El mateix repte a São Paulo, Dallas i Phoenix: com reduir la variabilitat clínica injustificada?

Triple Aim, Right Care, Less is More, Nothing with Me without Me, Lean... són conceptes, principis i enfocaments metodològics cada vegada més presents a les institucions sanitàries i sobre els quals tractem freqüentment en els posts d'Avenços en Gestió Clínica. Tots tenen com a objectiu aprofitar millor els recursos i destinar-los a allò que realment aporta valor per al pacient i a avançar així en sostenibilitat, qualitat i seguretat. Si bé queda clar que aquest és el camí, el veritable repte és com posar-lo en pràctica en cadascuna de les nostres institucions. És per això que és important llegir i viatjar per aprendre d'altres Instituciones. 

Advisory Board és una organització internacional que té com a objectiu identificar les millors pràctiques existents al món per ajudar els líders de les institucions a passar a l'acció i resoldre els seus reptes. Té més de 4.000 organitzacions de diferents països inscrites en algun dels seus programes que treballen en estratègia, qualitat i operacions, persones, unitats clíniques i tecnologies de la informació. Gràcies a una sessió de treball organitzada per Advisory Board a Madrid vaig viatjar, tot i que fos virtualment amb l'ajuda del PowerPoint, a Montefiore, a Nova York, a Gesundes Kinzigtal, al sud d'Alemanya, a Manchester Strategic Health and Social Care i a Clalit Health Services, a Tel Aviv, per revisar models d'accountable care organizations, i a Banner Health, a Phoenix, a Texas Health Resources, a Dallas, i a l'Hospital Albert Einstein de São Paulo com a casos d'èxit sobre la forma d'abordar la reducció de la variabilitat injustificada. En aquest post vull compartir els meus aprenentatges sobre aquesta segona temàtica. 

John Weenberg defineix la variació injustificada com aquella que no es pot explicar perquè no està basada en la malaltia, l'evidència o les preferències del pacient. Reduir-la permet, per tant, fer bé la coses basant-se en l'evidència i en el que vol el pacient i destinar els recursos a allò que aporta valor per al pacient. I per reduir-la, els tres centres esmentats l'afronten d'una manera molt similar:

• És una prioritat estratègica liderada per la direcció mèdica.
• S'estableixen equips de consens liderats per metges amb una representació multidisciplinària molt àmplia.
• Es prioritza el desenvolupament progressiu de protocols amb criteris com el VCR (VCR = volum, cost i risc), en el cas de l'Hospital Albert Einstein, en els quals és prioritari treballar en els processos que impliquen un volum més gran de pacients, més cost i més possibilitats d'esdeveniments adversos. 
• Es creen equips d'ajuda als professionals assistencials amb perfils com ara enginyers de processos, personal d'informàtica clínica i administradors de programes i projectes, que donen suport metodològic al disseny i la implantació, organitzen l'equip de consens, proporcionen documentació rellevant, integren els protocols dissenyats en el flux de treball, ofereixen ajudes en el sistema d'informació, dissenyen el pla d'implementació i monitoren, identifiquen i corregeixen barreres en l'adopció. 
• Hi ha una forta inversió en temps i recursos de tecnologies de la informació, clau per a l'èxit de l'aplicació i l'avaluació de resultats.

Els experts d'Advisory Board destaquen que en tots els centres es dissenyen protocols, però que els elements diferencials d'aquestes institucions són aspectes com la integració real en els fluxos de treball i la correcció de les barreres d'adopció, gràcies als equips de suport i als sistemes d'informació. Així s'observen resultats significatius i coincidents en millora de la qualitat, augment de l'eficiència i millora del resultat econòmic. Convé destacar sempre, encara que de vegades es pensi el contrari, que la millora de la qualitat i la reducció del cost solen anar juntes. 

Per acabar, m'agradaria ressaltar la intel·ligència de les tres institucions per prioritzar estratègicament la disminució de la variabilitat inadequada, cuidar el mètode i invertir en sistemes d'informació i enginyers, recursos en els quals moltes institucions encara no inverteixen gairebé gens.

I no ens oblidem de viatjar, ni que sigui virtualment, de llegir i de copiar adaptant-nos a cada realitat i a diferents ajustos.