El suport emocional als pacients amb càncer, a propòsit de la psicooncologia

(Part I)

Si en el meu primer post, “I a nosaltres, quan ens toca?”, vaig abordar la necessitat d'impulsar la decisió clínica compartida en els trastorns mentals, a partir d'ara centraré el meu interès a comentar la importància que ha demostrat tenir suport emocional en el diagnòstic i tractament del càncer.

El diàleg clínic entre el metge i el pacient sobre el pronòstic i les cures del càncer en fases avançades influeix significativament en com avalua aquest tant els beneficis com els efectes secundaris del tractament. També afecta la manera com passa el temps en el període en què la seva vida acabarà i en com s'adapten els membres de la família a la malaltia i la mort del pacient. És molt important detectar les diferències personals quant a la necessitat de rebre informació. Mentre que un petit percentatge de pacients prefereix no ser informat, la major part considera molt valuosa tota la informació que rep relacionada amb el seu pronòstic i el seu tractament. L'intercanvi d'informació es produeix en una relació entre el professional i el pacient especialment sensible, en la qual han de mantenir una comunicació amb una càrrega emocional elevada i en la qual cal garantir que la informació sigui totalment compresa. És evident que el pacient, amb gran freqüència, presenta ansietat, entre molts altres factors, pels dubtes sobre el seu pronòstic, la càrrega familiar que ocasiona la malaltia o el resultat de les proves. I aquests nivells elevats d'ansietat afecten tant la relació interpersonal com el processament de la informació i de les decisions adoptades. És per tot això que la recerca en psicooncologia aporta diferents eines per afavorir tant el vincle terapèutic com la comprensió sobre la malaltia del pacient, tal com recull aquesta revisió recent.

Hi ha moltes evidències sobre com influeixen les emocions negatives en la presa de decisions. En un estudi portat a terme en persones voluntàries, aquestes eren assignades aleatòriament a un grup d'intervenció en el qual se'ls induïen emocions d'ira, tristesa o por mitjançant el visionament de vídeos de contingut no sanitari, o bé a un grup control.  Després, els participants llegien un formulari de consentiment informat d'un assaig clínic mentre se'ls rastrejava l'atenció visual. El seguiment del moviment ocular va revelar que els participants als quals s'induïa por i ira passaven més temps fixant-se en els detalls del procediment de l'assaig que aquells que el llegien en condicions neutrals. Aquesta lectura més detallada no es traduïa en una millor comprensió general, més aviat al contrari, la comprensió dels beneficis de l'assaig es reduïa. Aquest estudi suggereix que les emocions negatives poden influir tant en el processament com en la comprensió de la informació relacionada amb el consentiment de l'assaig clínic. En general, els estudis del comportament suggereixen que l'estrès i les emocions exerceixen efectes subtils però consistents en la cognició, tant en entorns de laboratori com en la vida diària. Aquests experiments expliquen que els factors psicològics influeixen directament en la manera com els pacients processen la informació clínica.

Així, la intervenció sobre factors psicològics ajuda a millorar la comprensió i els processos de comunicació clínica, imprescindibles per a la decisió clínica compartida. La intervenció des de la psicooncologia se centra, d'una banda, a pal·liar l'impacte emocional que desencadena un diagnòstic de càncer i, de l'altra, a facilitar l'adaptació del pacient a la malaltia perquè pugui ser part activa en les decisions que l'afecten. La psicooncologia tracta, en definitiva, de donar suport emocional al pacient i a la seva família per millorar d'aquesta manera la comunicació, la comprensió de la malaltia i la capacitat d'afrontar-la.