrien haver contractat 11.000 professionals sanitaris.

Atenció integrada, el manual que no existeix ni a Ontario i que té algunes iniciatives interessants

Estic tenint la gran oportunitat de fer una estada com a professor visitant a l’Institut de Polítiques Sanitàries, Avaluació i Gestió de l’Escola de Salut Pública de la Universitat de Toronto, Canadà. Abans de marxar de vacances, voldria compartir algunes de les principals lliçons apreses sobre atenció integrada a Ontario, que és la regió més poblada del país.

L'experiència del pacient és clau, però... i la del professional?

Avui dia ningú no posa en dubte que hi ha relació entre l'experiència del pacient i la del professional. Tot i que sovint es presta més atenció a la primera, la realitat és que totes dues són igualment importants i necessàries i que millorar-les conjuntament és imprescindible per aconseguir resultats satisfactoris. 

Aquesta reflexió és més pertinent en la mesura que treballem en organitzacions de salut que es plantegen millorar i/o reorganitzar la manera com es relacionen amb els seus pacients. Si bé fa temps que parlem de l'evolució del concepte del Triple Aim de l'assistència sanitària (millors resultats de salut, costos més baixos, millor atenció als pacients) al del Quadruple Aim, afegint-hi la quarta dimensió de l'experiència del professional, continuem treballant els programes d'experiència del pacient i experiència del professional de forma independent. Normalment, el primer liderat per l'àrea d'atenció al pacient i el segon per recursos humans o direcció mèdica i direcció d'infermeria.

El mateix repte a São Paulo, Dallas i Phoenix: com reduir la variabilitat clínica injustificada?

Triple Aim, Right Care, Less is More, Nothing with Me without Me, Lean... són conceptes, principis i enfocaments metodològics cada vegada més presents a les institucions sanitàries i sobre els quals tractem freqüentment en els posts d'Avenços en Gestió Clínica. Tots tenen com a objectiu aprofitar millor els recursos i destinar-los a allò que realment aporta valor per al pacient i a avançar així en sostenibilitat, qualitat i seguretat. Si bé queda clar que aquest és el camí, el veritable repte és com posar-lo en pràctica en cadascuna de les nostres institucions. És per això que és important llegir i viatjar per aprendre d'altres Instituciones. 

De la humanització de la medicina a la deshumanització dels professionals

El benestar del metge és un tema que impacta de ple en la qualitat i la quantitat d'assistència que els sistemes sanitaris poden donar a la societat. Només cal revisar diverses entrades dels últims mesos i alguns articles que fins i tot quantifiquen el cost i el malbaratament que suposa el burnout a les organitzacions sanitàries. Tal com s'ha posat de manifest en aquests treballs, els factors organitzatius, les càrregues laborals, l'alienació dels valors de les organitzacions i dels professionals, l'autonomia del professional per gestionar-se la feina i, fins i tot, els models i la  usabilitat dels programes de gestió de la informació i de la història clínica influeixen en el benestar professional.

Amb Amazon no hi ha marxa enrere

Una sobretaula d'hivern. Tertúlia de l'autor del post amb amics.
- “El futur de la medicina està canviant diàriament, però el punt de no-retorn serà quan Amazon s'introdueixi en el mercat sanitari…”

M'adonava del somriure a la cara dels meus amics quan els feia aquests comentaris. No tinc prou rellevància científica per prodigar-me en xerrades divulgatives, per la qual cosa els meus comentaris quedaven en opinions del mateix nivell que les referides a què farà l'Atlètic si no es classifica per a la Champions. Pensaven que era una exageració i que efectivament la medicina estava canviant molt, però que m'havia “passat de voltes”.